NOU ESPAI

Puigdemont engega la Crida per fer estable l’èxit de JxCat

Preveu fer un congrés fundacional perquè els adherits decideixin la fórmula jurídica del moviment

A només una setmana del congrés del PDECat i després de rebutjar ser el màxim càrrec del partit, l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont va presentar ahir en societat el seu nou projecte polític: la Crida Nacional per la República. Amb la sala Bohigas de l’Ateneu Barcelonès plena i a través de videoconferència des d’Hamburg, Puigdemont va donar el tret de sortida d’un moviment que ha de culminar amb la fundació d’una nova organització política a la tardor que converteixi en un moviment estable i, si pot ser, més ampli la fórmula d’èxit de JxCat. Si d’aquí en sortirà un partit o coalició electoral ho decidiran els que s’adhereixin a partir d’ara a la Crida i participin en la convenció fundacional que es farà entre setembre i octubre – tal com va explicar l’ARA diumenge–. Ara bé, en el manifest deixa clar que la intenció de la Crida és presentar-se a totes les cites electorals “fins que s’assoleixi la República”. Si el moviment arriba al seu objectiu, es compromet a dissoldre’s. “No és una crida per sumar partits polítics. És una crida a sumar homes i dones lliures que vulguin un país lliure. No és una crida a refundar cap partit ni cap espai”, va assegurar el líder de JxCat i un dels màxims impulsors del nou moviment, Jordi Sànchez, a través d’una carta escrita des de la presó. La seva era una al·lusió destinada a la direcció del PDECat, que escoltava des de les últimes files de la sala –a través de la coordinadora general, Marta Pascal, i la portaveu Maria Senserrich– com Puigdemont obria la porta a crear un nou instrument polític davant d’altres eines “caduques”.

I és que, de moment, el partit no s’ha pronunciat sobre si s’adherirà a la Crida. Tot i que els exconsellers empresonats Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn van demanar en un article que el PDECat se sumi al moviment, ahir la portaveu, Maria Senserrich, no va voler avançar esdeveniments. Fonts de la direcció expliquen que si només el PDECat veu amb bons ulls el nou pas de Puigdemont, la Crida no aconseguirà la meta de reunir diferents colors polítics.

Abans de la presentació, Senserrich va assegurar que era l’assemblea del 20 de juliol la que ho havia de decidir. “El PDECat serà el que els seus associats vulguin”, va afirmar. Ara per ara a les ponències que es debatran al congrés no es fa cap menció a la Crida de Puigdemont, i per això no es descarta que a última hora es puguin presentar in situ per discutir-ho. De fet, ahir l’alcalde de Molins de Rei, Joan Ramon Casals, representant del sector crític i que encara no ha decidit si presentarà una candidatura alternativa a la de Pascal, ja va anunciar per Twitter que s’adheria a la Crida, un suport que ahir a la nit no havia fet públic cap dels membres del nucli dur de l’executiva del PDECat.

Malgrat que una bona part dels càrrecs que van assistir ahir a l’acte eren del PDECat i JxCat, Puigdemont i també el president, Quim Torra, van llançar una crida a la unitat de tots aquells que comparteixen la República. Torra –que va intervenir a través d’àudio perquè es va cancel·lar el seu vol des d’Alemanya– va dir fins i tot que la “sort” del país depenia del futur de la Crida. ERC va enviar el vicesecretari general d’acció política, Eduard López, a escoltar la proposta de Puigdemont, però la seva portaveu, Marta Vilalta, ja va descartar al matí formar-ne part. De moment no s’hi han pronunciat ni Demòcrates –ahir el president del consell nacional, Josep Maria Vila d’Abadal, va assistir a l’acte– ni tampoc, oficialment, la CUP, que no hi va enviar cap representant, però sempre ha rebutjat fórmules unitàries.

Els encarregats de llegir el manifest van ser el delegat del Govern a Madrid, Ferran Mascarell, i la portaveu adjunta de JxCat al Parlament, Gemma Geis. Van cridar a “desplegar una estratègia” conjunta sobiranista que permeti assolir la República, a impulsar un “instrument polític” per presentar-se a les eleccions i van assegurar que el projecte “es dissoldrà” si s’arriba a la independència. Ahir, una hora després de l’acte, JxCat va informar que el text ja tenia 3.500 adhesions.

JxCat veu possible la restitució

Puigdemont va ser aplaudit diversos minuts pel públic a l’Ateneu Barcelonès quan va aparèixer per videoconferència. Era la primera vegada que participava en un acte des que Alemanya va decidir rebutjar-ne l'extradició per rebel·lió però autoritzar, en canvi, l’entrega per malversació. Precisament per analitzar els escenaris que s’obren ara, ahir Puigdemont es va reunir a Hamburg amb el president Torra, la consellera Elsa Artadi, el portaveu de JxCat, Albert Batet, i el vicepresident del Parlament, Josep Costa. Una de les conclusions de la trobada va ser que si finalment el Tribunal Suprem accepta jutjar Puigdemont només per malversació s’obre la porta a investir-lo com a president de la Generalitat. “En el moment que no estigués en presó preventiva seria possible”, va dir en declaracions a TV3 Albert Batet.

Després de la coalició del PDECat i CDC per forjar JxCat el 21-D, l’espai que ara encapçala Carles Puigdemont continua la metamorfosi. Però aquesta vegada l’assemblea del 20 de juliol de l’antiga Convergència no en serà el bressol.

Més continguts de