Torra es resigna a la pròrroga pressupostària

El president obre la porta a tornar a negociar amb els comuns després de les eleccions

La perspectiva que Catalunya tingui pressupostos aquest any s'allunya cada dia que passa, especialment des que aquest mateix dimecres els comuns han rebutjat l'última proposta fiscal que el Govern els ha fet 'in voce' a l'hemicicle del Parlament. El vicepresident i conseller d'Economia, Pere Aragonès, els havia plantejat canvis tant en l'IRPF com en l'impost de successions i en el d'actes jurídics documentats. El president del Govern, Quim Torra, s'ha resignat a sostenir la pròrroga pressupostària durant tot l'any, tot i mantenir la porta oberta a negociar amb els comuns després de les eleccions. El que ha descartat completament és convocar eleccions o sotmetre's a una qüestió de confiança.

"Malauradament veig que potser no val la pena que insistim més. M'enduc un 'no' al diàleg, però sàpiguen que la proposta de pressupostos està sempre sobre la taula. Passades les eleccions potser serà el moment per tornar a dialogar", ha indicat. "Això no va d'eleccions, sinó de país", li ha respost la presidenta del grup dels comuns, Jéssica Albiach.

Torra i Aragonès han responsabilitzat l'oposició del més que probable fracàs dels pressupostos i l'oposició ha fet el mateix amb el Govern en un debat inèdit a la cambra perquè l'executiu encara no ha aprovat els comptes ni els ha començat a tramitar al Parlament. De fet, ara ja no ho farà amb tota probabilitat: tant el president com el vicepresident han anunciat que no ho faran sense l'aval d'una majoria per aprovar-los.

La proposta fiscal

En IRPF planteja que el tram màxim del 25,5% s'apliqui a partir de les rendes de més de 120.000 euros anuals i no pas de les de 175.000 com fins ara. En el disseny actual, entre 120.000 i 175.000 euros s'aplica un 23,5% en el tram autonòmic. La mesura aportaria 16,3 milions d'euros anuals a partir del 2021 –quan començaria a haver-hi retorn–. El segon canvi arribaria en successions. Aquí el vicepresident proposa la supressió progressiva de les bonificacions d'entre 4 i 25 punts. Els cònjuges mantindrien la bonificació del 99%. Gràcies a aquesta mesura s'incrementarien els ingressos en 83,2 milions anuals, però l'impacte sobre el 2019 es redueix a 20,8 milions d'euros, tenint en compte que existeix una demora de sis mesos per pagar l'impost.

L'última reforma impositiva que planteja és de mig punt en l'impost d'actes jurídics documentats i en l'impost de transmissions patrimonials. En concret, la proposta de l'executiu incrementaria en mig punt, de l'1,5% al 2%, la taxa aplicable als préstecs hipotecaris. Aquest 2019 l'impacte seria de 38,8 milions i, a partir de l'any que ve, de 77,8 milions d'euros.

Tot plegat la proposta fiscal del Govern generaria uns ingressos addicionals a mitjà termini de 177,3 milions d'euros, encara lluny dels més de 700 que exigia Catalunya en Comú - Podem. A més, l'executiu també treballa per recuperar els impostos contra el diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica i l'impost contra els actius no productius de persones jurídiques, tots dos en procés d'implementació i que, sumats, generarien més de 70 milions d'euros anuals.

El portaveu econòmic dels comuns, David Cid, ha criticat vehementment tant l'avantprojecte de pressupostos –que van conèixer dilluns– com la proposta fiscal. "Vostès no volen una reforma fiscal sinó venir aquí a dir de qui és la culpa que no s'aprovin els pressupostos", ha lamentat. "Nosaltres, per fer simbolisme fiscal no ens hi posarem", ha afegit tot seguit. "No demanàvem la lluna i vostès han fallat a Catalunya. Aquí es queden amb la seva proposta de pressupostos", ha afegit, després, la presidenta del grup, Jéssica Albiach.

La proposta fiscal dels comuns inclou una reducció més gran de les bonificacions en l'impost de successions, mesura que podria aportar segons ells 475 milions d'euros. En IRPF plantejaven incrementar els tipus a partir dels 90.000 euros anuals –amb un nou tram del 30% a partir dels 300.000 euros–. Cid fins i tot ha posat sobre la taula que, en una reforma fiscal "ambiciosa", s'hauria d'apujar el tipus màxim de l'impost de patrimoni fins al 3,75% com a Extremadura. A Catalunya el tipus màxim és del 2,75% per a patrimonis superiors als 10,7 milions d'euros.

Albiach ha justificat el rebuig als comptes posant tres exemples. Els comuns demanaven 3.500 places de residència públiques més, tenint en compte que hi ha 20.000 persones en llista d'espera. "N'han posat 0. Vostès han fallat a la nostra gent gran", ha opinat. També reclamaven 45 milions per a escoles bressol, tot i reconèixer que en caldrien 80 "per complir la llei". "Proposen 20 milions. Vostès han fallat als nostres nens i nenes". L'últim exemple l'ha lligat a les polítiques contra la violència masclista. Albiach ha recordat que, mentre el PSOE i Podem havien acordat incrementar les partides en 220 milions en els pressupostos de l'Estat, la Generalitat l'ha congelat a Catalunya: "Han fallat a les dones de Catalunya".

Torra afirma que els comptes són "100% republicans"

El president del Govern, Quim Torra, i el vicepresident i conseller d'Economia, Pere Aragonès, han comparegut al Parlament per debatre amb l'oposició amb una última oferta fiscal dirigida a Catalunya en Comú - Podem. "Avui volem certificar si hi ha la voluntat política o no per tramitar els pressupostos, si els interessos electorals passen per davant dels de la ciutadania", ha apuntat Torra tan bon punt ha començat a presentar uns pressupostos "100% republicans" que –ha insistit– el Govern no portarà al Parlament si no té l'aval previ dels comuns.

"Els demano altura de mires i no tacticisme electoral. Estiguem a l'altura del moment que ens ha tocat viure", ha prosseguit Torra, que ha enfocat el seu discurs a mirar de responsabilitzar l'oposició de l'hipotètic fracàs dels comptes del 2019. L'executiu va presentar dilluns l'avantprojecte de llei de pressupostos, que preveu 1.715 milions d'euros més en despesa que en els pressupostos del 2017 –els últims aprovats per la cambra–, tot i que l'oposició ja ha criticat que la despesa total sigui inferior a l'executada durant el 2018. Torra ha reconegut que aquest no és el pressupost que voldria el Govern, ja que està afectat pel dèficit fiscal: "És un dèficit fiscal insuportable que acaba convertint-se en un dèficit social. Si no en tinguéssim, podríem doblar els pressupostos per exemple de les conselleries de Salut i Educació", ha apuntat.

A més d'apel·lar directament als comuns –també a la CUP–, Torra ha enumerat algunes de les qüestions que no es podran garantir si no s'acaben aprovant els pressupostos: "Caldria cobrir 1.200 milions en crèdits, cosa que posaria la Generalitat en una situació molt difícil per recuperar el finançament de les escoles bressol (20 milions previstos), reduir les taxes universitàries, augmentar les beques menjador o incrementar en 200 milions la renda garantida de ciutadania".

L'esborrany de pressupost, en 10 xifres

A Torra l'ha rellevat Aragonès, tot i les crítiques de l'oposició, que reclamava poder respondre al president abans que intervingués el vicepresident. El també conseller d'Economia ha insistit, com abans havia fet Torra, que no portaran els comptes al Parlament si no tenen garantit poder-los tramitar i ha destacat que l'executiu ha optat per afrontar la negociació que hauria de venir a partir d'ara "amb total transparència".

La despesa total suma 25.234 milions d'euros, amb 2.546 milions d'euros més en ingressos respecte del que es va pressupostar ara fa dos anys. "Ara bé, com que estem obligats a reduir el dèficit, que fixa unilateralment el govern espanyol, fins al 01,% del PIB, l'increment de la despesa és de 1.715 milions d'euros", ha explicat Aragonès, que ha subratllat que es recuperen els nivells de despesa que hi havia abans de la crisi econòmica. "Hem deixat enrere les retallades i hem reduït un 90% el dèficit des del 2010", ha certificat. La inversió, ha explicat Aragonès, és l'assignatura pendent.

Pressupostos 'fake' i eleccions anticipades

L'oposició al complet ha coincidit en subratllar que el d'aquest dimecres no ha sigut el debat de pressupostos, ja que el Govern ni tan sols els ha aprovat en consell executiu. "Per què no els han aprovat? ¿Tenen problemes interns ara que venen eleccions? Aquests pressupostos són 'fake' com la seva república", ha opinat la cap de l'oposició, Inés Arrimadas. Segons ella, el d'aquest dimecres ha sigut "un debat fictici per uns pressupostos ficticis d'un govern fictici".

També ha fet servir la paraula 'fake' per definir els pressupostos el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, que ha recordat a Torra que presentar uns pressupostos és "la seva obligació". "Si no tenen prou suport, convoqui eleccions", li ha proposat a Torra, que al matí havia reptat Iceta a presentar-li una moció de censura "amb els socis del 155".

El líder del PP a Catalunya, Alejandro Fernández, ha considerat "una manca de respecte inèdita al poder legislatiu" l'avís del Govern que només presentarà els pressupostos si abans tenen l'acord garantit. "Hem assistit a un simulacre que falta al respecte a aquesta cambra, que segueixen degradant", ha conclòs.

La CUP veu uns comptes "per a una minoria"

Ni tan sols es van oferir a negociar, després d'haver protagonitzat un estira-i-arronsa amb el Govern en els pressupostos del 2016 i 2017. La CUP ha criticat que els comptes presentats pel Govern "només responen als interessos d'una minoria". En paraules del diputat Vidal Aragonès, la independència és l'única sortida viable per trencar amb uns pressupostos "d'absoluta obediència a l'Estat mentre el poble continua escanyat".

Més continguts de