Felipe González creu que "tampoc cal preocupar-se tant" per Vox perquè és "una anomalia més"

Afirma que els fets del 6 i 7 de setembre al Parlament "ens haguessin costat mil morts" als anys 30

L'expresident espanyol Felipe González ha tret ferro aquest dilluns de l'entrada de Vox al Parlament andalús, on el partit d'extrema dreta ha obtingut 12 escons. Per al socialista, l'auge del partit que lidera Santiago Abascal és "una anomalia més" davant la qual "tampoc cal preocupar-se tant". "Li hem regalat unes quantes anomalies a Europa i aquesta no la teníem. Bé, ja estem homologats amb una anomalia més", ha argumentat, recordant que l'ultradreta ja ha guanyat suports arreu del món.

González ha fet aquestes afirmacions en l'acte de commemoració dels 40 anys de la Constitució a Barcelona. Ell i Miquel Roca, advocat i ponent de la carta magna, han protagonitzat un debat organitzat per la delegació del govern espanyol a l'auditori del Centro Nacional de Condiciones de Trabajo, moderat per la periodista Mònica Terribas.

Al llarg de l'acte, l'expresident espanyol ha fet diverses referències al Procés; entre altres coses, perquè considera que "no importa" que l'independentisme tingui majoria al Parlament si és per "trencar les normes de convivència". "Importa per governar, importa per complir l’Estatut. Importa per ocupar-se dels ciutadans. Però no importa quina majoria tenen per trencar les regles de joc de la convivència de tots", ha dit.

En aquests sentit, ha considerat que actualment "s'apel·la a la democràcia contra les regles establertes per la mateixa democràcia. I això és no democràtic", ha afirmat, en referència implícita al Procés. Ha admès, de fet, que va patir molt amb els fets del 6 i 7 de setembre de l'any passat al Parlament, quan es van aprovar les lleis de desconnexió, i ha assegurat que si això hagués passat als anys 30 "ens hagués costat mil morts".

Roca ha deixat clar que "el respecte del dret és una garantia pels ciutadans de Catalunya", i ha afirmat: "El nostre marc és el pacte i el diàleg. La resta ens surt fatal". L'expresident espanyol hi ha coincidit, però ha afegit que el respecte al dret també "garantia" enfront "les forces emergeixen intentant trencar la norma".

"Cap dels problemes que tenim avui té la causa en la Constitució"

González, però, s'ha mostrat partidari de reformar la Constitució, i ha criticat aquells que no en volen canviar "ni una coma": "No estem parlant de les taules de la llei, sinó d'una norma que genera un marc de convivència", ha dit, si bé ha defensat que cal adaptar el text amb vistes als "desafiaments de futur" en lloc de fer-ho sobre "utopies regressives i problemes que de vegades inventem però que no existeixen". Roca, per contra, ha considerat que la reforma de la carta magna és "difícil", i ha afirmat que cap dels "problemes que tenim avui" té "l'origen o la causa en la Constitució".

Cap dels dos expolítics han apostat per incloure el dret a l'autodeterminació a la Constitució. Entre altres motius, ha dit González, perquè no vol introduir "el germen de l'autodestrucció" a la carta magna. Tampoc ha expressat gaire simpatia pels referèndums: "Està de moda consultar-ho tot, previ control del cens i del resultat", ha criticat. Parlant de consultes, Roca ha apuntat: "La sentència de l'Estatut del 2010 té un error: que després d'un referèndum hi hagi un recurs".

La crida al diàleg ha estat unànime entre els protagonistes del debat al final de l'acte. González confia que triomfi el diàleg "intracatalans i entre catalans de totes les tribus i Espanya". Roca, per la seva banda, ha destacat: "La nostra força ha estat sempre la capacitat de dialogar entre nosaltres". I ha afegit que aquest és "l'esperit de la Constitució del 78".

La carta magna com a "element viu" i "punt de trobada"

En l'acte hi han assistit dirigents polítics de diferents partits, càrrecs policials i militar. El president de la Generalitat, Quim Torra, va rebutjar ser-hi al·legant que la carta magna "ha esdevingut una presó" i que "el poble de Catalunya ja ha decidit que vol superar el marc constitucional". Així ho va comunicar per carta a la delegada del govern espanyol, Teresa Cunillera.

La històrica socialista lleidatana ha intervingut a l'inici de l'acte per dir que la Constitució ha suposat el "període d'estabilitat i creixement més important de la nostra història moderna d'Espanya" i també –ha destacat– de Catalunya. Cunillera ha dit que la Constitució és un "element viu" que es pot "adaptar" als avenços de la societat, i també el "punt de trobada" per al "diàleg". "Mai hem d'abandonar el diàleg. Sense paraula, diàleg i pacte les societats no avancen", ha sentenciat.

Mònica Terribas, per la seva banda, ha iniciat l'acte citant el poeta Vicent Andrés Estellés: "El dret no és la clau que obre tots els panys, però tampoc pot ser la porta que tanqui totes les esperances", ha dit. Aquestes paraules li han servit per recordar que el context en què arriba el 40è aniversari de la Constitució "no és senzill", perquè hi ha més de dos milions de persones a Catalunya que no se senten "representades" per la carta magna i hi ha dirigents empresonats i gent que "creu que no s'ha fet suficient per resoldre problemes polítics".

Més continguts de