Publicitat
Publicitat

Qui és Diego Pérez de los Cobos, el coronel a qui la fiscalia vol que els Mossos obeeixin?

És germà de l'anterior president del TC, que va dictar les primeres sentències contra el Procés

Diego Pérez de los Cobos és, per designació de la fiscalia, el coronel de la Guàrdia Civil a qui els Mossos d'Esquadra han d'obeir per aturar l'1-O. L'Estat imposa que sigui ell qui coordini les tasques de la policia catalana, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional per impedir la celebració del referèndum. Per què ell? De los Cobos és director de gabinet de Coordinació i Estudis de la secretaria d'estat de Seguretat –la que formalment pren el control dels Mossos– i una persona de la màxima confiança del secretari d'estat, José Antonio Nieto. A més, és un dels quatre representants de l'Estat a la Junta de Seguretat de Catalunya, que es va reunir al mes de juliol després de vuit anys sense fer-ho.

De 53 anys, Diego Pérez de los Cobos és coronel de la Guàrdia Civil i diplomat de l'Estat Major. Des de fa 11 anys està vinculat al ministeri de l'Interior, inicialment com a assessor del ministre Alfredo Pérez Rubalcaba i, des del 2011, com a director del gabinet d'Estudis sota les ordres de Jorge Fernández Díaz i, ara, de Juan Ignacio Zoido. Té experiència en policia judicial i també en la lluita contra el terrorisme d'ETA. Durant la seva època al País Basc, va ser jutjat el 1997 per tortures a Kepa Urra, membre d'ETA, juntament amb cinc agents més de la Guàrdia Civil. De los Cobos va ser exonerat en un cas que va acabar amb condemnes de quatre anys de presó per a tres dels agents.

El fiscal autoritza a De los Cobos a convocar totes les reunions de planificació i coordinació de l'esmentat dispositiu que siguin necessàries amb els responsables autonòmics de Guàrdia Civil, Policia Nacional i Mossos d'Esquadra, "havent de donar explicacions del resultat" al fiscal.

Una família experta en la lluita contra el Procés

El seu cognom ha sonat molt a Catalunya els últims anys. El seu germà Francisco Pérez de los Cobos va ser el president del Tribunal Constitucional (TC) entre el juny del 2013 i el març del 2017. I, a més de la polèmica per tenir el carnet del PP, durant el seu pas per l'alt tribunal va ser protagonista en algunes de les sentències contra les resolucions del Procés, com la declaració de sobirania del 2013, el 9-N i també la declaració de ruptura del 2015. La sentència del TC contra aquesta última és la que basa tot el procés judicial i policial actual contra el referèndum. El Parlament el va intentar recusar en diverses ocasions per haver "menyspreat" els catalans en conferències i llibres.

Francisco va lluitar contra el Procés des dels tribunals i, ara, Diego ho fa des de la policia. El seu pare va intentar també la via política i el 1977 es va presentar a les eleccions per la circumscripció de Múrcia en representació del partit d'extrema dreta Fuerza Nueva.

RE

Més continguts de