Diputats i lords de Westminster insten Rajoy a no perseguir l'1-O

El Parlament de la República d'Irlanda debatrà aquesta tarda la situació política a Catalunya 

Vint-i-un diputats i membres de la cambra dels lords britànics, integrants de l'All Party Parlamentary Group on Catalonia, han fet pública aquest matí una carta en què denuncien les intervencions que ahir va fer la Guàrdia Civil contra diferents departaments de la Generalitat de Catalunya, orientades a impossibilitar la celebració del referèndum de l'1-O. Alhora, insten Rajoy a no perseguir els adversaris polítics ni la consulta convocada pel govern de Carles Puigdemont.

Els signants, encapçalats pel president del grup, el gal·lès Hywell Williams, afirmen que el "referèndum va ser acordat democràticament pel Parlament de Catalunya" i que el govern espanyol intenta impedir-lo "mitjançant sancions, càrrecs penals i accions directes de l'Estat que són una afronta a la democràcia, i amenaça de crear un ressentiment de les relacions entre Catalunya i la resta d'Espanya".

Els signants, en què hi ha membres de tots els grans partits de la cambra, així com de les diferents formacions de les 'home nations' del Regne Unit, no es pronuncien sobre si Catalunya ha de ser o no independent, però sí sobre quina és la solució ideal al conflicte: "Nosaltres –escriuen– tenim diverses opinions sobre si Catalunya ha de ser independent o ha romandre com a part d'Espanya. No obstant això, tots estem d'acord que el problema hauria de ser decidit pel poble de Catalunya de manera democràtica i pacífica". En conseqüència, segueixen, "estem extremadament pertorbats per les mesures adoptades pel govern espanyol per prevenir el referèndum".

Amb un exercici quasi de 'wishful thinking' [pensament il·lusori] recorden als partits catalans i espanyols que s'han pronunciat contraris a la celebració del referèndum que "la manera democràtica de procedir per part dels opositors a la independència catalana seria fer la seva campanya en el referèndum". I recorden, un cop més, l'exemple del procés escocès, que va dur a la celebració del referèndum del 18 de setembre de 2014 i es va saldar amb la derrota de l'opció independentista per deu punts de diferència.

La repercussió dels fets esdevinguts a Catalunya ahir també tindrà ressò al Parlament de la República d'Irlanda. A les 17.10 h, a Dublín, una més a Catalunya, l'assemblea els debatrà a instàncies del diputat del Sinn Féin Seán Crowe, i després que la seva petició hagi estat acceptada pel president de la cambra, Seán Ó Fearghaíl, del Fianna Fáil.