Política 22/11/2017

Rajoy diu que "sens dubte" respectarà el resultat del 21-D: "Fins aquí podíem arribar"

El president espanyol defensa mantenir en secret d'Estat el desplegament policial a Catalunya

Dani Sánchez Ugart / Ot Serra
4 min
Mariano Rajoy

MadridEn menys de 24 hores, el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, es torna a enfrontar a l'escrutini de les Corts. Si ahir era al Senat, avui és al Congrés, amb el PSOE evitant de nou preguntar sobre Catalunya i centrant-se en la violència masclista. El diputat Gabriel Rufián, en canvi, ha preguntat a Rajoy si respectarà els resultats de les eleccions del 21-D a Catalunya si guanya l'independentisme.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

El president ha donat per fet que ho farà després que hagi sigut ell mateix qui ha convocat aquestes eleccions. "Fins aquí podíem arribar", ha assenyalat. En el torn de rèplica, Rufián ha sigut més contundent: "Les eleccions les va convocar des d'un despatx; són il·legítimes. Dit això, no es preocupi, que ens hi presentarem i segurament les guanyarem. Si guanyem, el veurem recollint firmes? Veurem Pablo Casado recordant Companys? Si guanyem, veurem la senyora Cospedal cridant a files l'exèrcit? Els policies donant cops de porra a la gent que vol votar? Si guanyem, veurem polítics a la presó? Jutges inquisitorials en què es fa besar la bandera espanyola?". Rajoy ha sigut igualment breu i ha instat el portaveu d'ERC a explicar per què es presenten a les eleccions "si diu que són il·legítimes". En qualsevol cas, el president espanyol ha recomanat a Rufián que si guanyen les eleccions "només han de governar, respectar la legislació vigent i les minories".

El president espanyol ha defensat també no informar del desplegament policial a Catalunya amb motiu dels últims compassos del Procés per així no posar en risc el pla i les persones que l'han tirat endavant. Tal com ha denunciat el portaveu del PNB, Aitor Esteban, Rajoy s'escuda en un acord de govern de l'any 1986 per no revelar secrets d'Estat i ha denunciat que aquesta norma estigui carregada de "referències militars". "És raonable" i "està justificat" són les expressions que ha fer servir el president espanyol per defensar la conveniència de no informar sobre l'ampli dispositiu policial a Catalunya que ja dura des de principis de setembre. Esteban ha dit que el PNB ha intentar modificar aquesta llei al Congrés i que el PP ha fet 28 ampliacions de termini per presentar-hi esmenes, fet que està retardant que s'abordi la reforma.

Des d'En Comú Podem, Xavier Domènech ha preguntat al ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, si el govern espanyol pensa utilitzar la crisi catalana com a excusa per promoure un model territorial "encara més centralista". Així, Domènech ha criticat que el PP s'hagi fet enrere en la promesa amb el PSOE sobre una reforma constitucional i que alguns ministres tinguin "en ment una regressió del model autonòmic". Com és habitual, el govern espanyol ha focalitzat la resposta als comuns a aconsellar un posicionament clar sobre la qüestió catalana pel seu suposat acostament a l'independentisme. "No tenen projecte", ha subratllat Montoro, que ha avisat Domènech que el seu partit hauria d'estar "compromès" amb les institucions.

Catalá defensa el funcionament de la justícia

El coordinador de diputats i senadors del PDECat, Jordi Xuclà, ha posat en quarantena el bon funcionament de la justícia en una interpel·lació urgent al ministre Rafael Catalá, que ha deixat clar que, al seu parer, la dissolució del Parlament i el cessament de tot el Govern català no té cabuda en l'aplicació del 155. "Suposa un acte unilateral de derogació de l'Estatut", ha considerat Xuclà, que ha posat de manifest la orientació del govern espanyol a l'hora de posar en pràctica un article no utilitzat mai abans per cap executiu. Catalá ha negat que hi hagi cap "crisi democràtica" en l'àmbit judicial i ha subratllat la seva "independència" i el seu model "garantista". El ministre ha trobat "paradoxal" que Xuclà defensi que el fiscal general de l'Estat s'ha de debatre en seu parlamentària mentre que els vocals del Consell General del Poder Judicial s'han de designar lluny del focus polític.

Sobre el funcionament de la justícia també s'ha referit la portaveu de Podem, Irene Montero, que ha qüestionat que en unes converses interceptades per la Guàrdia Civil entre l'exministre Eduardo Zaplana i l'expresident de la Comunitat de Madrid Ignacio González els dos polítics parlaven de posar Manuel Moix de fiscal en cap d'Anticorrupció i Jesús Alonso de fiscal en cap de l'Audiència Nacional. "És preocupant que diguin que han de parlar amb Catalá i que acabin al lloc del qual parlaven", ha dit Montero, que ha advertit que "els desitjos dels presumptes criminals per la Lezo s'acaben complint i això és greu". Catalá ha insistit que la seva feina no és comentar "converses privades" i s'ha limitat a esperar la resolució dels tribunals per "saber què hi ha del cert". "Diuen, diuen que es finançaven en B a través de Veneçuela i l'Iran", ha etzibat el ministre de Justícia.

Catalá també s'ha sotmès a l'escrutini del PSOE en relació a la memòria històrica. El diputat socialista Odón Elorza ha denunciat que "un dictador continuï enterrat en un altar" mentre "més de 100.000 persones segueixen en fosses comunes". "És una autèntica ignomínia i una indignitat; practiquen l'oblit i el menyspreament", ha lamentat Elorza, que ha instat el govern espanyol que compleixi les recomanacions de les Nacions Unides i creï un banc d'ADN. "Estan instal·lats en el nacionalcatolicisme", ha sentenciat el representant del PSOE. Catalá, al seu torn, ha assegurat que "s'assignen recursos" a aquesta matèria i que s'està treballant en l'aplicació d'una llei que "pretén el retrobament i el reconeixement de les víctimes".

Més denúncies d'adoctrinament

Després del debat d'aquest dimarts al Congrés sobre el suposat adoctrinament a les escoles catalanes, aquest dimecres li ha tocat el rebre al País Valencià. El diputat popular Oscar Clavell ha denunciat que els partits del govern de la Generalitat Valenciana fomenten el "pancatalanisme" a les escoles valencianes. Per això, ha reclamat la necessitat d'avançar en un pacte polític i social per a l'educació.

stats