ERC avisa Comín que la decisió d'anar amb JxCat tindrà "conseqüències" però assegura que no el deixarà caure

Els republicans no prendran "mai" prendran una decisió que el pugui afectar econòmicament

ERC té 32 diputats al Parlament, però només 31 vots. I no pas per les suspensions del Tribunal Suprem, ja que tant Oriol Junqueras com Raül Romeva han pogut delegar el seu vot a través del nou mecanisme que va crear l'any passat el Parlament. És el vot de Toni Comín el que els republicans no han aconseguit recuperar, malgrat les intenses gestions que es van fer amb l'exconseller, fins i tot abans de les eleccions del 21 de desembre del 2017. Aquest dilluns JxCat ha anunciat que incorpora Comín com a número 2 de Carles Puigdemont a les eleccions europees, i a Esquerra ja preparen una nova ofensiva per recuperar els 32 diputats que van aconseguir a les urnes. Això sí, en públic els republicans han subratllat que la decisió de renunciar a l'acta és "personal" i que, faci el que faci, "mai" prendran una decisió que pugui afectar la seva situació a l'exili.

La decisió de Comín no ha agafat per sorpresa la direcció d'ERC. L'article conjunt que la setmana passada va signar amb Carles Puigdemont i Clara Ponsatí ja anticipava el moviment, explicaven ja aleshores des de l'executiva del partit. Durant els últims dies hi ha hagut contacte amb ell fins que aquest dilluns s'ha fet pública la decisió.

La portaveu dels republicans, Marta Vilalta, no ha volgut ser explícita quan li han preguntat pel tema en una entrevista a Catalunya Ràdio. "Comín obre una nova etapa en un altre partit i això té unes conseqüències que haurem d'analitzar i que ell també coneix i haurà valorat", ha respost. Ara bé, també ha "agraït" la feina que ha fet Comín pel partit i li ha desitjat "sort" a partir d'ara. L'escó al Parlament, és el vincle més evident amb ERC, però l'exconseller de Salut en té d'altres amb els republicans.

Fins ara era el màxim exponent del partit al Consell per la República, un òrgan amb el qual ERC no s'ha sentit mai del tot compromesa, no tant per la representació internacional que pretén fer de l'independentisme com per la creació d'estructures paral·leles que tant Comín com Puigdemont volen impulsar. En tot cas, els republicans ja van incorporar fa poc dues persones més a la direcció del Consell, Isaac Peraire i Rut Ribas, per fer les funcions d'enllaç entre les cúpules.

I encara hi ha un altre vincle important entre Comín i ERC que ara es posa en dubte. L'encara diputat no està suspès pel Parlament i, per tant, és l'únic dels processats que manté el seu sou a la cambra (40.463,94 euros durant el 2018), malgrat que des de l'exili no pugui participar en els debats ni treballs en comissió. Però, més enllà d'aquesta retribució amb fons públics, diverses fonts republicanes expliquen que també té una contribució addicional del partit, tal com la tenen la resta d'exiliats de la formació i les famílies dels presos polítics a través de l'Associació Catalana de Drets Civils. "No el deixarem tirat", apunta en aquest sentit una font propera a la direcció.

La llista d'ERC a les europees

Tot i que havien tornat a sentir els cants de sirena per formar una llista unitària de l'independentisme català de cara a les eleccions europees, ERC havia rebutjat l'oferta molt abans que arribés. Ja fa setmanes que els republicans tenen enllestida la candidatura, en coalició amb EH Bildu i el BNG i, fins i tot els noms. Oriol Junqueras és el cap de llista, seguit de Diana Riba. El número 3 és per a EH Bildu –de moment sense nom, un cop ha estat suspès Josu Juaristi–, el 4 per a l'actual eurodiputat Jordi Solé, i el 5 per a la també eurodiputada del BNG Ana Miranda. Segons ha explicat Vilalta a Catalunya Ràdio, s'havia parlat amb Comín de la possibilitat que l'exconseller formés part de la llista, però no va acabar fructificant.

La candidatura opta a aconseguir 3 o 4 escons. Segons ha pogut saber l'ARA, el número 6 l'ocupa l'actual cap de comunicació dels republicans a Brussel·les, Raquel Correa, i el 7 l'excap de gabinet de Marta Rovira, Jordi Bacardit. Elisabeth Nebreda, número 4 el 2014, serà ara la número 10, i per a l'11 ERC ha fet confiança a Guillem Agulló, el pare del jove assassinat per l'extrema dreta el 1993. Els número 8 i 9 estan reservats per Bildu i BNG.

No incompleix els estatuts perquè no és militant

Malgrat que públicament havia anunciat la seva intenció de passar a militar a Esquerra –participava de manera recurrent en els consells nacionals del partit abans d'exiliar-se–, fonts d'ERC expliquen que no ha arribat a fer el pas. Això significa que, formalment, Comín no incompleix els estatuts del partit, que prohibeixen als militants (també als amics i als simpatitzants) donar suport a una candidatura que no sigui d'Esquerra.

"La militància té els deures següents: [...] No concórrer ni donar suport públic a llistes electorals d'altres formacions polítiques. L'executiva nacional té la potestat de determinar-ne excepcions a demanda de la persona sol·licitant, d'acord amb els òrgans territorials corresponents". És a dir, en cas que fos militant li caldria el permís explícit de la direcció.

Un diputat crític amb l'estratègia del partit

Les eleccions del 21 de desembre del 2017 van ser convocades contra pronòstic pel govern espanyol, un cop aplicat l'article 155 de la Constitució. ERC, amb el president empresonat, va decidir incorporar a la llista tots els presos i exiliats, però els va demanar que, en cas que no poguessin exercir el càrrec, estiguessin disposats a renunciar a l'escó. En el cas dels exiliats –aleshores Toni Comín i Meritxell Serret– el resultat de les converses va ser ben diferent. L'exconsellera d'Agricultura va acceptar les condicions del partit i, després de renunciar a l'acta, va ser nomenada delegada del Govern a Bèlgica. Comín, en canvi, no es va donar per vençut.

Malgrat la insistència del partit i els molts viatges a Bèlgica per intentar-lo convèncer, no només no va renunciar a l'escó sinó que va insistir que el nomenessin conseller. ERC va cedir a proposar el seu nom, malgrat que era conscient que el govern espanyol el vetaria i que, si no l'hagués vetat, no podria haver exercit des de fora del país. Efectivament, el nomenament dels consellers "legítims" no va arribar a bon port i finalment Comín no va ser restituït a la conselleria de Salut.

Durant diversos mesos, Comín va optar per delegar el seu vot des de l'exili. L'argument, que la mesa del Parlament va acceptar, és que, mentre l'euroordre d'extradició contra ell continués en marxa, s'entenia que no es podia desplaçar per votar fins al Parlament. La situació va canviar ara fa un any, quan els tribunals belgues van tombar l'euroordre i Espanya la va acabar retirant. Des de finals de maig del 2018 Comín ha renunciat a delegar el seu vot i, per tant, ERC s'ha quedat amb un vot menys a l'hemicicle.

A més, l'exconseller de Salut ha estat díscol amb l'estratègia de contenció que els republicans van començar a defensar després de la declaració d'independència del 27 d'octubre del 2017. No han estat poques les ocasions en què s'ha mostrat partidari que els catalans, i especialment els polítics, es preparin per fer "més sacrificis" per arribar a la independència. "Ja és hora de pagar el preu alt, injust i inevitable de la nostra llibertat, només si estem disposats a pagar aquest preu serem lliures", exclamava el desembre de l'any passat durant la presentació del Consell per la República.

Abans, durant el juny del 2018, ja havia demanat públicament a ERC que fos "conseqüent" amb l'impuls que va fer de la DUI i es comprometés amb el Consell per la República. "ERC va empènyer més que ningú per fer la declaració d'independència i ara ha de ser conseqüent", va apuntar. I, tot i ser un dels referents del socialisme que es va passar a l'independentisme, en la mateixa entrevista també advertia que "no n'hi haurà prou amb ser més" –referint-se a la voluntat d'ERC d'ampliar la base–. "Hem d'estar disposats a fer més", concloïa aleshores.

Més continguts de