"ERC va demanar el meu cap". El 'Fora de sèrie' amb Joana Ortega, en 10 frases

L'exvicepresidenta assegura que li hauria agradat acabar la seva carrera política com a alcaldessa de Barcelona

L'exvicepresidenta del Govern i exdirigent d'Unió, Joana Ortega, ha estat entrevistada per Toni Clapés al programa ' Fora de sèrie', a TV3. Aquestes són les principals respostes de l'entrevista:

1. Marxar de la política. "Tinc enyorança perquè m'ho vaig passar bé, vaig disfrutar molt i vaig fer una feina que vaig viure amb molta intensitat. El poder t'atrapa. Tot l'entorn et crea una bombolla que és una mica poc real. Deia als meus germans: si veieu que se'm puja al cap, clatellot."

2. La crisi. "Recordo que el dia 20 em trucava el conseller d'Economia i em deia que no podia pagar les nòmines. Era una sensació molt difícil,  no podia dormir aquella nit. He viscut moments molt durs i complicats, hi havia moments que no teníem la garantia de poder pagar les nòmines de tots els funcionaris".

3. El govern espanyol. "A Madrid el contacte el tenia personal. Molt poques vegades per telèfon. [...] A Madrid he tingut moltíssimes reunions, sempre amb una discreció absoluta, amb la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría [...]. Era difícil trobar escletxes de receptivitat. [...]  El 9-N va passar una cosa molt curiosa, ni ho van voler aturar ni ho van voler consensuar."

4. La consulta. " En la reunió del Palau Robert [Artur Mas] va oferir a en Junqueras posar-se al capdavant i fer-la ell, la consulta. [Oriol] Junqueras va dir que no. Nosaltres vam continuar i vam presentar la setmana següent un procés participatiu."

5. Esquerra. "ERC va demanar el meu cap. Pel fet de ser d'Unió m'estereotipaven i es pensaven que no podia tirar endavant el procés."

6. Les relacions a CIU. "Sempre m'he sentit la 'i' de CIU, estirant els braços de cantó a cantó. [Al Govern] hi havia discussions curioses, defensant cadascú la seva parcel·la."

7. La querella del 9-N. "Em sembla una barbaritat que tinguem una querella criminal pel fet d'haver donat la veu als catalans, em sembla una barbaritat. Per tant, protesto."

8. El càncer. "Em van operar el 8 d'abril [del 2014] mentre els meus companys defensaven la consulta al Congrés. Em vaig quedar sense veu, vaig haver d'aprendre a parlar un altre cop. [...] Em vaig abocar encara més en el 9-N, era una esperança. Quan et diuen que tens un càncer t'enfades amb el món, però hi ha alguna cosa que t'estira, t'estira la família, i el que em tirava endavant era seguir, lluitar, i seguir lluitant per un projecte en el qual creia".

9. Unió. "Jo vaig avalar al projecte d'Unió i respondré. Sóc militant de base. Tinc una relació molt intensa amb Unió, i molt íntima. jo vaig entrar a Unió pel meu pare, que em va dir: 'Si vols canviar el món arromanga't i baixa a l'arena'. Tinc un sentiment cap a Unió no compartint a vegades el 100%. Ara s'acaba una etapa i quan Unió l'acabi jo l'acabaré amb Unió. Estaré amb Unió fins al final."

10. Barcelona. "A mi m'agradaria ser jo qui decideixo si torno o no torno a la política. Per una decisió pensada i lliure, no per una imposició. M'hauria agradat acabar la meva carrera política com a alcaldessa de Barcelona."

Més continguts de