DRET A DECIDIR

Unitat de mínims abans de la setmana decisiva

El bloc sobiranista s’emplaça a una nova cimera per decidir si es pot tirar endavant el 9-N

“Seguim treballant”. Aquesta va ser la consigna que els onze protagonistes polítics del procés sobiranista reunits ahir al Palau Robert de Barcelona es van limitar a transmetre en acabar la cimera. Poques paraules, cares serioses i ambient poc distès. Després de més de tres hores de discussió a porta tancada a la Sala de les Cotxeres del recinte barceloní, els representants del bloc sobiranista van anar desfilant sense voler-ne donar cap detall. La fotografia unitària que van decidir fer-se divendres en sortir de la primera cimera per la consulta del 9 de novembre ja no es va repetir. De fet, segons fonts coneixedores de la trobada, la reunió d’ahir va ser “més tensa” que la de fa una setmana. La unitat pel 9-N no es dissol, però ningú pot garantir que el front comú es mantindrà fins a la data fixada.

Tot i lluir cara de poca satisfacció, el diputat de la CUP Quim Arrufat va dir que se seguia “treballant” per fer possible el 9-N. Oriol Junqueras, president d’ERC, va indicar que s’estaven buscant “solucions”. “La setmana que ve serà clau”, apuntaven fonts del Govern consultades per l’ARA. Des de l’entorn de Mas es descrivia la cimera com una “reunió de treball” per “identificar obstacles i sortides” davant el bloqueig de l’Estat al 9-N. Uns obstacles que impedeixen desplegar amb normalitat els preparatius de la consulta. Fa tres dies, el conseller de la Presidència, Francesc Homs, situava al voltant del 15 d’octubre la data límit per valorar si hi ha prou garanties per fer-la. Un horitzó que alimenta la possibilitat, consensuada per tots els grups, que serà necessari mantenir els contactes i una nova trobada per avaluar els escenaris.

Discreció, només a mitges

A diferència de la primera cimera pel 9-N, celebrada divendres passat al Palau de la Generalitat, el Govern volia que aquest cop les negociacions amb la resta de forces pel dret a decidir es desenvolupessin en la discreció més absoluta. Però un dia abans de la cimera va transcendir que es faria. Per evitar la pressió mediàtica a les portes de la reunió, es va buscar un emplaçament diferent. El lloc triat va ser el Palau Robert, però tampoc es va poder mantenir el secret i a les sis de la tarda, hora prevista per a l’inici de la trobada, ja hi havia alguns periodistes fent guàrdia. “Avui era una reunió que havia de ser discreta i que no ens l’heu deixat fer d’aquesta manera”, va indicar el president de la Generalitat, Artur Mas, gairebé a les deu de la nit, quan ja enfilava cap al cotxe oficial que el va recollir al carrer Còrsega, a tocar de Diagonal. A Junqueras tampoc el va complaure la presència de periodistes quan pels volts de les sis de la tarda va arribar al Palau Robert.

Qui es va mostrar més optimista -en públic- va ser Joan Herrera, coordinador nacional d’ICV, que va considerar que la unitat “es manté”. Les declaracions dels dirigents polítics reunits al recinte de passeig de Gràcia i Diagonal van ser minses i no van detallar cap dels continguts de la reunió. De fet, en la trobada anterior tampoc hi va haver cap anunci, per preservar el “sigil” i la “discreció” davant l’Estat per mirar d’esquivar els contraatacs legals per abatre el 9-N.

A la reunió de divendres, especialment durant les dues primeres hores, van aflorar les tensions entre partits. Junqueras va “obrir els ulls com unes taronges” -l’expressió la va fer servir Arrufat en una entrevista a l’ARA Bassas- davant el que sentia del Govern, i finalment es va decidir anar a dinar per calmar els ànims i seguir a la tarda. La unitat es va salvar i, de moment, segueix en peu tot i les dificultats. “Ara estem en aquella fase en què tot és molt seriós i té conseqüències”, assenyalaven ahir fonts coneixedores de les converses. I les conseqüències, ara, són imprevisibles. Com també ho són els escenaris de futur.

En una entrevista al New York Times, Mas va assenyalar que en aquest moment del procés les eleccions plebiscitàries estan guardades en un calaix. “Només es pot obrir si hi ha consens entre les formacions polítiques favorables a la independència, i en aquest moment no n’hi ha”, indicava el president de la Generalitat, que afirmava que “l’únic pla” és votar el 9-N fent servir tots els camins que la llei permeti. La mateixa unitat que Mas vol per seguir amb la consulta la vol tenir, segons fonts coneixedores dels contactes entre partits, per convocar eleccions si és necessari. Arribats a aquest punt, la negociació se centraria a bastir una possible llista unitària i a confeccionar un programa electoral conjunt.

“Qui lluita pot guanyar o perdre, però qui no lluita ja ha perdut”, resumeix Mas, que acusa el president espanyol, Mariano Rajoy, d’haver creat un “clima d’hostilitat institucional” en un país, Espanya, que ja hauria de ser una “democràcia madura”. Preguntat sobre el seu posicionament favorable a l’estat propi, Mas indica que ha “evolucionat” igual que ho ha fet la societat catalana. “Ja no crec en un estat espanyol com el dels segles XIX o XX perquè és un estat en què hem intentat tot el possible per cabre-hi, però no ens n’hem sortit”, apunta en l’entrevista, i argumenta que no portarà el país cap a una “crisi constitucional” amb una consulta que fos considerada “il·legal” als ulls del món.

Aquest compliment de la legalitat és una de les línies vermelles del Govern. Després que la delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, recordés als interventors i secretaris dels ajuntaments que la consulta està suspesa i que no es poden seguir desplegant els passos per al referèndum, la vicepresidenta Ortega, en una carta a la presidenta del Consell de Col·legis de Secretaris, Interventors i Tresorers, Maria Petra Sáiz, assegura que no pretén donar instruccions als secretaris d’ajuntaments de cara a la consulta del 9-N perquè se saltin la “legalitat aplicable”, com tampoc se la pensa saltar ella.

Protegir els treballadors

“Tal com ha fet i farà la conselleria de Governació i Relacions Institucionals, les actuacions que cal desenvolupar s’han d’adequar en tot moment a la legalitat aplicable”, afirma en la carta. Els consellers d’Unió implicats en el desenvolupament de la consulta -Ortega i Ramon Espadaler, titular d’Interior- han advertit que no faran cap pas que comprometi els empleats públics. “No posarem els Mossos entre el Govern i la llei”, ha dit Espadaler més d’un cop. Són aspectes que planen sobre una unitat de mínims que es resoldrà la setmana vinent amb una nova reunió per traçar el rumb en ple compte enrere cap al 9-N.

El Parlament basc surt en defensa del 9 de novembre

El Parlament basc va donar suport explícit ahir al procés sobiranista català i va demanar que es respecti la consulta del 9 de novembre. Amb els vots a favor del PNB i d’EH Bildu -48 de 75 parlamentaris- es va aprovar una resolució en què s’acorda respectar i reconèixer el procés polític iniciat a Catalunya com a expressió de la voluntat democràtica del poble català. “Els pobles tenen legitimitat democràtica per decidir el seu futur, tenint com a límit el que la ciutadania expressi i decideixi democràticament”, diu la iniciativa. Per part d’EH Bildu, Pello Urizar va advertir que a Euskadi segueix “viu” el dret a decidir perquè “no hi ha por a la democràcia”, mentre que Joseba Egibar, del PNB, va avisar que si els catalans volen votar “trobaran la manera”, perquè hi ha “molts camins per fer-ho”. S’hi van oposar el PP, el PSE i UPyD. “No crec que es pugui ser demòcrata i defensar el dret a decidir”, va etzibar la diputada socialista Idoia Mendia.

Més continguts de