JxCat i ERC marquen distàncies amb la via eslovena de Torra
Reivindiquen la no-violència i descarten que el Procés acabi amb morts
BarcelonaL’independentisme va impulsar un referèndum, va declarar la independència de forma unilateral i va consolidar la república a Eslovènia durant la dècada dels anys 90 del segle passat. Però, entre el 26 de juny i el 7 de juliol del 1991, els enfrontaments entre l’exèrcit eslovè i el iugoslau –de majoria sèrbia– van provocar 74 morts. El president del Govern, Quim Torra, es va emmirallar dissabte en la via eslovena i tot seguit va afirmar que estaven disposats “a tot” per la independència de Catalunya. Ahir JxCat i ERC van deixar clar que ni estan disposats a agafar les armes ni a assumir morts.
“Es referia al fet que és una societat cívica, democràtica i pacífica que va decidir a través de les urnes que volia ser un estat, no a la violència”, va matisar el portaveu adjunt de JxCat al Parlament, Eduard Pujol. Una opinió compartida pel president del PDECat. “El president Torra va parlar d’Eslovènia perquè era de viatge a Eslovènia. Però sap que les realitats dels dos països són molt diferents”, va concloure ahir David Bonvehí.
Les referències a Eslovènia, però, no són noves en el Procés. Els partits sobiranistes l’han reivindicat en nombroses ocasions. De fet, el full de ruta de la legislatura passada seguia pràcticament de manera calcada l’exemple eslovè. Però entre les nombroses diferències n’hi ha dues que diverses fonts consultades coincideixen a considerar cabdals: Catalunya no té exèrcit –ni cap intenció de crear una milícia armada– ni un 90% de la ciutadania a favor de l’estat propi.
L’exemple escocès
Abans del referèndum de l’1 d’octubre del 2017, era habitual veure dirigents polítics parlant de la independència d’Eslovènia als mítings d’alguns partits i entitats independentistes. ERC, per exemple, va convidar Peter Jambrek, un dels ideòlegs de la Constitució eslovena, a un dels actes més multitudinaris que va organitzar l’any passat, al març al recinte del Fòrum. Ahir, però, era una altra via –que també han pres com a referent els últims anys– la que preferien destacar els republicans. “Hem defensat sempre la via escocesa, què és la que és correcta i la que ens sembla que ens farà guanyar, perquè connecta amb el 80% de la població d‘aquest país i aporta una solució democràtica al conflicte”, va indicar el president del Parlament, Roger Torrent, a la sortida de Lledoners. Escòcia va pactar un referèndum d’autodeterminació amb el Regne Unit que el 2014 van guanyar els unionistes.
La portaveu d’Esquerra, Marta Vilalta, va afegir que el cas català és únic i no es pot comparar amb altres processos d’independència: “Volem aconseguir un suport majoritari a la independència, i a Eslovènia es donava aquest fet; al mateix temps, no volem que hi hagi cap episodi de violència al nostre país”.
Els republicans, però, no han demanat una rectificació al president, fet que han aprofitat els comuns per criticar-los. L’alcaldessa de Barcelona i líder del partit, Ada Colau, ja ho va fer diumenge, i ahir va ser el portaveu, Joan Mena, qui va recordar a Torra que “Catalunya forma part de la península Ibèrica i no dels Balcans” i que hauria d’escoltar “tot el país”.
A les veus crítiques que des de dissabte arriben des de Podem, el PP, Cs i el PSOE, s’hi va afegir ahir la del ministre d’Exteriors, Josep Borrell, que va censurar que Torra “semblés estar cridant a la insurrecció”. “Les urnes no són armes. Ho són les porres que es van fer servir per colpejar els votants de l’1-O”, li va replicar Eduard Pujol. Des de JxCat van reivindicar, a més, que si hi va haver violència a Eslovènia va ser per l’intent de Sèrbia d’evitar la independència. “Milosevic era un carnisser i va ser jutjat per carnisser”, va dir Pujol. Qui encara no ha reaccionat a la polèmica ha sigut Torra, que ahir va passar el seu segon dia de dejuni a Montserrat.
