LA GOVERNABILITAT DE L’ESTAT

Quan Esquerra va donar per primera vegada el sí a un president espanyol

Els republicans van votar el 2004 a favor de Zapatero, units pel rebuig al mandat anterior d’Aznar

Si les negociacions entre ERC i el PSOE per desencallar la legislatura a Espanya arriben a bon port, no serà la primera vegada que els republicans faciliten la investidura d’un president espanyol després d’unes eleccions des del restabliment de la democràcia. L’estrena va ser el 16 d’abril del 2004, quan Esquerra va dir sí al socialista José Luis Rodríguez Zapatero. Ara, però, els republicans només preveuen l’abstenció, que també van donar el juliol passat en la investidura fallida de Pedro Sánchez, i el 1982, tot i que llavors la majoria absoluta del PSOE no la feia necessària.

Per entendre el vot d’Esquerra aquell dia del 2004 cal mirar el context polític del moment. Se sortia de la majoria absoluta de José María Aznar, de les mentides del PP sobre l’autoria dels atemptats de l’11-M, de la invasió de l’Iraq i de la reunió amb ETA a Perpinyà de l’aleshores secretari general d’ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, que havia suposat als republicans una campanya de desgast per part, sobretot, de la dreta política i mediàtica espanyola. Un dels protagonistes de l’època, el republicà Joan Puigcercós, conversa amb l’ARA sobre aquell moment. “El context era molt diferent. Allà vam votar Zapatero directament i gairebé sense negociar res. Vam fer-ho gratis, sincerament, no m’amago de dir-ho. Veníem del que veníem i qualsevol cosa podia ser millor”, resumeix. Comparteix el diagnòstic de partida l’aleshores diputada socialista i avui delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera: “Tots els grups menys el PP estàvem escaldats del que havia sigut la legislatura anterior, que va ser una xuleria rere l’altra”.

El diari de sessions del Congrés d’aquell ple destil·la bon to entre els republicans i un Zapatero a les portes de ser president per primera vegada i de manera inesperada, perquè poques enquestes havien anticipat una victòria socialista. El candidat del PSOE va expressar davant l’hemicicle el seu “respecte” per l’opció ideològica independentista, malgrat que a continuació va oferir una “Espanya plural” que, assegurava, seria “més atractiva” per a l’independentisme que les “temptacions sobiranistes”. En aquell debat Esquerra va reivindicar el dret a l’autodeterminació, però posant el focus en la seva prioritat que una reforma de l’Estatut pogués veure la llum.

“En aquell moment la reforma de l’Estatut era l’objectiu principal i més ambiciós, i Zapatero s’hi havia compromès, però després va passar el que va passar”, recorda Puigcercós 15 anys després. ERC i el PSOE tenien punts en comú, bàsicament el rebuig a l’aznarisme, que es podia concretar en qüestions tangibles com enterrar definitivament el transvasament de l’Ebre i aconseguir la devolució dels papers de Salamanca. En aquella sessió parlamentària del 2004 Zapatero fins i tot va apel·lar a la seva condició de culer per recordar la seva “simpatia pels colors futbolístics” blaugranes. Cunillera recorda d’aquells dies que va “forjar bones amistats” amb diputats d’ERC, malgrat que les relacions entre els dos partits “no van estar mai exemptes de dificultats”.

Trobada amb el rei

Llavors ERC sí que participava en la ronda de consultes amb el rei. L’encarregat d’anar a visitar a Joan Carles I va ser Carod. En aquella visita, deu dies abans de la investidura, els republicans ja van mostrar la seva “predisposició favorable” amb Zapatero i van fer broma sobre la cita amb el monarca. “Ni nosaltres hem convertit el rei en republicà, ni ell ens ha convertit en monàrquics”, va dir el líder d’ERC sortint de la trobada.

Tot i la distància temporal, Puigcercós hi veu punts de connexió amb l’actualitat. El primer, la fortalesa d’Esquerra al Congrés. Els 8 diputats que tenia el 2004 li van suposar recuperar el grup propi que no tenia des de la República. El segon, “l’agressivitat cap a Esquerra d’una part del PSOE, de la premsa de Madrid i de la dreta i l’extrema dreta”. “Els barons que ara estan en contra que Sánchez pacti amb Podem i ERC són els mateixos que en aquells moments ja donaven coces”, diu. I s’atreveix a donar un consell als actuals negociadors republicans: que no es deixin condicionar pel “contuberni permanent de l’extrema dreta espanyola, l’aparell mediàtic i el quintacolumnisme de dins del PSOE”. “Quan aquesta tropa pressiona, és irrespirable, que no es deixin condicionar per aquest ambient”, conclou.

Per a l’avui delegada del govern espanyol, ara la situació és molt diferent de la que hi havia el 2004, però també hi troba algun consell aplicable a l’actualitat. Un pacte entre dos partits -sosté- no implica que sempre hagin d’estar d’acord durant tot un mandat: “Quan no hi estàs, has de pactar la discrepància”. I incideix en el factor humà, perquè fa 15 anys podien “esbatussar-se” al ple però després anar a veure el futbol plegats diputats de diversos colors polítics. No està escrit enlloc com acabarà la negociació entre el PSOE i ERC, però ningú pot negar que hi ha un precedent d’entesa.