ERC recupera la DUI a una setmana de la reunió amb Sánchez

La ponència política tira endavant amb el 96% del suport de la militància

“L’opció dialogada és la preferida i desitjada per ERC i ens comprometem a treballar-hi incansablement”. La nova ponència política dels republicans, avalada ahir pel 96% dels 535 militants presents a La Farga de l’Hospitalet, referma el compromís del partit amb la via pactada, però afegeix explícitament una advertència a l’Estat: “Si davant d’un tancament persistent del govern espanyol no és possible un referèndum d’autodeterminació, no es pot descartar una declaració d’independència”. A una setmana de la reunió entre el president de la Generalitat, Quim Torra, i el de l’executiu estatal, Pedro Sánchez, els republicans doten de contingut la retòrica amb què, des de fa setmanes, s’aproximen a la cita del 9 de juliol. Ahir el vicepresident del Govern i president adjunt d’Esquerra, Pere Aragonès, va insistir que el diàleg només es pot afrontar “sense renúncies prèvies” i amb l’1-O com a referent en la banda de la taula que ocupin els independentistes.

El nou full de ruta d’ERC, avançat ahir per l’ARA, s’assembla poc al que l’executiva va enviar a les bases ara fa dos mesos, però és pràcticament calcat -almenys pel que fa a l’estratègia per arribar a la independència- al que defensaven abans del mes d’octubre. El pla A torna a ser el diàleg, en un context diferent del que hi havia aleshores. El PSOE ha rellevat el PP a la Moncloa, gràcies, en part, al suport dels partits sobiranistes. El pla B torna a passar per la unilateralitat, que en el primer esborrany de la ponència política havia quedat desdibuixada, però que guanya força en el document votat ahir. Les bases fa temps que pressionen en aquest sentit, i la direcció va decidir modificar de dalt a baix la part més estratègica del text per obtenir un suport pràcticament unànime. La via Kosovo -citada sense embuts a la ponència- es manté com a aspiració, malgrat el fracàs del 27 d’octubre, que s’havia presentat precisament com la DUI necessària per superar el veto de l’Estat a la negociació.

Construir majories imbatibles

“Sabem que per modificar la relació de forces present ens cal, entre altres coses, ampliar encara més la majoria social favorable a la República Catalana, i construir i disposar de les eines de poder necessàries per implementar el projecte republicà”. Actualment no hi ha prou consens per materialitzar la independència -reconeixen en el document-, i per això la prioritat és aconseguir sumar nous partidaris de la independència. “Per guanyar hem de ser més i ser més forts, especialment davant d’un Estat que actua amb repressió i empresona les idees. Necessitem majories imbatibles, molt més àmplies, com les del 3 d’octubre”, explicava Aragonès.

Hi haurà altres “embats” amb l’Estat per als quals ERC considera que els sobiranistes han d’estar preparats tant des del Govern com des del Parlament, els ajuntaments i el carrer. No descarten la “desobediència” i tampoc la “resistència no violenta”, i, de fet, la reivindiquen si la negociació amb el govern espanyol no comença “a curt termini”. Però no estan disposats a fer gestos purament simbòlics. “La República no es construeix amb gestos simbòlics sense recorregut, sinó construint una majoria sòlida, permanent i inapel·lable”, va apuntar ahir el president del Parlament, Roger Torrent. Poc després hi insistia: “Tots els passos que fem ens han de servir per avançar, i no farem cap pas, cap ni un, que ens allunyi de l’objectiu final, per més descansats que ens quedem. En canvi, farem tots els passos que calgui per acostar-nos a la plena llibertat”.

Dubtes interns

La ponència política d’ERC és molt més àmplia i també parla de feminisme, municipalisme, coneixement, igualtat social, Europa i, fins i tot, de socialisme. El 96% de suport amb el qual ahir va ser aprovada -només hi va votar el 5% de la militància- amaga, però, dubtes interns respecte al paper que pugui desenvolupar a partir d’ara la direcció. Diverses fonts consultades per l’ARA recelen de la voluntat de compliment del document. De fet, diversos militants són partidaris de la creació d’una comissió de seguiment que analitzi el desplegament de la ponència. La via unilateral és la que concentra més dubtes, tenint en compte que l’actual direcció -opinen- era ambigua fins ara.

Esquerra ja té la seva partitura, i ara direcció i militants hauran de ser capaços de demostrar que la saben interpretar.

Etiquetes

Més continguts de