LA NOVA LEGISLATURA

ERC no forçarà el reglament per investir Puigdemont a distància

Junts per Catalunya insisteix que el president tornarà a Catalunya si abans és votat pel Parlament

Cada dia que passa s’allunya més el retorn de Carles Puigdemont a Catalunya per ser investit president de la Generalitat, i Junts per Catalunya insisteix en l’escenari d’una investidura a distància que el govern espanyol ja ha dit que no acceptarà i que també genera dubtes en l’independentisme. Puigdemont no té previst tornar al país abans de ser investit -el seu entorn va reiterar ahir que tornaria després, tot i el risc de detenció-, malgrat que ahir contribuïa a la confusió quan al seu perfil d’Instagram penjava una imatge de la carretera que uneix Camprodon (Ripollès) amb la Catalunya del Nord. Si Junts per Catalunya (JxCat) defensa amb entusiasme la investidura a distància, ERC evita avalar-la en públic -i en privat s’hi mostra molt escèptica.

Ahir els republicans van deixar clar que no forçaran el reglament i que deixaran en mans dels lletrats del Parlament la interpretació de la investidura telemàtica. “No correspon a ERC valorar els aspectes tècnico-jurídics, sinó als lletrats del Parlament, que han de definir com s’interpreta el reglament en allò que estigui subjecte a diferents interpretacions”, va apuntar el diputat electe Roger Torrent. I, segons ha pogut saber l’ARA, els lletrats es plantegen fer un informe d’ofici per esvair els dubtes.

Les negociacions entre JxCat, ERC i la CUP s’intensificaran aquesta setmana tant a Catalunya com a Brussel·les, amb moltes incògnites que cal resoldre en molt poc temps. I totes interrelacionades. El 17 de gener es constituirà el Parlament i s’escolliran els representants de la mesa, que probablement tornarà a presidir ERC. El nou president de la cambra -Torrent considera que seria “lògic” que repetís Carme Forcadell, que segueix pensant-s’ho- serà l’encarregat de prendre la decisió respecte a la investidura a distància, independentment dels informes jurídics. I si és d’ERC, el partit ja ha anunciat que seguirà les recomanacions dels advocats.

JxCat defensa que el reglament no especifica si el candidat a la investidura ha de ser físicament al Parlament. Fonts jurídiques i parlamentàries consultades per l’ARA qüestionen aquest argument. “Considerar que tot el que no està prohibit està permès és poc rigorós”, comenten, i subratllen que entre les absències que regula el reglament de la cambra no n’hi ha cap a la qual Puigdemont es pugui acollir.

Canvi d’estratègia

La posició dels republicans ha canviat respecte a la legislatura passada, quan els advertiments dels serveis jurídics del Parlament no van aturar l’impuls de les iniciatives vinculades al Procés. L’últim exemple va ser el 27 d’octubre, quan Forcadell va permetre el debat i la votació sobre la declaració d’independència tot i que els serveis jurídics van avisar-la que ni tan sols s’hauria hagut d’admetre a tràmit. De fet, els lletrats van denunciar en diferents ocasions que se sentien “coartats” i pressionats per la presidenta del Parlament. Per exemple, en la tramitació exprés de les lleis de desconnexió, que van ser aprovades els dies 6 i 7 de setembre. El secretari general del Parlament, Xavier Muro, i el lletrat major de la cambra, Antoni Bayona, van alertar la mesa que les lleis de desconnexió xocaven amb les advertències del Constitucional. A Bayona, Forcadell li va negar la paraula en alguna de les reunions de la mesa, al·legant que les decisions polítiques les havien de prendre els òrgans polítics.

Els partits constitucionalistes van recórrer totes les decisions de la mesa sobre el Procés i ho tornaran a fer si es planteja una investidura a distància. El president del Parlament es trobarà, doncs, sota la lupa del Tribunal Constitucional i, en cas que la presidència recaigui sobre Forcadell, sota la lupa del Tribunal Suprem, que la va deixar en llibertat sota fiança amb el compromís de no “reincidir” en els fets pels quals està investigada -bàsicament, desobeir les resolucions que impedien els debats parlamentaris-. En tot cas, sigui Forcadell o un altre diputat d’ERC, l’opinió dels lletrats de la cambra serà aquest cop determinant per prendre la decisió.

Fonts de JxCat reconeixen que la investidura a distància dependrà de la interpretació del reglament que faci el nou president del Parlament. I si veta aquesta possibilitat abans fins i tot que l’Estat intenti impugnar la investidura, atribuiran a Esquerra la responsabilitat del fracàs. Des de Brussel·les, l’entorn de Puigdemont insisteix que només ell pot ser el president. Qualsevol altra opció, diuen, seria acceptar que l’Estat té la potestat de canviar l’executiu català quan ho desitgi. I plantegen una investidura a distància per evitar que l’empresonin abans que el Parlament el torni a escollir. En tot cas, Puigdemont tornaria un cop investit, cosa que forçaria l’Estat a haver de decidir si empresona el president de la Generalitat.

ERC ha optat per esquivar la confrontació pública amb JxCat. Només el portaveu adjunt al Congrés de Diputats, Gabriel Rufián, ha anat qüestionant les últimes setmanes l’estratègia de Puigdemont, posant en dubte que es pugui tenir “un president per Skype” i insistint en Oriol Junqueras com a pla B. Ahir Torrent simplement remarcava que “ara per ara” només treballen amb la idea que Carles Puigdemont torni a ser el president de la Generalitat.

Renúncies per garantir la majoria

La primera votació per decidir qui és el pròxim president de la Generalitat arribarà el 31 de gener, dues setmanes després que el Parlament s’hagi constituït, el dia 17. Divendres, a Brussel·les, Puigdemont -que ahir es va reunir amb l’ANC i Òmnium- ha citat els diputats de JxCat per traslladar-los la proposta que, en teoria, haurien pactat abans amb ERC i la CUP. Dissabte tant els republicans com els anticapitalistes reuneixen els seus òrgans de direcció per prendre una decisió definitiva. També ho farà el PDECat, que ja ha avisat que no és partidari de noves eleccions.

La mesa i el Govern depenen dels contactes que hi hagi els pròxims dies perquè, tot i els resultats del 21-D, els grups independentistes no tenen la majoria garantida. Per començar, els quatre diputats que acompanyen Puigdemont a Brussel·les, dos d’ERC i dos de JxCat, haurien de renunciar a les seves actes, ja que no tenen opció de delegar el vot. El portaveu de Demòcrates i diputat electe d’ERC, Antoni Castellà, demanava ahir que Toni Comín, Meritxell Serret, Lluís Puig i Clara Ponsatí deixin les actes a canvi de tornar a ser consellers.

Pel que fa als tres diputats que segueixen empresonats, Oriol Junqueras (ERC) i Jordi Sànchez i Joaquim Forn (JxCat), els partits encara tenen l’opció d’esperar, perquè els seus vots no serien necessaris si la CUP es compromet a votar al costat dels seus socis sobiranistes. Precisament les assemblees territorials dels cupaires debaten aquesta setmana quin serà el seu paper aquesta legislatura.

Més continguts de