Paluzie: "El repartiment del deute públic és una gran arma per negociar la independència amb l'Estat"

Barcelona"El repartiment del deute públic és una gran arma de Catalunya per negociar la independència amb l'Estat. Per garantir la continuïtat en els tractats internacionals, com la pertinença a la UE, Catalunya pot oferir un repartiment del deute amb Espanya". Aquest és un dels arguments que la degana d'Economia i Empresa de la UB, Elisenda Paluzie, defensa en el seu nou llibre 'Podem! Les claus de la viabilitat econòmica de la Catalunya independent', que ha presentat aquest dimarts en una entrevista amb l'ACN. L'economista analitza el potencial econòmic d'un estat català i explica com Catalunya podria pagar les pensions, disposaria de més recursos fiscals i es mantindria dins de l'euro i de la UE.

L'economista ha argumentat que, si no hi ha negociació entre els governs català i estatal en cas d'independència, el Tresor espanyol ha d'assumir la totalitat del deute públic. "En el dret internacional, regeix el principi de 'taula rasa'. Si es considera que Espanya és l'estat continuador i Catalunya un estat completament nou que no hereta drets ni actius, tampoc hereta obligacions i neix net de deute públic", ha explicat.

Catalunya sí que naixeria com estat amb el deute propi de la Generalitat, que representava a desembre de 2013 uns 57.000 milions d'euros, l'equivalent al 30% del PIB català. "Una Catalunya independent tindria un deute públic baixíssim en relació als estàndards europeus. Aquesta és una gran arma en la negociació amb l'Estat. Per garantir la continuïtat en els tractats internacionals, com la pertinença a la UE, es pot oferir un repartiment del deute", afegeix.

Segons defensa Paluzie, Catalunya hauria d'assumir un deute proporcional al que l'Estat ha invertit en Catalunya en els darrers anys, equivalent a l'11% del total de la despesa discrecional dels pressupostos generals de l'Estat. Això representaria que el deute públic català resultant seria del 70% del PIB, exactament com el dels Països Baixos, "una de les economies que funciona millor en la Unió Europea", ha comentat l'economista catalana.

Un context econòmic global favorable a la independència

"Tots els països són viables econòmicament, perquè no és el fet que siguin independents o no el que fa que funcionin més o menys bé econòmicament. En el cas de Catalunya, el context econòmic global és particularment favorable a la independència, més que mai en la seva història recent. El context actual és la globalització i els mercats obert i això fa que formar part d'un estat més petit o més gran deixa de tenir importància, perquè el teu mercat és el món", ha apuntat.

Segons ha destacat Paluzie, "quan ens plantegem els costos de la independència, no tenim en compte els costos que actualment té la dependència de l'estat espanyol. El primer és el dèficit fiscal: els impostos que es generen a Catalunya no tornen en la proporció adequada. Per cada euro que paguem en impostos només retornen 53 cèntims (60 si tenim en compte la Seguretat Social). És una relació fiscal molt i molt negativa per a Catalunya".

L'economista ha lamentat que, arran d'aquest dèficit, l'administració pública catalana ha de prestar uns serveis socials "de nivell molt baix en relació amb el seu potencial econòmic" i ha previst que això no passaria en cas d'independència. En el llibre, Paluzie també calcula els costos que hauria d'assumir el nou estat català pels serveis que ara presta el govern espanyol, però destaca que Catalunya podria decidir les seves pròpies polítiques públiques si fos independent.

La UE no exclouria un contribuent net

"No hi ha cap article en els tractats de la Unió Europea que digui que passaria en cas d'independència d'un territori d'un estat membre. Si Escòcia s'hagués independitzat, podríem veure què passaria, però igualment molt juristes defensen que no es podria excloure els catalans dels drets de ciutadania europea que han adquirit durant els darrers anys. Igualment, representaria excloure de la UE uns ciutadans que exerceixen un dret democràtic com l'autodeterminació", ha sentenciat.

Pel que fa als arguments econòmics, Paluzie també defensa el manteniment de Catalunya dins la UE, ja que "és un contribuent net a la Unió" i importa més que no pas exporta en el seu comerç bilateral amb els socis europeus. "Països com Alemanya no tindrien cap interès en excloure Catalunya de la UE", ha argumentat. Tanmateix, l'autora ha reconegut que actualment els estats membres volen defensar l'statu quo i no es mouran fins que hi hagi un procés definitiu cap a la independència.

"La UE va néixer amb la idea dels mercats oberts i excloure un territori com Catalunya aniria en contra d'aquesta idea fonamental de la Unio", ha argumentat. "A més, en un moment de crisi de confiança en Europa, seria estrany deixar de banda un territori europeista com Catalunya. Especialment pel risc de veure que a aquest país li van bé les coses fora de la UE, tal com passa amb Suïssa o Noruega, i acabés sent un exemple per altres territoris que volen abandonar la UE", ha apuntat Paluzie.

Un estat català pagaria les pensions

"Cal explicar als pensionistes que el sistema espanyol de pensions no és de capitalització, sinó que és de repartiment. Els que actualment treballen paguen les pensions dels que ara estan jubilats. Per tant, la independència representa únicament és un canvi de la caixa on les empreses ingressen les cotitzacions socials i amb aquests diners es pagaran les pensions", ha assenyalat. A més, Paluzie ha calculat que Catalunya pot garantir millor aquestes pensions ja que compta amb una major ràtio de contribuents i disposa d'una demografia més jove gràcies a una major afluència d'immigrants en edat laboral.