Exteriors envia a l'Estat una llista de propostes per facilitar el vot exterior i reduir la despesa electoral

Solé fa arribar una carta a Marlaska amb totes les peticions i un oferiment de "diàleg fluid"

Votar des de l'estranger mai ha sigut fàcil. A més, des que el 2011 es va instaurar el sistema de vot pregat en alguns casos pot convertir-se per als votants en una odissea per les ambaixades i els consolats espanyols. Per intentar revertir la situació, aquest dijous el conseller d'Acció Exterior, Bernat Solé, ha enviat una carta al ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, en què li formula un conjunt de propostes per intentar millorar la qüestió. També hi ha inclòs peticions de caràcter general, com la reducció de la despesa electoral. 

En la carta, a la qual ha tingut accés l'ARA, Solé exposa que el vot pregat no ha fet altra cosa que limitar el dret a vot, cosa que ha provocat uns índexs de participació "preocupantment baixos" per una societat democràtica. Afegeix, a més, que l'enviament de la documentació electoral o la falta de recursos a les ambaixades agreugem la situació. La Generalitat fa temps que lliura aquesta batalla i ha anat recopilant números. Segons dades fetes públiques per Acció Exterior en el seu dia, només un 4,9% dels catalans van poder exercir el seu vot a les eleccions europees del 2019 i només un 12% a les generals del 28 d'abril d'aquell mateix any. 

La primera proposta que formula Solé és la de, directament, eliminar el vot pregat, però no és l'única. Per facilitar el vot des de l'exterior també planteja la regulació d'una "papereta en blanc", que permetria als residents a l'estranger poder votar "escrivint la seva opció de vot". És a dir, no caldria que rebés les paperetes oficials amb els noms dels partits i els candidats. "A certs països, com més lluny són, costa molt que arribin les paperetes", expliquen fonts de la conselleria. La carta també planteja que, mitjançant el DNI electrònic, els votants es puguin descarregar les paperetes i els certificats d'inscripció en el cens electoral. A més, reclama una "modificació legal" perquè s'anticipin els terminis per votar, ja que moltes vegades el problema és que tota la documentació acaba arribant fora de temps. Per acabar, planteja la instauració del "vot electrònic" per part de la normativa estatal. Catalunya té en fase d'estudi la seva pròpia normativa en aquest àmbit, però si ho fes l'Estat s'estalviaria futurs problemes competencials i contenciosos als tribunals.  

'Mailing' únic

Solé aprofita la carta per proposar altres canvis, els quals tenen a veure amb els processos electorals en termes generals i no només amb el vot exterior. Així, reclama a l'Estat que doni l'ordre que tota la propaganda electoral s'enviï en un únic sobre. És el que es coneix com a mailing únic. Això faria que a les famílies catalanes arribés una única tramesa amb tota la propaganda i les butlletes electorals, i no un sobre per cada partit com passa ara. Això estalviaria paper i molts diners als partits –alguns arriben a pagar un milió d'euros per cada procés electoral–. El mailing únic és una cosa que ja podrien fer els partits catalans si volguessin, però mai s'han posat d'acord per fer-ho. Ho podrien regular, per exemple, a través d'una llei electoral catalana pròpia, però mai hi ha hagut prou consens per aprovar-la. Sempre que s'ha intentat ha sigut un fracàs. A Catalunya, per tant, se segueix aplicant la Llei Orgànica de Règim Electoral General (Loreg). 

El conseller d'Acció Exterior envia aquesta carta precisament el dia que sobre Catalunya torna a planar la idea d'unes eleccions catalanes anticipades. No tant perquè el president de la Generalitat, Quim Torra, les vulgui, sinó perquè el Tribunal Suprem ha fixat data per al procediment que decidirà si el president català és inhabilitat definitivament. Si ho és, l'opció de tornar a les urnes abans de que acabi la legislatura el desembre del 2021 estaria de nou sobre la taula. Solé va arribar al càrrec de conseller el 20 de març i aprofita la carta a Marlaska per oferir-li un "diàleg fluid entre administracions", coordinació i "respecte mutu". 

Els quatre escenaris de Torra davant una hipotètica inhabilitació del Suprem