La fiscalia amplia la querella de les urnes amb la data i la pregunta

Demana al TSJC que tingui en compte l’anunci com un indici que les vol utilitzar per al referèndum

L’anunci de la data i la pregunta del referèndum, el pròxim 1 d’octubre, per part del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el vicepresident, Oriol Junqueras, havia generat el menysteniment de l’Estat, fins ahir. La fiscalia va presentar davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) una ampliació de la querella contra la consellera, Meritxell Borràs, i el fins ara secretari general de Governació, Francesc Esteve, per la licitació de l’acord marc per a la compra d’urnes. El ministeri públic els acusa de prevaricació, desobediència i malversació de fons públics. El TSJC encara no s’ha pronunciat sobre la querella inicial

Segons l’escrit fet públic ahir, que el Govern hagi fixat el referèndum al calendari “reforça la tesi” sostinguda per la fiscalia contra Borràs i Esteve, que consisteix a assumir que la compra d’urnes és per al referèndum i que, per tant, s’estan incomplint les sentències i els avisos del Tribunal Constitucional. “[Les urnes] no tenen altra finalitat que la de ser utilitzades en la realització del referèndum de secessió”, afirma l’escrit. Així ho constata el fiscal encara que no hi hagi cap resolució que es pugui valorar jurídicament sobre l’anunci de la data i la pregunta. “És indubtable que resulta una dada d’enorme transcendència a l’hora de ponderar l’ús il·lícit” de les urnes, conclou l’escrit del ministeri públic. També fa referència a l’acte a favor del referèndum impulsat per les entitats sobiranistes -ANC, Òmnium i AMI- a les Fonts de Montjuïc diumenge passat, en què es va reafirmar la voluntat del Govern de fer la consulta i es va denunciar -en boca de l’exentrenador del Barça Josep Guardiola- l’impediment del govern espanyol a poder votar. El fiscal constata que hi havia la presència de Borràs i altres membres del Govern.

Malgrat el nou pas endavant de l’Estat, el Govern va rebre amb fredor l’anunci de la fiscalia i va passar de puntetes sobre l’ampliació de la querella. La portaveu del Govern, Neus Munté, va remarcar que havia tingut coneixement de l’escrit pels mitjans de comunicació. De fet, han passat quatre setmanes des que la fiscalia va anunciar que es querellava contra Borràs i Esteve, i cap dels dos ha sigut notificat, encara. Ahir ho explicava amb sorpresa la consellera de Governació des del Parlament, que, a més, criticava que en l’ampliació de la querella s’inclogués com un indici més el fet que ella participés en la manifestació que diumenge passat va organitzar l’ANC a Barcelona. “Es demostra que volen jutjar les idees i no els fets”, va lamentar.

Fonts pròximes a Governació van explicar ahir a l’ARA que no només no han sigut notificats ni la consellera ni el fins ahir secretari general, sinó que la fiscalia ni tan sols els ha demanat l’expedient administratiu de la licitació de les urnes i no ha demanat la suspensió del concurs. Per tant, formalment no hi ha cap requeriment per aturar el concurs. També estan pendents de la resposta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. En tot cas, el Govern continuarà amb el concurs per homologar les empreses que optaran a fabricar les urnes.

Avís a les empreses

L’escrit de la fiscalia també constata que, malgrat la querella, el procediment administratiu per a la compra d’urnes avança. Assenyala que ja s’han presentat al concurs dues empreses -Sumninistros Integrales Futbida i Plastic Express- i avisa que la seva intervenció podria “facilitar” l’obtenció d’urnes i, per tant, el referèndum. És a dir, tot i que no afegeix cap acusació contra elles, sí que les anomena per primer cop en un dels seus escrits i les posa sota sospita. En aquest sentit, la consellera Munté va voler enviar un missatge de “tranquil·litat” als funcionaris i a les empreses que s’han presentat a la licitació en què assegurava que el procediment administratiu és ajustat a dret. Va reiterar que la Generalitat té competències per comprar urnes, com ja han fet altres comunitats autònomes. Des del Govern mantenen que les urnes també es podrien utilitzar per a unes eleccions autonòmiques i que no poden ser il·legals per se. També va remarcar que fins ara només s’ha impulsat un acord marc, una licitació que serveix per escollir un seguit d’empreses que, si compleixen amb uns requisits econòmics i de fabricació, en un moment determinat se’ls podria encarregar l’elaboració de les urnes. És per això que l’executiu considera que no té base legal l’acusació de malversació de fons -l’únic que implica presó- contra Borràs i Esteve.

Des del Parlament, Junts pel Sí i la CUP també van reaccionar a l’anunci de la querella amb indignació. El portaveu de la coalició independentista, Roger Torrent, va titllar d’“absurditat” l’anunci de la fiscalia sobre la data i la pregunta mentre que la CUP encara va ridiculitzar més els fets. Mireia Boya va demanar “un aplaudiment” per al ministeri públic per haver-se adonat que les urnes “són evidentment per al referèndum”.

Si bé el Govern ja ha enfilat la nova fase cap al referèndum unilateral, la fiscalia hi respon, amb la voluntat d’actuar preventivament davant qualsevol acte administratiu que pugui servir per la votació. En aquest sentit, apuntarà a tot indici que remarqui la voluntat del Govern, des de declaracions públiques fins a actes polítics passant per retalls de premsa. A diferència del 2014, en què el Govern va poder preparar el procés participatiu fora del focus del Constitucional fins pocs dies abans, aquest cop l’Estat no vol córrer el risc que finalment hi hagi urnes i paperetes al carrer.

El Constitucional suspèn el llibre sisè del Codi Civil català

El Tribunal Constitucional (TC) va admetre ahir a tràmit el recurs del govern espanyol -del 19 de maig- contra tres articles del llibre sisè del nou Codi Civil català. Automàticament, aquests articles han quedat suspesos cautelarment, com passa amb tots els recursos presentats per l’Estat. El Constitucional té ara cinc mesos per ratificar la suspensió, o aixecar-la. El Parlament i la Generalitat tenen 15 dies per presentar al·legacions. El text del Govern regula els contractes de compravenda i de permuta, el de cessió d’un solar o aprofitament urbanístic a canvi de construcció futura i els de conreu. Per al govern espanyol, aquestes matèries són dins de les competències exclusives de l’Estat sobre legislació civil sense perjudici de la conservació, modificació i desenvolupament per part de les comunitats autònomes dels drets civils, forals o especials.

Més continguts de