Política 15/05/2019

La Fiscalia vol processar els investigats per l'1-O al jutjat 13 per organització criminal

La jutge va deixar a les portes del judici 30 càrrecs, excàrrecs i empresaris

Montse Riart
3 min
Llarena cita com a testimoni la secretària judicial dels escorcolls del 20 de setembre

BarcelonaLa Fiscalia vol processar per organització criminal 28 dels 30 càrrecs, excàrrecs del Govern i empresaris investigats al jutjat número 13 de Barcelona per l'1-O. La jutge del cas va deixar els 30 encausats a un pas del judici per malversació, prevaricació i desobediència, però el ministeri públic vol ampliar aquest processament per un altre delicte –el d'organització criminal– que comporta penes de presó molt més altes. És el mateix delicte pel qual s'ha processat també el major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, a l'Audiència Nacional.

Entre els processats a qui la Fiscalia demana jutjar també per organització criminal hi ha l'ex secretari de Comunicació el Govern, Antoni Molons, el director de Comunicació del Govern, Jaume Clotet, el secretari de la Presidència, Joaquim Nin, el secretari general de Treball, Josep Ginesta, el director general de Patrimoni, Francesc Sutrias, l'ex representant permanent de la Generalitat a la Unió Europea, Amadeu Altafaj, l'ex secretari general d'Exteriors, Aleix Villatoro, l'ex secretari general del Diplocat, Albert Royo, la interventora de la Generalitat, Rosa Vidal, la presidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Núria Llorach, el director de TV3, Vicent Sanchis, el de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo, i el director de màrqueting de la CCMA, Martí Patxot.

Només se'n salva la secretària general de Governació, Meritxell Massó, la cap de l'àrea de Processos Electorals, Montserrat Vidal i l'empresari Josep Maria Gispert, dels qui el ministeri públic no veu motius per portar-los a judici. En canvi, sí que inclou en la llista de 28 persones a qui vol processar també per organització criminal la directora de l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades, Àngels Barbarà, a qui la jutge del 13 havia exculpat inicialment.

Actuació "coordinada", jerarquia i repartiment de papers

L'argument de la Fiscalia per demanar el salt qualitatiu que implica processar els 28 càrrecs, ex càrrecs del Govern i empresaris per organització criminal és que van actuar de manera "coordinada i conjunta" per desobeir les resolucions del Tribunal Constitucional i tirar endavant el referèndum, cadascú des de les seves responsabilitats, però seguint un "full de ruta" conjunt. Segons el ministeri públic la jutge del cas va arribar a aquesta mateixa conclusió, perquè l'existència d'un pla conjunt per tirar endavant el referèndum es menciona des del primer punt de la seva resolució. Per això li retreu que "oblidi" aquest punt en les seves conclusions finals.

Per la fiscalia, els processats també complien la resta de requisits que implica la definició d'organització criminal. No només actuaven de manera coordinada, sinó que hi havia una "jerarquia" i un "repartiment de papers" per portar a terme el "pla sobiranista". Qui estava llavors al capdamunt de la suposada organització que defineix el ministeri públic? La Fiscalia hi situa l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, l'exvicepresident Oriol JUnqueras i la resta d'exconsellers processats al Tribunal Suprem per rebel·lió.

En un segon o tercer esglaó hi hauria els processats del 13 que, cadascú dins de la seves funcions, actuava amb el mateix "objectiu delictiu" que els primers, que a més és va mantenir "al llarg del temps, de manera estable" i que no és altre per la Fiscalia que el de celebrar el referèndum i "aconseguir per les vies delictives la secessió de la comunitat autònoma de Catalunya del Regne d'Espanya", subratllen els fiscals.

La macrocausa del 13 es va obrir arran de la denúncia d'un advocat per les declaracions del magistrat i exsenador d'ERC, Santiago Vidal, que en unes conferències va assegurar que el Govern tenia accés a les dades fiscals dels catalans i les utilitzaria pel referèndum i amb el temps va acumular fins a 43 persones investigades convertint-se en una macrocausa que és la base del processament per rebel·lió al Tribunal Suprem i per sedició a l'Audiència Nacional. Vidal però ha quedat exculpat finalment -la jutge no veia motius per mantenir-lo en l'auto de processament, igual que a 12 persones més- i la Fiscalia tampoc s'hi oposa en el seu nou escrit.

De fet, el document del ministeri públic apunta que tot i la resolució de processament que fa la jutge, ni la pròpia Fiscalia ni la Guàrdia Civil dona per tancada la investigació de l'1-O, "no només perquè la policia judicial no ha presentat encara tots els atestats, sinó perquè encara queden proves per practicar", apunta la Fiscalia, que també retreu a la jutge que no hagi processat alguns dels investigats per més delictes, com ara Albert Royo o Natàlia Garriga per prevaricació o David Palanques i Josep Ginesta per revelació de secrets.

Amb la petició d'ampliar el ventall de delictes de la resolució de processament, la Fiscalia es vol blindar per tenir més possibilitats en el futur de presentar un escrit d'acusació més ampli i per delictes més greus als que plantejava la jutge inicialment. L'escrit el signen tres fiscals de Barcelona, Isabel Nevot, Fernando Maldonado i Teresa Duerto, els dos últims fiscals d'Anticorrupció.

stats