Forcadell, Romeva, Rull, Turull i Bassa, citats el 9 de maig per defensar la seva posada en llibertat al Suprem

MadridL'expresidenta del Parlament Carme Forcadell i els consellers que van ser empresonats el 23 de març –Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull i Dolors Bassa– estan citats a comparèixer davant la sala d'apel·lacions del Tribunal Suprem dimecres que ve per defensar els recursos que han presentat contra l'empresonament dictat pel jutge Pablo Llarena. Tal com ha avançat 'La Vanguardia' i ha confirmat l'ARA, la sala d'apel·lacions ha emès una providència en què convoca una vista perquè els advocats defensin la seva posada en llibertat.

Forcadell, Romeva, Turull i Rull assistiran físicament al Suprem i, tal com ha passat en casos anteriors, és possible que tinguin l'oportunitat de fer un pronunciament final després que els seus lletrats exposin els seus arguments. En el text s'especifica que Bassa no ha sol·licitat comparèixer, de manera que ho farà el seu advocat.

Fins ara la sala d'apel·lacions del Suprem ha avalat totes les decisions de Llarena i ja el 6 de gener va denegar a Oriol Junqueras sortir de la presó. Una de les més sonades va ser el 22 de març, quan els tres magistrats de la sala de recursos van oposar-se al criteri de la fiscalia i van mantenir Joaquim Forn empresonat, qui havia renunciat a l'acta de diputat en no poder participar activament en el dia a dia del grup parlamentari de JxCat. També a Jordi Sànchez li va denegar la posada en llibertat.

La sala d'apel·lacions no només ha donat suport a les mesures de manteniment de presó, sinó que també ha rebutjat que Junqueras i Sànchez poguessin assistir presencialment als plens del Parlament, encara que fos sota vigilància policial. Els jutges consideraven que si posessin els peus a la cambra catalana podrien "desencadenar possibles mobilitzacions públiques que afectarien la convivència ciutadania i alterarien la pau social" perquè són "líders carismàtics".

La força de l'ordre de processament

El 23 de març passat, un dia després de la investidura fallida de Jordi Turull, Llarena va comunicar l'ingrés a presó preventiva però també els ordres de processament per rebel·lió per als encausats. Aleshores, Llarena va argumentar que el fet que fossin processats augmentava el risc de fuga i que l'avanç de la instrucció havia aportat "indicis racionals i ferms de la possible perpetració d'uns fets que presenten una determinada consideració delictiva i de la participació que en tots els processats han pogut tenir". En la seva interlocutòria explicava que els va deixar en llibertat –el 4 de desembre en el cas dels consellers– perquè només tenia "sospites" de la seva implicació en els fets.