Full de ruta i mesures socials: desllorigadors d’un escenari “diabòlic”

BarcelonaMés d’un dirigent de Junts pel Sí observa aquests dies que el resultat del 27-S és “brillant” per al sobiranisme, especialment si es té en compte l’extraordinària participació registrada a les urnes, però que el repartiment global d’escons genera un escenari “diabòlic”. La negativa de la CUP a facilitar la investidura d’Artur Mas, candidat de la coalició a la presidència de la Generalitat, ha trastocat els plans prefixats de la llista formada per CDC i ERC. El temor principal, a hores d’ara, és que aquest “enrocament” de l’esquerra independentista condueixi a noves eleccions al març, segons constaten en privat diversos dirigents sobiranistes consultats. El marge per a la negociació és, apunten, escàs.

Quins podrien ser els desllorigadors d’aquest atzucac? “El tempo del full de ruta i les mesures socials poden servir com a pista d’aterratge per encaminar les negociacions”, assenyalen dirigents consultats. El calendari que traça Junts pel Sí és de divuit mesos entre el 27-S i les eleccions constituents que se situen com a inici oficial del nou estat, mentre que la CUP aposta per un full de ruta que es mou entre els sis i els dotze mesos. “Es poden fer concessions en aquest sentit”, apunten les fonts consultades. De fet, la coalició de CDC i ERC considera que el seu calendari no és “inamovible”, i que es pot “accelerar” en cas que s’avanci ràpid en les estructures d’estat necessàries. De fet, Carles Viver i Pi-Sunyer, arquitecte de la desconnexió prevista per Junts pel Sí, ha assenyalat en privat que el pla es podria executar en menys de divuit mesos si es donen les condicions.

Com es finançarà?

La part de mesures socials -un pla de xoc, segons la CUP- és més delicada de gestionar. L’escull principal és la dotació pressupostària que exigirien les mesures, xifrades en 6.900 milions d’euros pel seu candidat, Antonio Baños, durant la campanya electoral. La tresoreria de la Generalitat està en mans del ministeri d’Hisenda que governa Cristóbal Montoro, i només es pot finançar a través dels mecanismes que ofereix l’Estat, de manera que el marge és escàs. Junts pel Sí també preveu un pla de divuit mesures socials, però no exigeix la mateixa dotació pressupostària que el de la CUP, que preveu treure de la “pobresa extrema” 472.000 ciutadans.

La coalició sobiranista preveu, en certa manera, una esmena parcial a les polítiques econòmiques que ha dut a terme CiU -ara extinta- al capdavant de la Generalitat. La renda garantida de ciutadania, de fet, era rebutjada fins fa uns mesos per alts representants governamentals, però ara forma part del programa social de la candidatura. Junts pel Sí també preveu “evitar desnonaments d’habitatges a famílies amb infants”, però la CUP, que ha exhibit una oposició implacable a les polítiques econòmiques de Mas, reclama que s’aturin completament.

Fonts de Convergència mantenen a l’ARA que la figura del president segueix sent “intocable”. “És com si nosaltres anéssim a la taula de negociació i reclaméssim que l’Antonio Baños se’n desentengués”, defensa un dirigent consultat. “La gent ha votat Mas perquè sigui reelegit”, defensen a la sala de màquines de CDC. ERC tanca files i defensa la figura del líder nacionalista, i amb la boca petita hi ha dirigents que expliquen que qui té en bona part la “responsabilitat” del creixement de la CUP és precisament Convergència. “Se’ls presentava com els bons en contraposició a nosaltres”, rememoren quadres republicans en referència al 9-N.

Veus nacionalistes constaten aquests dies la “duresa” de l’esquerra independentista per negociar. Mas va advertir dimecres que no hi ha marge per al desacord, i alguns membres del seu entorn ja no descarten la celebració d’eleccions al març com a últim recurs en cas que no hi hagi entesa. El sobiranisme enfila l’enèsima negociació que permeti seguir amb el procés.