Política 20/02/2018

El govern suís afirma, sobre el cas d'Anna Gabriel, que no autoritza extradicions per delictes polítics

El portaveu de Justícia afirma que qualsevol sol·licitud hauria de ser analitzada amb "precisió"

Efe
2 min
L’exdiputada de la CUP, Anna Gabriel, en una imatge d’arxiu.

GinebraEl govern suís ha assegurat aquest dimarts que "a priori" el cas de la dirigent de la CUP Anna Gabriel sembla estar lligat a delictes polítics i que a Suïssa no tenen base jurídica, de manera que una eventual sol·licitud d'extradició o d'assistència jurídica per part d'Espanya seria probablement rebutjada.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

No obstant això, també ha afegit que si es produís la sol·licitud per part d'Espanya "hauria de ser analitzada amb precisió", ha subratllat a Efe Folco Galli, un portaveu del departament de Justícia.

"En virtut de la base jurídica que regeix la col·laboració d'assistència legal entre Suïssa i Espanya (...) Suïssa no autoritza, com la majoria dels altres estats, cap extradició ni tampoc cap altra forma d'ajuda jurídica per delictes polítics", assenyala.

Ha afegit que, "segons les informacions de mitjans de comunicació, a priori es tractaria de delictes polítics, dels quals s'acusa la política catalana", i que "per tant Suïssa no tramitaria una eventual sol·licitud d'extradició ni tampoc una petició d'assistència judicial".

Gabriel havia de comparèixer aquest dimecres davant del Tribunal Suprem (TS) com a investigada per rebel·lió en la causa oberta pel procés independentista a Catalunya, però ha anunciat avui en un diari suís que no ho farà.

En una entrevista a la radiotelevisió pública francòfona, Anna Gabriel ha dit que està disposada a demanar asil a Suïssa, encara que assumeix que el jutge que instrueix el cas pugui demanar demà mateix a Berna la seva extradició.

Ella i el seu advocat suís, Olivier Peter, consideren que una sol·licitud del jutge seria "il·lícita".

Argumenten que està sent "perseguida per motius polítics" a Espanya i que "no rebria un judici just" i imparcial a l'estat espanyol.

Gabriel, que parla perfectament francès i de moment només ha concedit entrevistes a mitjans suïssos, ha dit que si es queda a Suïssa intentarà reprendre la seva carrera acadèmica, ja que ha estat professora de dret a Barcelona. El seu advocat, especialitzat en dret penal i en la defensa dels drets fonamentals davant instàncies internacionals com l'ONU i el Tribunal Europeu de Drets Humans, va formar recentment part de l'equip legal de l'etarra Nekane Txapartegi. La exregidora d'HB a Asteasu va ser detinguda a Zuric el 2016, on havia fugit el 2009 de la justícia espanyola, que l'havia condemnat el 2007 per un delicte d'integració a ETA.

Txapartegi va demanar asil a Suïssa i va adduir que la confessió en la qual es va basar la seva condemna li va ser extreta "mitjançant tortura" i que era una perseguida política, però Suïssa va rebutjar els seus arguments i va autoritzar l'extradició.

No obstant això, finalment no va ser extradida perquè l'Audiència Nacional va deixar sense efecte, per prescripció, la condemna.

stats