Un ens de la Generalitat planteja una via per a l’encaix amb l’Estat

Sense excloure el referèndum, l’Institut d’Estudis de l’Autogovern detalla un model de relació bilateral

“En els anys més recents s’han portat a terme per part de l’Estat pràctiques recentralitzadores i constants negatives a les peticions de diàleg de les institucions catalanes [...]. Tanmateix, aquest escepticisme raonat amb base empírica no impedeix plantejar canvis que suposessin un salt important de l’autogovern”. Aquest és un dels fragments de l’últim informe sobre les relacions intergovernamentals de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern (IEA), el centre de recerca vinculat al Govern que la passada legislatura va ser l’artífex d’algunes de les idees principals sobre la desconnexió. En el seu últim estudi fa un repàs de l’actual model territorial i inclou una proposta d’encaix de Catalunya a l’Estat. Això sí, prèvia reforma de la Constitució per blindar competències, atorgar un model de finançament i un poder judicial singulars, i potenciar la representació exterior de Catalunya.

Sense excloure un referèndum sobre la independència, l’informe Autogovern i relacions intergovernamentals en les democràcies actuals: el cas de Catalunya planteja una relació bilateral entre Catalunya i Madrid. Aquest model podria ser una proposta “alternativa, paral·lela o complementària” a la consulta sobre la independència i hauria d’implicar un “reconeixement nacional” i una “acomodació política” a través de tècniques federals o confederals -detalla-. Una tercera via entre la independència i l’ statu quo, malgrat que els últims anys aquest concepte hagi caigut en desgràcia.

El document explicita que la via que s’apunta “no comporta una renúncia a la celebració d’un referèndum acordat amb l’Estat sobre la independència”, un camí que l’IEA va explorar també en un altre informe recent. Preguntats per l’últim treball de l’Institut, fonts oficials del Govern declinen fer-ne valoracions, ja que l’executiu només “recepciona” els informes de l’institut, que escull els seus propis àmbits de recerca.

El Suprem no esperarà el TJUE per notificar la sentència del Procés

Relacions d’igual a igual

Si hi hagués un acord polític per portar a la pràctica aquest encaix amb Espanya -l’IEA només ho planteja des d’un punt de vista acadèmic-, s’assoliria a través d’una reforma constitucional per la via ràpida i una ratificació a Catalunya: es necessitarien tres cinquenes parts del Congrés i el Senat i l’aprovació d’una norma al Parlament, que en lloc d’Estatut podria rebre el nom de Constitució i que s’hauria de sotmetre a referèndum entre els catalans. El treball, que ha estat dirigit per l’actual president de l’ens, Ferran Requejo, ha estat enviat al Govern, a tots els grups parlamentaris i als presidents del Congrés de Diputats i el Senat, a més de traduir-se a l’anglès i difondre’s en l’àmbit acadèmic internacional.

L’informe té dues dimensions: les relacions bilaterals entre els governs de Catalunya i l’Estat i les reformes institucionals necessàries per donar garanties que Catalunya seria reconeguda com “una personalitat nacional diferenciada” a l’Estat. En base a això, s’esbossa una proposta que comença perquè la Generalitat i l’Estat puguin ser interlocutors en una “posició d’igualtat”, en què el govern català no quedi subordinat a l’executiu estatal en les polítiques públiques. Els acords als quals arribessin les dues administracions haurien de ser vinculants tant per a la Moncloa com per al Congrés de Diputats. Actualment, els pactes que surten de les comissions bilaterals comporten sovint reformes legislatives, que queden en paper mullat perquè a més de l’executiu també necessiten el vistiplau del Parlament espanyol.

D’altra banda, l’Institut d’Estudis de l’Autogovern també assenyala que la Generalitat hauria de tenir la “llibertat” per aplicar o no determinades polítiques estatals o tenir “dret a veto” sobre decisions preses pel poder central que afectessin directament Catalunya -una factultat que tenen els lands alemanys-. En aquest punt, l’IEA hi afegeix un sistema de garanties i de compliment dels acords entre institucions, amb una comissió paritària per resoldre els conflictes que sorgissin entre la Generalitat i l’Estat (per tal de no arribar al Tribunal Constitucional).

Jordi Cuixart: “Qui pensi que trobarem una solució sense el PSC, s’equivoca”

La clàusula

Però tot això, segons l’IEA, no garanteix encara un “autogovern sòlid”, ja que s’hauria d’acompanyar de reformes institucionals. En primer lloc, les institucions catalanes haurien de comptar amb un règim competencial “ampli i singular”, amb facultats exclusives en què no hi pogués intervenir l’Estat. També s’hauria d’establir un finançament diferenciat que permetés a la Generalitat “decidir sobre el règim de despeses i ingressos”, encara que es reservés una quota de solidaritat per a la resta de l’Estat. La reforma del finançament -caducat des del 2013- no és l’únic que apunta l’informe: aquest model d’encaix també hauria d’incloure un poder judicial propi -independent de les institucions judicials de l’Estat- i la capacitat de mantenir relacions internacionals en l’àmbit europeu i mundial.

Ara bé, una de les propostes més innovadores en el model territorial és una clàusula que regularia la possibilitat d’independitzar-se. En l’esquema plantejat per l’Institut, Catalunya podria celebrar un referèndum d’independència en cas que Madrid incomplís les seves obligacions. Es tractaria, doncs, d’una espècie de 155 al revés, per defensar el dret a l’autogovern en moments crítics. Tot això, defensa l’IEA, es podria introduir amb una disposició addicional a la Constitució.

L’Institut avisa que el model espanyol actual permet al poder central actuar “unilateralment” i de forma recentralitzadora. Per això -diu- qualsevol intent de reforma que no modifiqui el règim institucional de fons no resultarà efectiu per aconseguir una veritable bilateralitat. De moment, ni el PP ni el PSOE ho tenen a l’agenda.

Lluís Llach: “S’han fet un cop d’estat jurídic. El 78 l’acabarà de matar el Suprem el dia de la sentència”

Els punts clau que hauria d’incloure la reforma institucional

Règim competencial ampli

Les institucions catalanes haurien de poder tenir unes competències específiques que permetessin a la Generalitat establir unes polítiques públiques diferenciades de les de la resta de l’Estat, sense interferències del poder central.

Finançament diferenciat

El règim de finançament hauria de ser singular per a la Generalitat i que li permetés decidir “amb plena llibertat” els seus ingressos i despeses. Preveuria una quota de solidaritat per a la resta de comunitats, però establint un límit sobre el PIB i respectant l’ordinalitat.

Relacions internacionals

El nou règim competencial hauria d’incloure la capacitat de la Generalitat de mantenir relacions internacionals en els àmbits europeu i internacional, amb el reconeixement de Catalunya per part de l’Estat com un actor institucional diferenciat.

Poder judicial propi

L’informe proposa que els tribunals i jutjats haurien de configurar-se dins el sistema institucional de la Generalitat, “de forma independent” respecte a les institucions judicials de l’Estat. Un model que, segons l’IEA, ja existeix en les federacions descentralitzades.

Protecció de l’autogovern

Es preveuria un sistema per garantir el compliment dels acords, un element “bàsic” de la protecció de l’autogovern. Inclouria una negociació bilateral entre els dos governs i, en cas de no acord, la celebració d’un referèndum pactat sobre la independència.

Més continguts de