EL FULL DE RUTA INDEPENDENTISTA

El Govern accelera per refer la unitat sobiranista abans de l’agost

Els consellers tanquen files i es comprometen a ser “lleials” després de la tensió a les municipals

Dues campanyes electorals consecutives havien deixat tocades les ja de per si complicades relacions entre els socis de Govern. Però dissabte passat la constitució dels ajuntaments va evidenciar que la pugna pel poder ha desdibuixat qualsevol mínim consens dins l’independentisme. Els retrets i les escridassades van passar de l’esfera privada -on sempre hi han sigut- a la pública, i fins i tot el president, Quim Torra, va considerar que s’havien signat pactes “que no són acceptables”. “La unitat estratègica passa per la unitat de totes les forces independentistes. Així vam fer el Primer d’Octubre i és un fil que no ens podem permetre trencar”, deia diumenge des d’Amer. Aquest dimarts les ganivetades a escala local es van quedar a la porta i no van entrar a la reunió del consell executiu, que es va conjurar per accelerar la recerca d’aquesta preuada unitat i a fer-ho des de la “lleialtat” que ha faltat en els últims dies, van explicar fonts consultades per l’ARA. La prioritat passa perquè estigui a punt a mitjans de juliol i així evitar que un eventual avançament de la sentència al Tribunal Suprem els torni a agafar a contrapeu.

“Ho tornarem a fer” continua sent la frase de moda sense que, de moment, se la doti de contingut. Dimarts, mentre Torra afrontava noves reunions per refer la unitat, la portaveu de l’executiu, Meritxell Budó, es limitava a explicar que la frase, extreta de l’al·legat final del president d’Òmnium, Jordi Cuixart, al Suprem, “vol dir que el Govern està compromès amb el dret a decidir, amb el dret a l’autodeterminació i amb persistir en la defensa dels drets democràtics”.

Qui aprofita la frase de Cuixart, tot i que a nivell publicitari, és Òmnium, que ha engegat una campanya amb anuncis que recullen l’al·legat del seu president situats, entre altres llocs, en busos i marquesines. Ja estrenat en el festival musical que va organitzar l’entitat a Santa Perpètua de Mogoda dissabte passat, aquest dimarts ja es podia veure arreu de l’àrea metropolitana el lema “Ho tornarem a fer”, que es tradueix en accions relacionades amb l’exercici de drets fonamentals. “Mobilitzar-se, expressar, manifestar-se, votar” són els exemples que, per a Òmnium, donen sentit a les paraules de Cuixart en seu judicial, on va reivindicar obertament la desobediència civil. L’entitat dona pistes així de quina serà la seva resposta a la sentència a nivell discursiu, que prova de fer compatible amb la unitat estratègica que busca Torra.

Òmnium aplaudeix que el president es fixi el termini del mes d’agost per tenir encarrilat l’acord unitari i manté que avalarà la decisió que tingui el màxim consens possible. Fonts de l’entitat no amaguen, però, que desitjarien que la proposta acabés interpel·lant el 80% de la societat catalana. Com la reacció ciutadana dos dies després de l’1-O. I això, una part de l’independentisme considera que no pot passar pel retorn a la via unilateral, almenys no a la unilateralitat institucional amb què es va afrontar la tardor del 2017.

L’associació presidida per Cuixart insisteix que no té un full de ruta polític, contràriament a l’ANC, que ja en va aprovar un fa uns mesos en què prioritzava la via unilateral. L’Assemblea també prepara un document intern en el qual torna a plantejar-se les eleccions plebiscitàries amb l’objectiu de declarar la independència si se supera el 50%. Fonts de l’entitat puntualitzen que l’objectiu prioritari és assolir un acord amb tots els actors de l’independentisme per a l’exercici del dret d’autodeterminació, i descarten que pugui circumscriure’s únicament a una gran manifestació -que es dona per descomptada-. “Això és una anècdota”, apunten.

Unilateralitat a Palau

El referèndum (pactat) i la denúncia contra la repressió política de presos i exiliats són, ara per ara, els dos fils conductors que s’han anat exhibint des de l’independentisme per negar que no hi hagués punts d’acord. Com explicava l’ARA dilluns passat, en les converses de les últimes setmanes el referèndum unilateral ha tornat a aparèixer com una opció a valorar, aquest cop organitzat íntegrament des de la societat civil amb l’aixopluc de les institucions catalanes. Però l’acord és encara lluny de materialitzar-se i fonts de diversos partits i entitats es mostren escèptics per quin serà el resultat final. Especialment per les expectatives que s’han tornat a generar en la ciutadania quan arribi la sentència.

Dimarts era la CUP qui, després de reunir-se amb Torra, insistia que l’estratègia unitària només podia passar per la unilateralitat i l’exercici “material” del dret d’autodeterminació. En roda de premsa al Parlament, el diputat Carles Riera va subratllar que el “camí no pot passar per cap negociació amb l’Estat; només a través del conflicte i la confrontació democràtica”.

Riera també es va fer seva la frase de Jordi Cuixart. “Es van fer coses bé, d’altres es van fer malament i algunes no es van fer. Ara ho tornarem a fer, però bé”, va opinar el portaveu cupaire. Per a ell, aquesta estratègia ja apel·la per si sola al 80% de la societat catalana i hauria d’anar combinada d’un “gir radical” en la política del Govern perquè Catalunya assoleixi una “sobirania real” dels recursos bàsics i dels serveis públics. Torra també es va reunir ahir amb Demòcrates, un altre dels partits que aposten decididament per enterrar un diàleg que consideren impossible amb l’Estat i centrar els esforços en la pugna directa per la sobirania.

En l’imaginari del 80%, almenys quan es parla de partits, també hi són els comuns. Torra ha citat aviat la seva líder al Parlament, Jéssica Albiach, i des de l’espai que encapçala Ada Colau tenen interès en escoltar què se’ls proposa. Fonts del partit ja avancen que aposten per una opció “inclusiva” i que respongui als “consensos del catalanisme”. Això, per a ells, significa no tornar al clima prereferèndum d’ara fa dos anys.

Tot i que no hi hagi hagut avenços rellevants, la nova estratègia unitària de l’independentisme és l’obsessió del president, que ja ha comprovat que les lluites partidistes no han quedat enterrades sota l’objectiu de la independència.

Budó es disculpa pel “to” amb la premsa

La portaveu del Govern, Meritxell Budó, va respondre dimarts a totes les preguntes sense qüestionar l’idioma amb què se li van formular. Va tancar així la polèmica oberta la setmana passada quan es va negar a respondre una pregunta en castellà perquè no se li havia formulat primer en català. “El to de la setmana passada no va ser el més correcte”, va explicar a l’inici de la roda de premsa, i va demanar als periodistes que li acceptessin les excuses. Només set dies abans havia apel·lat a un presumpte acord implícit pel qual no es podien respondre preguntes en altres idiomes que no se li haguessin fet abans en català. Un acord que només ha durat una setmana.

Budó va esquivar qualsevol enfrontament amb la premsa i va preferir defugir moltes de les preguntes compromeses, per exemple, sobre les municipals. “Això ho hauran de valorar les direccions dels partits”, deia una vegada i una altra quan se la interrogava sobre les crítiques creuades entre partits independentistes pels pactes amb els socialistes als municipis.

Més continguts de