El Govern vol tornar a posar la gestió en l’epicentre de la política
El debat nacional cedirà protagonisme a les polítiques sectorials durant la legislatura
BarcelonaEl 27 d’octubre el Parlament va declarar la República Catalana però vuit mesos després l’escenari passa per la gestió d’una autonomia que durant tot aquest temps ha anat al ralentí amb l’aplicació de l’article 155. La Generalitat, que fia els avenços en matèria nacional al diàleg amb l’Estat, però també entre catalans, amb Europa i amb els mercats internacionals, es prepara per definir el nou pla de govern que caminarà en paral·lel al procés constituent i al Consell de la República, les altres dues potes sobre les quals l’independentisme vol fer pivotar la nova estratègia que fuig dels terminis. Un pla que fonts de l’executiu apunten que estarà enllestit al setembre i del qual els consellers aniran donant pistes a partir d’avui amb les compareixences al Parlament habituals al començament de cada legislatura. El vicepresident i conseller d’Economia, Pere Aragonès, serà el primer: reivindicarà la bilateralitat amb l’Estat, fugint del cafè per a tothom del Consell de Política Fiscal i Financera, i parlarà de l’Oficina de Defensa dels Drets Civils i Polítics i de la plena disposició del Govern al diàleg “sense renúncies prèvies”.
La gestió del futur -preparar el país per a la independència- perd importància en benefici de la gestió del present. Les estructures d’estat i la Hisenda pròpia, protagonistes des de fa gairebé una dècada, queden de moment en un segon pla per cedir pas al nou decret de menjadors, l’increment del parc d’habitatge públic, la feminització de les polítiques, i un concepte més obert del funcionament de les presons. No són temes nous. El Govern ja hi treballava, però havien quedat atrapats en la teranyina del debat nacional. “Volem governar per a tothom”, diuen al Govern, i ara tindran l’oportunitat de demostrar-ho.
Una nova estratègia
L’Oficina de Defensa dels Drets Civils i Polítics, gestionada per Vicepresidència, i el comissionat del 155, que capitanejarà la conselleria de la Presidència, són les dues àrees -noves- més carregades de simbolisme. Però dins les conselleries hi ha, sobretot, la consigna d’impulsar accions concretes i avaluables, segons expliquen fonts de l’executiu. A Territori, la creació de l’empresa pública que s’ocuparà d’Aigües Ter-Llobregat és una de les prioritats. A Interior reformularan la cúpula dels Mossos, miraran de revertir el retard de la campanya de prevenció d’incendis a causa del 155 i impulsaran un pla de xoc contra els accidents de trànsit. A Empresa, un dels objectius és respondre a la possible pèrdua de llocs de treball que pot generar l’aplicació de les noves tecnologies en certs sectors. A Salut prioritzaran l’atenció a les víctimes de violència masclista i la inversió en les àrees bàsiques de salut de les zones amb més problemes socio-econòmics. I la nova avaluació de secundària i la defensa dels mestres acusats d’adoctrinament són algunes de les prioritats del departament d’Ensenyament.
Agricultura ja ha llançat l’estratègia marítima per a Catalunya; Benestar té pendent el reglament de la renda garantida de ciutadania; a Cultura estan especialment interessats a recuperar la taxa de l’audiovisual per finançar el sector, i per a la nova conselleria de Polítiques Digitals és molt important l’impuls de l’Agència Catalana de Ciberseguretat. Exteriors prioritza la reobertura de les delegacions a l’estranger i la política de transparència, i a Justícia la situació de les dones a la presó, la digitalització dels documents i, esclar, el diàleg -amb Madrid, però també amb el TSJC- són algunes de les fites.
Gestió per a una nova etapa en què el Govern busca establir complicitats més enllà de l’independentisme.
Alguns dels projectes de la nova legislatura
ATLL
El canvi de titularitat de mans privades a públiques d’Aigües Ter-Llobregat era un dels compromisos del nou Govern. La concessió es va fer el 2012 per 1.000 milions d’euros a un consorci liderat per Acciona, cosa que la va convertir en la privatització més important de la història de Catalunya. Ara, un cop els tribunals l’han considerat nul·la, el compromís és que torni a a la gestió pública partir del 2019.
Canviar els murs per la convivència
L’antic concepte de presó valorava “les presons amb els murs més alts i les portes més gruixudes”, expliquen fonts de la conselleria de Justícia. L’objectiu de l’executiu és que el nou mantra passi a ser el de la “convivència i participació” dins els centres penitenciaris. La conselleria planteja unes presons amb més contacte amb l’exterior i en què els tercers graus -règim de semillibertat- siguin més habituals. La situació de les dones a la presó també és una de les qüestions en què la consellera Ester Capella vol incidir amb un èmfasi especial. De fet, el seu primer acte públic va ser precisament a la presó de dones de Wad-Ras.
Identitat digital catalana
Fomentar la identitat digital dels catalans és una de les prioritats de la nova conselleria de Polítiques Digitals i Funció Pública. El projecte es basa a crear una identificació perquè els ciutadans puguin relacionar-se amb l’administració catalana a través de les noves tecnologies. Una mena d'identificació electrònica amb què el Govern pretén modernitzar-se i adaptar-se a la governança del segle XXI. Fonts del departament de Polítiques Digitals afirmen que no es tracta d'un "document nacional d'identitat" sinó d'una "nova manera de relacionar-se" amb l'administració.
