La fiscalia persegueix els CDR per terrorisme i rebel·lió

Acusa dos membres de “provocar l’agitació social” tallant carreteres per Setmana Santa

M. RIART / M. FERRER / P. ESPARCH

Dilluns de Pasqua, després d’una Setmana Santa marcada per les protestes a les carreteres arran de la detenció i l’empresonament de Carles Puigdemont, la Fiscalia de l’Audiència Nacional ja avisava que estava “impulsant investigacions penals de tota mena per portar davant la justícia” els autors d’uns “actes vandàlics” que considerava que no només “posaven en perill la pau pública i l’ordre constitucional”, sinó “la mateixa essència del sistema democràtic”. Ahir l’amenaça es va concretar en la detenció per part de la Guàrdia Civil d’una membre del CDR de Viladecans per ordre del jutjat central número 6 de l’Audiència Nacional. El magistrat havia manat arrestar una segona persona a Esplugues de Llobregat que els agents no van localitzar. La fiscalia els investiga per rebel·lió i terrorisme, equiparant els desordres públics que es podrien haver ocasionat en aquestes mobilitzacions amb la violència de la kale borroka. De fet, el ministeri públic veu en els CDR uns elements “subversius de l’ordre constitucional”. És la mateixa consideració que en el seu moment es va donar als grups de suport a ETA per poder perseguir com a terrorisme les seves accions. La fiscalia acusa l’arrestada de “coordinar i dirigir” les protestes. Considera que les mobilitzacions estaven “concebudes per provocar un clima d’agitació social”. Fonts de la investigació expliquen que la dona va difondre a les xarxes socials un àudio en què explicava les accions i estratègies que pensaven fer els diferents CDR i en què no descartava ampliar-les als ports i a Mercabarna. La detinguda també hauria difós un àudio amb consignes i plans d’acció. 

Gravació de veu de la detinguda del CDR de Viladecans

Ahir els agents de la Guàrdia Civil van escorcollar casa seva. Segons aquestes mateixes fonts, van intervenir telèfons mòbils, un ordinador, una memòria externa, agendes, cartells i informació sobre la caserna de la Guàrdia Civil a Barcelona. També van escorcollar el domicili de l’home a qui encara intenten localitzar.

Els agents van traslladar la dona a la comandància de Tres Cantos (Madrid) a l’espera de posar-la els pròxims dies a disposició de l’Audiència Nacional, que haurà de concretar els delictes pels quals la investigarà. De moment, la fiscalia ja apunta que les accions dels CDR estaven “emparant” a través de la “violència” les persones que eren a la presó pels “delictes més greus que es poden donar en un estat de dret”, en referència als processats per rebel·lió al Tribunal Suprem.

Des del CDR d’Esplugues asseguren a l’ARA que l’operació d’ahir no comportarà cap canvi d’estratègia en la mobilització, sinó el contrari. “Cal continuar denunciant la repressió i l’intent de criminalització contra els CDR, que han demostrat una actitud de desobediència però sempre amb una exemplar resistència no violenta”, subratlla un integrant que prefereix mantenir-se en l’anonimat.

Els Mossos parlen de desordres

També ahir, en una actuació totalment desvinculada de l’operació dirigida per l’Audiència Nacional, els Mossos d’Esquadra van detenir sis persones pels fets del 30 de gener al Parc de la Ciutadella. Aquell dia estava previst el ple d’investidura de Puigdemont, que al final es va ajornar, i els manifestants van trencar el cordó policial que blindava el parc. El mateix 30 de gener els Mossos ja van detenir dues persones i ahir en van detenir sis més. Però en el cas d’aquesta protesta, a diferència de les acusacions contra dos membres dels CDR, s’atribueixen als detinguts -segons la policia catalana- els delictes de desordres públics i d’atemptat contra agents de l’autoritat (aquest últim per les lesions dels 24 mossos ferits lleus que van participar en el dispositiu de la Ciutadella).

Dues de les sis detencions d’ahir van ser a Arenys de Mar, i les quatre restants al Pont de Vilomara, Malgrat de Mar, Solsona i Òrrius. Els arrestats van quedar en llibertat amb càrrecs -a l’espera que els citi a declarar el jutjat de guàrdia- unes hores després. Les sis detencions van ser a primera hora del matí i a partir del migdia els Mossos els van deixar en llibertat. Així ho van explicar persones pròximes als detinguts, que van afegir que alguns d’ells havien estat identificats el 30 de gener al Parc de la Ciutadella pels agents. També van apuntar que la policia catalana no ha aportat, de moment, cap prova que permeti relacionar-los amb els responsables dels desordres públics i les lesions als agents.

Arnau Móra, un dels sis detinguts ahir pels Mossos i fill de l’exalcalde d’Arenys de Munt que va organitzar la primera consulta per la independència, va fer una crida -en una carta difosa per les xarxes socials- a no tenir por i pensar en els presos polítics davant una justícia “arbitrària”. A part de les detencions, els Mossos també van identificar ahir algunes persones que van tallar uns minuts, al migdia, l’avinguda Diagonal a Palau Reial, convocada per rebutjar la persecució contra els CDR. Els manifestants van retreure a la policia que fes les identificacions, assegurant que era la primera vegada des de l’1-O (excepte en la vaga feminista del 8-M) que els Mossos identificaven persones pels talls de protesta a la Diagonal.

Rebuig a l’ofensiva contra els CDR

Després de l’operació de l’Audiència Nacional, ahir al vespre el sobiranisme va tornar a sortir al carrer per denunciar la repressió de l’Estat. Centenars de persones es van concentrar a la plaça Sant Jaume de Barcelona i en més places de tot el país, convocades pels CDR, per rebutjar l’ofensiva contra el col·lectiu, informa Ot Serra.

  • Etiquetes

Més continguts de