LA GOVERNABILITAT DE L’ESTAT
Política 12/09/2016

De Guindos es complica el somni de ser vicepresident

El PP li carrega el mort del cas Soria per salvar Rajoy i li barra el pas a un eventual nou govern espanyol

Dani Sánchez Ugart
4 min
El ministre d’Economia en funcions, Luis de Guindos, va passar de dir que no volia repetir a oferir-se com a vicepresident.

MadridLuis de Guindos va passar de negar la possibilitat de repetir com a ministre al govern espanyol, abans de les eleccions del 20 de desembre, a postular-se -en privat, però de manera incessant- com a vicepresident econòmic d’un eventual nou govern de Mariano Rajoy. La polèmica generada per l’intent de l’executiu d’enviar l’exministre José Manuel Soria al Banc Mundial, però, dificulta les seves aspiracions d’aconseguir-ho. Pel camí, al ministre d’Economia en funcions ja li van fallar els plans alternatius en què pensava per escalar fins a posicions de responsabilitat en organismes d’escala comunitària, com l’Eurogrup.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

De Guindos ha fet acte de contrició i ha assumit la responsabilitat d’haver escollit Soria, un moviment avortat finalment per decisió -sobre el paper- del mateix interessat. L’ ascens de Soria no va caure gens bé a certs sectors del PP, que entenen que malmet les possibilitats de Mariano Rajoy d’aconseguir un acord d’investidura. La decisió de promocionar l’exministre a Washington va sortir d’un suposat “comitè tècnic” del ministeri que dirigeix De Guindos. Aquest fet, i la coneguda bona relació del ministre en funcions amb el polític popular caçat fa uns mesos amb empreses a Panamà, l’acusen. I al PP ja veuen amb bons ulls que sigui De Guindos qui s’empassi el gripau. Ho farà donant explicacions al Congrés, després que la setmana passada l’oposició en forcés la compareixença.

Un cop esgotades les opcions internacionals -a més de la presidència de l’Eurogrup, s’havia especulat amb el seu aterratge en altres organismes amb seu a Brussel·les-, De Guindos s’havia anat promocionant com a candidat a vicepresident econòmic d’un eventual nou govern de Mariano Rajoy. El ministre en funcions -que no està afiliat al PP i tampoc és diputat- hauria vist satisfetes així les seves aspiracions polítiques i, de retruc, hauria obtingut una victòria davant del titular d’Hisenda, Cristóbal Montoro, amb qui manté un enfrontament soterrat que fa anys que s’allarga (tots dos van coincidir a les ordres de l’exministre Rodrigo Rato). Als cercles econòmics madrilenys feia temps que es donava per fet que De Guindos assumiria aquest rol i li arrabassaria a Montoro la titularitat de la cartera d’Hisenda, que passaria a quedar fusionada amb Economia i sota la vicepresidència. Ara no està tan clar.

Algunes de les faccions del govern oposades a De Guindos fins i tot l’acusen, en declaracions a l’ARA, d’estar movent fils per postular-se com a president del govern espanyol, en el marc del que anomenen una eventual “operació Monti” que busqués un perfil tecnòcrata de consens. Per a aquesta jugada, De Guindos comptava amb un as amagat: és ben vist per Ciutadans i manté una bona relació amb l’ideòleg econòmic del partit taronja, Luis Garicano. Si agafés força la idea de Rivera de buscar un candidat de consens, De Guindos s’hi postularia, diuen aquestes fonts. Però després que hagi assumit l’escàndol Soria, sembla més difícil que pugui assolir de cap dels seus objectius.

Record especial per a Soria

I per si no estigués ja prou assenyalat, el ministre en funcions publica demà unes memòries en què torna a reivindicar la seva proximitat amb l’exresponsable de la cartera d’Indústria. Als agraïments del llibre, De Guindos s’enrecorda “especialment” de Soria, l’únic ministre a qui cita. Tot i aquest element de tensió, Rajoy, que escriu el pròleg del llibre ( España amenazada, Península), presentarà dimecres a Madrid el titular d’Economia, en l’acte central de promoció de les memòries.

El joc d’equilibris a les àrees econòmiques del gabinet de Mariano Rajoy ha sigut complicat en aquests últims anys. De Guindos i Montoro no han pogut dissimular els seus enfrontaments, alguns dels quals queden descrits al llibre. Es van distanciar, per exemple, per la creació del mecanisme de rescat a les comunitats autònomes, i també per la pujada de l’IVA, que el titular d’Hisenda es resistia a aplicar. A més, De Guindos havia fet tàndem amb Soria davant de Montoro quan va criticar la reforma energètica que pretenia aprovar el titular d’Indústria.

Però en aquesta batalla es va guanyar un enemic més poderós: la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría. Ella i Montoro, amb perfils més fidels al partit i a Mariano Rajoy, van acabar exercint de contrapès, i s’han acabat anotant una victòria que apunta a definitiva davant l’exdirector de Lehman Brothers a Espanya.

Si Rajoy fos capaç de formar govern, però, tampoc queda clar que Montoro hi tingués un lloc assegurat. El titular d’Hisenda no té la simpatia dels aliats de Ciutadans. Rajoy, concentrat en la seva investidura, guarda silenci, i segons fonts governamentals encara no ha esbossat què li passa pel cap per al futur.

La compareixença al Congrés, aquesta setmana

Luis de Guindos donarà explicacions aquesta mateixa setmana al Congrés sobre l’intent de col·locar l’exministre d’Indústria José Manuel Soria al Banc Mundial. Avui mateix es constitueix la comissió d’Economia del Parlament espanyol, on el ministre en funcions respondrà a les preguntes dels diputats. Durant el cap de setmana De Guindos es va mostrar disposat a acudir al Congrés “com més aviat millor”, cosa que es podria concretar en una compareixença demà mateix.

Finalment, el govern espanyol ha aconseguit evitar que la compareixença es faci en el ple del Congrés, com va demanar tota l’oposició. L’executiu té previst enviar un escrit a la cambra per explicar aquesta decisió. Així, el cas Soria no modifica gaire l’agenda del ministre, que ja tenia previst assistir a la comissió d’Economia per donar explicacions sobre el pla d’ajust que s’ha d’enviar a Brussel·les a l’octubre, i una de les mesures estrelles d’aquest pla: la restitució dels pagaments anticipats de l’impost de societats, amb la qual l’executiu vol augmentar la recaptació en 6.000 milions d’euros aquest any.

stats