Homs, al TSJC: "Com més alta sigui la pena que ens demanin més gran serà la victòria"

L'exconseller de la Presidència acusa la Fiscalia de voler-lo investigar perquè ara té un paper determinant a l'hora de facilitar un govern alternatiu al PP

Homs arriba al Palau de Justícia per declarar pel 9-N / PERE TORDERA

Minuts abans de quarts de deu del matí, Francesc Homs ha arribat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per declarar voluntàriament sobre la jornada de participació del 9-N. Homs ha criticat la Fiscalia, segons fonts que han tingut accés a la declaració voluntària. Ha dit que la Fiscalia actua al servei de l’Estat i per motius polítics en la causa del 9-N. I també ha llançat un avís: "Com més alta sigui la pena que ens demanin més gran serà la victòria", en referència al procés independentista. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el seu antecessor, Artur Mas, l'han rebut a la seu de CDC quan ha acabat la declaració.

L’exconseller ha insistit en els motius polítics de la causa del 9-N i fins i tot ha insinuat que se’l citava ara que era portaveu del grup de DL al Congrés, posant en dubte el paper del jutge Joan Manuel Abril, a més del de la Fiscalia. Això ha fet saltar el fiscal Emilio Sánchez Ulled, segons fonts que han tingut accés a la declaració, que li ha dit que respectaven absolutament la legalitat vigent.

Homs declara arran de la carta que va enviar a T-Systems, una de les empreses que feia feines logístiques per al 9-N, quan aquesta va demanar si havia de continuar amb la feina després de la prohibició del 9-N per part del Tribunal Constitucional. A la carta, Homs deia que la feina de T-Systems no estava afectada per la prohibició i que les tasques que els havien contractat eren serveis per facilitar l'exercici de la llibertat d'expressió. "Si algú pensa que tot això va per una carta, és que no té ganes de veure el que té sobre la taula. La carta és un pretext que es justifica en el context en què ens trobem. Allà on es poden agafar per fer veure que això és la prova del delicte. Però aquí no hi ha cap delicte", ha afirmat.

L'exconseller ha assumit completament la responsabilitat de la carta, que té la seva firma, però ha assegurat que " tot era legal" perquè ho acreditaven els serveis jurídics del Govern. No ha volgut entrar a respondre preguntes concretes sobre la carta perquè ha dit que, si de cas, les contestaria al Tribunal Suprem si el citaven com a investigat. Tampoc ha contestat les preguntes de la Fiscalia. Bona part del que ha dit ho ha fet resumint un text que duia escrit, que, segons alguns dels assistents, semblava un discurs polític. Homs també ha dit, sempre segons fonts que han tingut accés a la declaració, que no volia ser cap "màrtir" ni heroi en aquesta causa judicial.

Un cop a la seu de Convergència, l'exconseller de la Presidència ha insistit que la Fiscalia ha canviat de parer sobre la seva imputació pel resultat del 27-S i perquè ara té un paper "determinant" en la confecció d'un hipotètic govern alternatiu al PP. "Que ningú especuli que per haver fet una declaració al TSJC ara m'estalviaré la que hauré de fer al Tribunal Suprem. Donaré explicacions a tot arreu", ha indicat sobre actuacions futures, en la mesura que com a diputat al Congrés ha d'anar a declarar a Madrid.

"Avui estava limitat per no entrar en tots els detalls, però és al Suprem on ho hauré de fer. No puc renunciar a la meva condició d'aforat, perquè evidentment no plegaré com a diputat", ha reivindicat el cap de files de CDC al Congrés dels Diputats. "No té cap sentit que se m'investigui. En una democràcia normal no es poden demanar penes de presó per posar urnes de cartró. És una monstruositat", ha apuntat el dirigent nacionalista.

Homs s'ha preguntat per què la Fiscalia i el TC no van actuar entre els dies 4 i 9 de novembre del 2014 per evitar la jornada de participació. "Es pensaven que seria un bluf", ha apuntat l'exconseller de la Presidència, que ha dit que "només cal anar a Google" per comprovar que les seves funcions quan ocupava el càrrec anaven més enllà de fer de portaveu. El dirigent nacionalista ha dit davant el jutge que el nou president del TSJC, Jesús María Barrientos, va demanar "allunyar" dels tribunals el debat sobre la situació política de Catalunya.

Reacció del PP

Les paraules d'Homs han tingut resposta immediata del portaveu del PP a Catalunya, Enric Millo, que ha acusat l'exconseller de voler convertir la seva declaració en "un acte de propaganda". El dirigent popular ha opinat que Homs es "desqualifica", i l'ha avisat que al final del procés judicial hi haurà una sentència que caldrà afrontar.

Representació institucional

La declaració ha començat cap a tres quarts de deu.  L'exconseller de la Presidència ha arribat acompanyat del vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, i de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. També hi havia consellers com Raül Romeva, Neus Munté, Meritxell Borràs, Jordi Baiget i Josep Rull.

El president de l' Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez, i el d' Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, també s'han arribat al TSJC. Francesc Sànchez, home fort de CDC dins el Congrés, també ha fet acte de presència, juntament amb una nodrida representació de dirigents del partit i de Demòcrates de Catalunya. Desenes de persones li han fet costat des de l'altra banda de la vorera.

Sànchez i Cuixart, un cop Homs ha entrat dins del Palau de Justícia acompanyat de la seva dona, han atès els mitjans per defensar que la solució al procés passa per les urnes i no pels tribunals. "Tard o d'hora l'Estat haurà d'acceptar el fet democràtic de posar les urnes", ha indicat Sànchez.

"Ens persegueixen per posar les urnes. Potser demà ens persegueixen per manifestar-nos", ha apuntat el president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch.

"Demanem que es deixin de perseguir judicialment i políticament les persones que fan una cosa tan normal com consultar la voluntat d'un poble", ha apuntat el president del grup parlamentari de Junts pel Sí, Jordi Turull, que ha tret ferro a l'absència de l'expresident de la Generalitat, Artur Mas. Sí que hi havia l'exvicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau, les dues imputades pel 9-N.

Gir judicial

L'actual cap de files de Democràcia i Llibertat a Madrid va captar l'atenció dels investigadors arran d'una carta –signada per ell– dirigida al director del Centre de Telecomunicacions i Tecnologia de la Informació (CTTI) en què assenyalava que els treballs contractats per l'empresa T-Systems –encarregada del dispositiu informàtic de la jornada de participació– no estaven afectats per la  suspensió del Tribunal Constitucional (TC).

Aquella suspensió va arribar el 4 de novembre del 2014, i la carta està signada dos dies després. La irrupció d'Homs en aquest procés judicial pot acabar portant la causa a Madrid, en la mesura que el seu aforament neix de la condició que té com a diputat al Congrés dels Diputats. De fet, sectors de la defensa consultats per l'ARA asseguren que la causa té "molt números" d'acabar jutjant-se a la capital de l'Estat. Hi ha advocats que porten la causa que veuen més avantatges que inconvenients a aquest escenari, especialment després de l'arribada de Jesús María Barrientos a la presidència del TSJC. Un dels escenaris més probables per a aquesta setmana és que la defensa demani l'arxivament de la causa.

Barrientos, en una reunió amb la defensa,  ja es va encarregar d'advertir-los que ell veia "delicte" en les actuacions governamentals relacionades amb el 9-N. En el seu discurs de presa de possessió com a cap de files del TSJC, però, va indicar que calia "allunyar" dels tribunals el "debat social obert a Catalunya". Un canvi de to que no va desagradar els representants del Govern, que van seguir amb atenció tots els matisos del seu discurs.

Després de Mas, Ortega i Rigau

Les entitats sobiranistes havien convocat una concentració de suport a Homs a les nou del matí davant de les portes del Palau de Justícia de Barcelona, a l'estil del que ja va passar amb les  declaracions d' Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau de mitjans d'octubre. L'expresident de la Generalitat es va reivindicar com a  responsable polític del 9-N i va evitar respondre a les preguntes de la Fiscalia.