El triple efecte de la consulta d'Iglesias a les bases
Evita penjar-se l'etiqueta de culpable si hi ha eleccions, reactiva la participació de la militància i canvia els suports amb què Sánchez es pot presentar davant del rei
MadridDesprés d’un mes sense canvis en el relat, Podem ha aconseguit, en una setmana, sacsejar el tauler de les negociacions a l’Estat. Primer, accedint a negociar en una taula tripartida amb el PSOE i C’s -està previst que la primera reunió sigui a finals de la setmana que ve, dijous o divendres-. I segon, amb la decisió ahir de la direcció del partit de preguntar a les bases quina ha de ser la posició final de Podem davant la formació de govern a l’Estat. Si a finals de mes les coses continuen tal com fins ara, Pablo Iglesias sotmetrà a l’aval dels gairebé 400.000 inscrits que té el partit si facilita la investidura de Pedro Sánchez com a president amb l’actual pacte entre els socialistes i el partit d’Albert Rivera o bé precipita la convocatòria d’eleccions anticipades per al 26 de juny. “Si l’acord no és possible, hem d’assumir l’escenari que vingui i els inscrits a Podem han de tenir l’última paraula sobre la nostra posició”, va defensar ahir Iglesias davant del consell ciutadà estatal, el màxim òrgan del partit.
Tot i les pressions del PSOE, Podem no va accedir a consultar a les bases el seu primer no a Pedro Sánchez. Per estatuts, el partit només està obligat a preguntar sobre un acord d’investidura o de govern. Per què, doncs, ara sí que s’hi mostra obert? Iglesias aconsegueix així un triple efecte. Primer: en un context de pugna entre tots els partits per treure’s l’estigma de ser els culpables de forçar eleccions, descarrega tota la responsabilitat a les bases del no al PSOE, i anul·la una arma que Sánchez podria brandar ja en la campanya electoral. Amb tot, Iglesias va assegurar que ell no era partidari d’abstenir-se en la votació si no s’arriba a cap acord amb els socialistes per formar un govern a la valenciana. És a dir, amb el PSOE, Podem, IU i Compromís i l’abstenció de C’s -gairebé impossible- o dels partits independentistes.
El segon efecte és que intenta així reactivar una militància que ha deixat de participar en els processos interns. La tardor del 2014 gairebé la meitat dels inscrits -el partit no té afiliats- van avalar Iglesias. En l’última consulta sobre el programa del 20-D, la participació va ser de menys del 4%. Després de les crisis internes de les últimes setmanes, que van culminar amb la destitució fulminant del secretari d’organització, Sergio Pascual, Iglesias ha proclamat l’inici d’una “nova etapa” al partit de més connexió amb els simpatitzants amb l’elecció del líder a l’Aragó, Pablo Echenique, en substitució de Pascual.
I l’últim efecte és un missatge indirecte a Felip VI. Amb la possible abstenció de Podem, l’escenari canvia: si el rei crida a consultes tots els partits, Sánchez arribarà a les reunions amb més punts. Fonts de Podem van assegurar ahir que no tenen intenció d’ajornar la consulta fins a l’últim moment. De moment, encara no s’ha avançat com podria ser la pregunta, que pot acabar suggerint en quina direcció es vota.
Guarir les ferides amb Errejón
La reunió de la direcció de Podem també va servir ahir per intentar cicatritzar el dolor “traumàtic” de les pugnes internes de les últimes setmanes. Iglesias va negar que hi hagi “dos Podems” i va assegurar que la crisi els ha fet “madurar”. “El que no et mata et fa més fort”, va dir sense mencionar el número dos, Íñigo Errejón, assegut a la seva esquerra. Iglesias iniciarà una ruta per tot l’Estat amb Echenique per reconnectar amb el territori. Un tour amb aires de precampanya.
El partit tanca files i ungeix Echenique
Ni una veu discordant, almenys de cara a la galeria. El consell ciutadà de Podem va ratificar ahir per unanimitat la proposta de Pablo Iglesias de nomenar el líder del partit a l’Aragó, Pablo Echenique, nou secretari d’organització. Echenique substitueix Sergio Pascual, mà dreta d’Íñigo Errejón, destituït de manera fulminant per una “gestió deficient”. Echenique forma part de la família més assembleària de Podem i és una figura de consens dins del partit.
