La JEC i Junqueras, una prevaricació de manual

Els impulsors de la inhabilitació coneixien l'incident d'execució de sentència en tràmit

En l'acord per retirar la condició d'eurodiputat a Oriol Junqueras, la JEC fa, si més no, dues afirmacions rellevants:

 * "Tampoc cal admetre que hi ha d'haver un pronunciament independent de la sala segona sobre els efectes de la immunitat declarada per la sentència de Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) respecte de la condemna privativa de llibertat que, de fet, s'està executant."

 * "No consta que hagi estat admès a tràmit l'incident de nul·litat d'actuacions que s'ha promogut ni que s'hagi suspès l'execució i eficàcia de la sentència com a conseqüència de l'admissió a tràmit de l'incident de nul·litat."

En el seu vot particular, cinc magistrats que discrepen de la decisió dels altres set de la majoria denuncien el que és una usurpació de les funcions de tribunal sentenciador –és a dir, la sala segona del Suprem–. I ataquen, precisament, la primera de les afirmacions citades de la JEC.

"Considerem que, trobant-se en tràmit de pronunciar-se la sala segona del Tribunal Suprem sobre l'abast de la immunitat declarada per la sentència de la Gran Sala del Tribunal de Justícia de la Unió Europea del 19 de desembre del 2019, hauríem de conèixer el sentit de la resolució del Tribunal Suprem abans de resoldre la qüestió debatuda, per si pot tenir alguna incidència en la qüestió sotmesa a examen d'aquesta Junta Electoral Central".

No és casual que entre els cinc discrepants hi hagi el magistrat Eduardo de Porres, membre de la sala segona del Suprem.

És una pena que De Porres no hagi informat tant a la JEC com als seus companys discrepants del fet que en aquests moments s'està tramitant davant del tribunal sentenciador l'incident de nul·litat de sentència o d'actuacions que esmenta la JEC. Perquè el vot particular ho podria haver recollit.

¿I què és l'incident de nul·litat d'execució de sentència o d'actuacions i què hi pinta en aquesta història?

Es tracta del que alguns juristes anomenen el salconduit o passaport amb el qual vas al recurs d'empara al Tribunal Constitucional (TC) per presumpta violació dels drets fonamentals d'una sentència.

Aquesta instància davant el mateix tribunal sentenciador buscava originàriament possibilitar l'esmena d'efectes processals causants de nul·litat. En l'actualitat, però, l'incident compleix una funció constitucional que emana del dret a la tutela judicial efectiva, una via per obtenir la garantia de compliment dels drets fonamentals.

En la sentència del Procés, les defenses ja han elevat al tribunal les seves al·legacions i les acusacions hi han presentat la seva resposta. El tribunal sentenciador del Procés, doncs, haurà de dictar una interlocutòria que pot assumir totalment o parcialment les al·legacions o desestimar-les i donar 30 dies per presentar un recurs d'empara al TC.

En el seu escrit de nul·litat d'actuacions, presentat el 16 de desembre, la defensa de Junqueras planteja el motiu de nul·litat de la "immunitat europea" (punt 4.7).

Segons la defensa, "Junqueras va adquirir la condició de membre del Parlament Europeu des del moment en què va ser oficialment proclamat electe per la Junta Electoral Central, i gaudia d'immunitat des d'aquell moment. No es requeria cap formalitat ulterior, d'acord amb el dret de la Unió Europea, que pogués impedir el naixement de la protecció establerta per la garantia d'immunitat. El tribunal [del Procés] va eludir els efectes de la immunitat de Junqueras sense suport legal i va dictar sentència tot i la vigència de la immunitat que només el Parlament Europeu podia aixecar".

El TJUE, consultat pel tribunal del Procés, va donar la raó a Junqueras el 19 de desembre. El tribunal va elevar una qüestió prejudicial amb els dubtes plantejats per Junqueras, assumint-los com a propis.

Per què? Perquè havia de resoldre un recurs de súplica de la defensa contra la decisió d'impedir sortir de presó i jurar o prometre l'acta d'eurodiputat el 17 de juny del 2019. I ho va deixar pendent fins a conèixer la decisió del TJUE. Així mateix, en correspondència amb els seus dubtes va dictar una acta el 14 d'octubre en què deixava en suspens l'execució d'una de les dues penes imposades: la d'inhabilitació per ocupar càrrecs públics.

Anul·lació parcial de la sentència

Per tant, el tribunal del Procés és el que ha de pronunciar-se en contra del que afirma la JEC en la seva acta sobre el recurs de súplica pendent. I també en l'incident de nul·litat d'actuacions. És possible que la gent no ho sàpiga, però aquest incident podria portar a anul·lar la sentència pel que es refereix exclusivament a Junqueras. No seria el primer cas en què s'anul·la parcialment una sentència. En aquest cas, un cop obtingut el suplicatori per procedir contra Junqueras, es torna a dictar. Teòricament l'incident de nul·litat serveix per això.

Si el tribunal del Procés hagués entès que tot estava aclarit, ¿no hauria enviat la sentència condemnatòria a la JEC perquè donés de baixa a Junqueras en els 79 dies que van del 14 d'octubre al 3 de gener i fes córrer la llista per cobrir la vacant?

La decisió de la JEC és sens dubte prevaricadora en una de les seves accepcions. És a dir que ha adoptat una decisió que, tot i no ser il·legal, la comunitat jurídica concernida considera un disbarat. Una traveta o ardit jurídic adreçat a enfangar la investidura, Pedro Sánchez dixit.

¿Què farà Manuel Marchena, president del tribunal? Es va comprometre amb Koen Lenaerts, president del TJUE, a aplicar la sentència. I ara el seu col·lega de la secció quarta de la sala tercera i president de la JEC, Antonio Jesús Fonseca-Herrero, ha usurpat la seva funció. Fonseca-Herrero és un home de Carlos Lesmes, president del Suprem i del Consell General de Poder Judicial (CGPJ). Va ser el promotor de l'acció disciplinària del CGPJ –encarregat d'incoar expedients a magistrats– entre el 2014 i el 2017.

La pregunta sobre la conducta de Marchena circula en fonts tant jurídiques com judicials. La magistrada de la Sala Segona del Suprem, Ana Ferrer, es va abstenir en la JEC en obrir-se expedient a Torra al març de 2019, però en canvi ha votat activament amb la majoria per carregar-se el president immediatament en la reunió de la JEC de divendres passat .

Marchena coneixia el que s'estava coent a la JEC? Era nna manera d'aconseguir que el problema de la sentència del TJUE arribi ja "mastegat" a la Sala Segona del Suprem? Una subcontractació de la JEC per fer la feina bruta?