ENTREVISTA

Jon Iñarritu: “Els aldarulls poden ser un error estratègic”

Entrevista al diputat d’EH Bildu al Congrés

Jon Iñarritu (Leioa, 1979) torna a ser candidat d’EH Bildu el 10-N. Les seves intervencions, primer al Senat i ara al Congrés de Diputats, fa temps que no passen inadvertides. Sempre interessat pel que passa a Catalunya, avisa dels riscos que l’Estat apliqui a l’independentisme “la plantilla basca”.

¿Li sortirà bé a Sánchez la repetició electoral?

No feia falta ser un gran estadista per veure que a la tardor la situació no seria favorable. Els socialistes creien que l’exhumació de Franco donaria vots, però a mi em costa de veure. El PSOE s’ha disparat un tret al peu perquè no crec que en surti millor del que estava el 28-A.

En un pas més per aplicar la plantilla basca a tot el que està passant a Catalunya, ja es parla de kale borroka . Entén els aldarulls?

Puc entendre que en un context de protesta hi puguin haver incidents. Ara bé, els aldarulls poden ser un error estratègic. Produeixen un cercle d’acció-reacció que al País Basc coneixem molt bé i que fa que el debat sigui sobre la violència i les seves conseqüències -desproporció policial, ferits, detencions, empresonaments...- i no sobre el fet que hi ha un problema polític i unes sentències injustes. L’Estat està contínuament intentant passar d’un problema polític a un problema d’ordre públic perquè hi està més còmode.

¿Portar el debat a aquest terreny permet a l’Estat prendre mesures excepcionals?

El que ha passat amb el Tsunami, amb l’Audiència Nacional acusant de terrorisme un moviment ciutadà que ha fet accions pacífiques i que crida a la no-volència, i intentant relacionar-lo amb les imatges d’aldarulls són un relat fake que ens deixa veure quina pot ser l’estratègia de l’Estat. I no és només una banalització del que suposa el terrorisme, sinó que demostra que el que li fa veritable pànic a l’Estat és una mobilització pacífica, no-violenta, amb capacitat de reacció i mobilització i sostinguda en el temps.

¿És plausible pensar que hi haurà més detencions?

A Euskal Herria vam veure com per desordres públics menys importants s’acusava persones de terrorisme. Quan a l’Estat li interessava, es produïen ràtzies policials per detenir molts joves acusant-los de pertànyer a ETA, quan en molts casos pertanyien a organitzacions que no hi tenien res a veure.

¿Li està dient a l’independentisme que sigui conscient que l’Estat pot aplicar una mena d’estat d’excepció encobert?

Sí, crec que és obvi. Ho vam veure fa un any amb el cas de la Tamara i l’Adrià. Ho hem vist amb unes detencions fa un mes dels CDR i aquesta setmana veiem que hi ha 30 joves catalans que són a la presó. Jo crec que l’Estat sí que utilitzarà aquesta plantilla basca perquè s’hi troba a gust.

Hi ha joves que li diran que a les bones no s’ha aconseguit res.

Entenc la frustració i puc entendre que hi hagi gent que cregui que per mitjà d’aquests desordres cridarà l’atenció. Jo tinc la sensació que per a l’Estat és la millor excusa, el millor argument i la millor imatge, no només per no fer cap pas sinó per intentar criminalitzar tot el que és un moviment pacífic i no-violent.

¿La recepta seria paciència i continuar amb la revolució dels somriures encara que ara costi?

Des del meu punt de vista, sí. Lamentablement, la política i la història va molt més lenta del que dura la nostra vida, però amb paciència i fent les coses bé, a la catalana, amb sentit comú, jo estic convençut que arribarà el moment que aquesta societat, per molta repressió que hi hagi, acabarà decidint el seu futur institucional a les urnes. Veient la força que té el moviment independentista, crec que l’Estat no té res més a fer que finalment seure a una taula i buscar una sortida.

¿El menys dolent per a l’independentisme seria un govern de Sánchez i Iglesias?

Hem conegut els governs de la dreta espanyola, que no només no estan disposats a solucionar sinó que estan disposats a enfangar. Parlem d’il·legalitzacions, parlem del “Tot és ETA” en la màxima dimensió, de tancament de mitjans de comunicació. El PP és molt pitjor. Arnaldo Otegi sol repetir que a ell sempre l’han empresonat governs socialistes, però també és cert que amb els governs socialistes sempre hi ha hagut una capacitat d’interlocució.

¿Entendria que ERC ajudés d’alguna manera a la investidura de Pedro Sánchez?

Nosaltres vam fer aquest mateix càlcul, no perquè creguem que el senyor Sánchez sigui un superestadista ni algú que ens doni confiança, i tampoc creiem que sigui sincer, però veiem que les alternatives que hi ha, representades pel PP, Cs i Vox, són molt pitjors. Davant el problema territorial espanyol, el que caldria és coordinar agendes entre Euskal Herria i Catalunya.

¿L’Estat ha fet càlculs sobre els presos polítics?

Jo he sentit, de boca de ministres, que les condemnes serien “suaus”. Calculaven penes de quatre a sis anys i han estat del doble. Però diran que han estat ponderades i que no tenen a veure amb la qualificació inicial de rebel·lió. Em recorda el cas dels nois d’Altsasu, a qui acusen de terrorisme per una baralla de bar amb uns guàrdies civils que eren allà bevent copes, i finalment van ser condemnats a penes de 8 a 12 anys per atemptat contra l’autoritat en el grau més alt. Al final gairebé semblava que haguessin d’estar contents i tot. La mateixa recepta s’ha aplicat amb les penes dels presos polítics catalans, que n’hi ha que van dient que han sigut suaus.