Publicitat
Publicitat

ENTREVISTA

José Antonio Martín Pallín: “Tota la causa contra el Procés podria ser nul·la”

El magistrat emèrit del Tribunal Suprem, s’ha mostrat molt crític amb la gestió judicial del Procés. Dilluns va participar, a Ginebra, en un acte a l’ONU sobre la regressió dels drets humans a Espanya

José Antonio Martín Pallín (la Corunya, 1936), magistrat emèrit del Tribunal Suprem, s’ha mostrat molt crític amb la gestió judicial del Procés. Aquest dilluns va participar, a Ginebra, en un acte a l’ONU sobre la regressió dels drets humans a Espanya.

Què creu que decidirà avui la sala del Suprem sobre Sànchez i Forn?

Vistos els antecedents de les resolucions anteriors, el més previsible és que confirmin la decisió [de mantenir-los en presó provisional]. Una altra cosa seria una sorpresa.

Vostè va ser magistrat del Suprem. Què decidiria si estigués a les seves mans?

Hi ha dues qüestions, la de la presó provisional i la qualificació dels fets com a rebel·lió i sedició. Jo ho tindria molt clar. Pel que fa a la presó, mai ho hauria acordat. I pel que fa als fets, considero que no hi ha ni rebel·lió ni sedició. Ni tan sols malversació.

Creu que no hi ha cap delicte? ¿Tampoc el de desobediència, després de la condemna per aquest delicte a Mas, Homs, Ortega i Rigau per haver organitzat el 9-N?

La desobediència hauríem de reeducar-la, en aquest país, perquè està molt lligada al principi d’autoritat i a la dictadura. Hi ha molta gent que no assimila que un parlamentari no és un funcionari públic, que no és una autoritat com podria ser el cap de la policia municipal. Un parlamentari és una persona que està referendada per la sobirania popular. En cap país democràtic s’equipara un parlamentari amb un funcionari públic. I a Espanya, potser per l’herència del franquisme, sí que es considera així. Però bé, jo no comparteixo la jurisprudència.

¿Sànchez hauria de poder sortir per assistir a la investidura?

En el seu moment ho va deixar fer el Tribunal Superior de Justícia de Navarra respecte a un etarra i ningú ho va discutir. El tribunal va dir que hi havia d’anar no només per la seva situació personal sinó també perquè era la voluntat dels que l’havien votat.

Llarena diferencia els dos casos assegurant que el delicte que s’atribuïa a Yoldi no tenia res a veure amb el debat parlamentari i en canvi el de Sànchez sí.

En seu parlamentària, en una societat democràtica, votant no es pot cometre cap delicte, tret que un parlamentari tregui una navalla i n’apunyali un altre. Fora d’això, votant, en cap Parlament democràtic el vot pot ser un delicte.

Està en joc la separació de poders?

El poder judicial té les seves competències reduïdes a investigar i perseguir fets delictius. Quan la seva decisió en matèria de presó interfereix en el funcionament d’un Parlament, el poder judicial ha de ser conscient que no ho pot fer.

Què pot acabar dient Estrasburg de la causa contra el Procés?

Tot acabarà al Tribunal Europeu d’Estrasburg i hi ha possibilitats serioses que anul·li la causa, per una qüestió que em sembla increïble que no hagi entès el Suprem: no és competent, ho és el TSJC.

Argumenten que el delicte té a veure amb tot el territori espanyol.

Sí, i un crim a Almeria també té a veure amb tot el territori espanyol i no per això ho investigarà un jutge de Barcelona, sinó que s’investigarà a Almeria.

¿I el fet que fins a tres tribunals estiguin investigant els mateixos fets?

Això és el que es relaciona amb la qüestió de la competència. Al final la causa podria ser tota nul·la.

Qui ho hauria de decidir això?

El mateix Tribunal Suprem hauria d’examinar la seva competència, però no sembla que tingui la intenció de fer-ho. Ho haurà de decidir Estrasburg: un dels drets del Conveni és que els fets siguin investigats pel jutge ordinari predeterminat per la llei.

Ha participat en un acte a l’ONU sobre la regressió dels drets a Espanya. ¿Creu que tindrà algun impacte?

Em temo que no, però tot el que sigui participar en un fòrum internacional és positiu.

Etiquetes

Més continguts de