Política 15/01/2018

Puigdemont promet la Constitució per imperatiu legal i "actuar amb fidelitat a la voluntat del poble"

Junqueras, empresonat, s'ha limitat a acatar la legislació espanyola en assumir l'acta de diputat

Aleix Moldes / Núria Orriols
3 min
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el vicepresident, Oriol Junqueras

BarcelonaAbans d'adquirir la plena condició de diputats, els candidats electes han de superar el tràmit de prometre o jurar el compliment de la Constitució i de l'Estatut, un requisit formal que els independentistes acostumen a aprofitar per reivindicar que acaten les lleis espanyoles perquè, de moment, no tenen altra opció. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha jurat la Constitució per imperatiu legal i, a més, hi ha afegit el següent: "Prometo actuar amb plena fidelitat a la voluntat del poble de Catalunya".

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

En la resta dels diputats independentistes, la fórmula "per imperatiu legal" ha tornat a ser una de les que s'ha escollit aquesta vegada, però la judicialització del Procés ha provocat que hi hagi determinats diputats que hagin preferit no tensar la corda amb l'Estat. El cas més paradigmàtic és el dels presos polítics. El president d'ERC, Oriol Junqueras, i els diputats electes de Junts per Catalunya, Joaquim Forn i Jordi Sànchez, tots tres en presó provisional, s'han limitat a complir el requisit i han promès que compliran la Constitució sense afegir cap frase de protesta. En canvi, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, exiliat, ha promès la Constitució per "imperatiu legal".

Fonts consultades tant d'ERC com de JxCat expliquen que s'han fet servir les dues fórmules per evitar que els encausats puguin veure perjudicada la seva situació personal. Així, a ERC, Raül Romeva, Dolors Bassa i Carme Forcadell, per exemple, han optat per la mateixa fórmula que Junqueras i a JxCat, Jordi Turull, Clara Ponsatí i Lluís Puig haurien fet el mateix. Segons fonts consultades, Josep Rull, que també va passar un mes a la presó per la seva vinculació amb l'1-O, ha preferit afegir que ho fa per "imperatiu legal".

En canvi, la majoria de diputats n'ha fet servir una altra de més reivindicativa, en la qual prometen complir la Constitució "per imperatiu legal" i anuncien que resten "a disposició del nou Parlament, de la presidència i del govern de la Generalitat de Catalunya, i fidels als mandats democràtics emanats del poble de Catalunya", tal com ha avançat aquest dilluns el diari digital 'El Món'. És un missatge similar al que han fet servir els diputats de JxCat que, segons ha pogut saber l'ARA, s'han compromès amb la carta magna de la següent manera: "Prometo respectar la Constitució i l'Estatut, per imperatiu legal i actuar amb plena fidelitat a la voluntat del poble de Catalunya".

Totes dues són fórmules similars a la que els diputats de Junts pel Sí van fer servir la passada legislatura. Aleshores l'independentisme estava en plena fase reivindicativa, després del 27-S, i fins i tot van publicitar a les xarxes socials la fórmula que havien emprat per acatar la Constitució."Prometo respectar la Constitució i l'Estatut d'autonomia de Catalunya, per imperatiu legal. I per expressió democràtica de la voluntat ciutadana, anuncio que resto a disposició del nou Parlament, del president i del govern de la Generalitat de Catalunya, per exercir l'autodeterminació del nostre poble i proclamar l'estat català lliure i sobirà".

Ara la situació és diferent, amb diverses persones a la presó i d'altres a l'exili i ERC i JxCat han preferit que els diputats amb causes judicials pendents no prenguin riscos i es limitin a complir amb els requisits per prendre possessió de l'acta de diputat. Tots els diputats electes el 21-D excepte Carles Mundó, que va anunciar fa uns dies que deixava la política, ja han presentat les seves credencials i s'han compromès a complir la Constitució, també els cinc que són a Brussel·les.

De fet, tant ERC com JxCat han anunciat que, si la mesa accepta que els presos polítics puguin delegar el seu vot, tal com va apuntar la setmana passada el Tribunal Suprem, demanaran que també ho puguin fer els diputats a l'exili.

stats