Sànchez qüestiona Llarena i l’acusa de ser jutge i part

Els presos polítics denuncien des del Suprem que la causa busca la “criminalització” de l’independentisme

S’ha acabat la contenció, les declaracions en què els presos polítics adaptaven el discurs al que semblava que els conduiria a la llibertat. Pablo Llarena s’ha mostrat inflexible i ni renunciar a l’escó, abjurar de la via unilateral ni el compromís d’abandonar la política l’ha conduït a aixecar la presó preventiva. La instrucció en la causa per rebel·lió arriba al final, i en l’última compareixença obligada dels presos polítics davant el magistrat del Tribunal Suprem ha canviat l’estratègia de les defenses, que han passat a carregar contra Llarena. La decisió coincideix amb l’acord al Parlament per presentar una querella per prevaricació contra el jutge per haver vetat contínuament els candidats independentistes a la investidura.

Jordi Sànchez, l’últim candidat de Junts per Catalunya a qui s’ha impedit la investidura, va aprofitar ahir la compareixença en què se li va comunicar formalment que està processat per rebel·lió per plantar cara a Llarena i acusar-lo de no ser un jutge “imparcial” i d’estar fent una instrucció “injusta”. “No pot ser jutge i víctima [del Procés]", va retreure-li l’expresident de l’ANC. Sànchez ho argumentava subratllant que Llarena va utilitzar la primera persona del plural en les últimes resolucions, segons va explicar el seu advocat, Jordi Pina. El diputat de JxCat va llegir textualment una frase de la interlocutòria de dijous passat, quan Llarena li tornava a impedir assistir al ple d’investidura malgrat la recomanació del Comitè de Drets Humans de l’ONU. En la frase el jutge assegura que “patim” una estratègia de l’independentisme.

També van ser traslladats de la presó a declarar tant el vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, com el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, que ahir feia sis mesos que era a Soto del Real, juntament amb Sànchez. Tots dos van denunciar que la causa, sota la tutela de Llarena, té “una orientació política” que busca “eliminar” l’independentisme del “mapa polític” a través de “criminalitzar tota una ideologia i un moviment pacífic que defensa una idea plenament legal”, en paraules de l’advocat del líder d’ERC, Andreu Van den Eynde. L’advocada de Cuixart, Marina Roig, va afegir que s’estan “criminalitzant drets fonamentals” com la mobilització ciutadana i la protesta política, i va insistir que l’única violència que hi ha hagut va ser la policial durant el referèndum.

Un mer tràmit judicial que no sol durar més de cinc minuts com les declaracions indagatòries —quan es comunica formalment els delictes pels quals se’ls processa— es va convertir en una llarga compareixença. Junqueras, durant 40 minuts; Sànchez, al voltant d’una hora, i Cuixart, durant un quart d’hora, van aprofitar la declaració per negar tots els fets, fer un memorial de greuges i deixar constància que s’estan “vulnerant els seus drets polítics”.

Enfrontament dialèctic

Tant Sànchez com Junqueras i Cuixart van entrar ahir per primer cop a parlar del fons de la causa. Les últimes vegades que havien comparegut havia sigut sempre per revisar la seva situació personal. De fet, en l’última citació de l’expresident de l’ANC, el 20 de març, va anunciar davant de Llarena la seva intenció d’abandonar la política “les pròximes setmanes” i tornar a fer classes. Però al cap de tres dies Sànchez va decidir tornar-se a presentar a la investidura després de la resolució de l’ONU que instava el govern espanyol a garantir els seus drets polítics.

Llarena ahir va replicar al diputat de JxCat fins a dos cops durant la declaració. Quan va acusar-lo de ser “jutge i víctima” del Procés, el jutge va respondre-li que recorregués a la sala d’apel·lacions, donant per fet que rebutjarà els recursos. El magistrat també va interrompre Sànchez quan va comparar l’últim referèndum amb el 9-N. “No té res a veure. L’1-O hi havia una llei de transitorietat”, va dir el jutge. Llavors el diputat de JxCat va preguntar-li si estava posant en dubte les decisions del Constitucional, ja que va suspendre aquesta norma, segons fonts presents en la declaració. A més, va defensar el seu dret a ser candidat i va remarcar que Llarena havia ignorat la recomanació de l’ONU.

Pel que fa a Junqueras, va defensar el dret a l’autodeterminació i que convocar un referèndum “no és delicte”. El vicepresident es va presentar com un profund pacifista, igual que Cuixart, i va assegurar que mai va "ni promoure, ni tolerar, ni va assumir com a possible” cap acció violenta des del Govern. A més de defensar l’autodeterminació, el líder d’Òmnium va assegurar que s’està vulnerant el dret a manifestar-se.

L’extensió del tràmit judicial al Suprem va contrastar amb la brevetat a l’Audiència Nacional, on les indagatòries de la cúpula dels Mossos cessada pel 155, en canvi, no van durar ni cinc minuts per cap. El major Josep Lluís Trapero, l’exdirector de la policia catalana Pere Soler i el número dos d’Interior, Cèsar Puig, van rebutjar que se’ls vulgui processar per sedició i organització criminal i abans de les nou del matí ja eren fora. La intendent Teresa Laplana va comparèixer per videoconferència per motius de salut. L’advocat de Puig, Jaume Alonso-Cuevillas —que també ho és de Carles Puigdemont—, va titllar d’“inútils” i “decimonòniques” les indagatòries, però va assistir per primer cop a les declaracions al Suprem ja personat en la causa en representació del president de la Generalitat.

Avui, a partir de les 10 del matí, és el torn dels consellers Joaquim Forn, Josep Rull i Raül Romeva, tots ells empresonats a Estremera i encausats per rebel·lió i malversació. També tenen previst censurar la “falta d’objectivitat” de Llarena. Dimecres estan citats Jordi Turull, Dolors Bassa i Carme Forcadell. La resta dels encausats per desobediència o malversació i que no estan en presó preventiva seran citats entre el 7 i 8 de maig.

A punt de tancar la instrucció i entrar en una nova fase: els passos que queden fins al judici oral

Recurs de reforma

Les defenses de la majoria de processats per rebel·lió han presentat un recurs de reforma a la interlocutòria de processament. És una petició perquè el jutge Pablo Llarena reconsideri la seva mateixa decisió. No hi sol haver canvis, més enllà de tecnicismes. El jutge del Suprem es pot pronunciar quan vulgui, però pot esperar-se a comunicar formalment els processaments a tots els encausats. Les compareixences acabaran el 8 de maig.

Recurs d’apel·lació

Resolts els recursos de reforma, la causa passarà a la sala d’apel·lacions, integrada per tres magistrats. Fins ara mai ha decidit res que contradigués Llarena, més enllà d’exposar els fets amb altres paraules. En els gairebé cinc mesos que porta la causa al Suprem, ha acostumat a respondre-hi un mes després. Jordi Sànchez va demanar recusar un dels magistrats que la integren, Francisco Monterde, perquè és el vicepresident d’una associació de jutges que es va posicionar contra l’independentisme. Es va rebutjar.

Resolució de conclusió

Un cop la sala d’apel·lacions resolgui sobre tots els recursos, Llarena dictarà la interlocutòria de conclusió. El dubte aquí és si serà per rebel·lió, després que Alemanya hagi descartat aquest delicte. Si la sala d’apel·lacions ho rebaixa a sedició i organització criminal, Llarena haurà d’acatar-ho. La interlocutòria de conclusió és inamovible i especificarà per quins delictes es jutjarà els 25 processats.

Escrits d’acusació

L’últim pas abans de fixar la data d’inici del judici oral és que totes les acusacions —la fiscalia, l’Advocacia de l’Estat i l’acusació popular, el partit d’extrema dreta Vox— presentin els escrits d’acusació. Se sabrà així a quina pena de presó s’enfronta cadascun dels líders independentistes en el judici, que està previst que sigui a la tardor. Si no s’extradeixen els exiliats polítics, en el procés hi faltaran alguns dels encausats.

Més continguts de