Oriol Junqueras i Marta Rovira seguiran quatre anys més al capdavant d’Esquerra Republicana de Catalunya com a president i com a secretària general, respectivament. Així ho van decidir ahir els militants del partit en una consulta, una votació de tràmit -no hi havia cap més candidatura en competició- que va mostrar uns nivells de suport inqüestionables. Junqueras va obtenir el 88,34% dels vots dels militants i Rovira el 86,75%. A primer cop d’ull, podria semblar exactament el mateix guió de fa vuit anys, quan tots dos van començar a liderar el partit, o de fa quatre anys, quan van renovar sense ensurts els seus càrrecs per a un segon mandat. Però ahir Esquerra va fer un canvi de fons. Per primera vegada, Junqueras i Rovira tindran dues persones al seu costat per gestionar amb plens poders el partit. La situació de presó del primer i d’exili de la segona ho han acabat exigint. Així, la nova executiva d’ERC, que es reuneix per primer cop avui, tindrà un nou coordinador nacional, Pere Aragonès (82,99% dels vots), al mateix nivell jeràrquic que Junqueras, i una secretària general adjunta i portaveu, Marta Vilalta (84,73%), al nivell de Rovira.

El disseny de la jugada és clar. ERC busca blindar els òrgans de direcció del partit davant la futura sentència del Suprem i d’una eventual reactivació de les euroordres. Si el veredicte manté o complica la situació actual de Junqueras i Rovira, hi seran Aragonès i Vilalta. Per tant, el president d’ERC i la secretària general seguiran exercint la seva autoritat al partit, però per primera vegada la compartiran i la gestió del dia a dia efectiu recaurà en Aragonès i Vilalta. Això fa, doncs, que especialment Aragonès es converteixi en el nou home fort d’Esquerra. D’una banda, surt reforçat en el control del partit i, de l’altra, seguirà liderant la parcel·la d’ERC a la Generalitat com a vicepresident del Govern. Tot i que a Esquerra ningú vol parlar-ne públicament, això el situa, de facto, com el més ben posicionat per a un hipotètic relleu de Junqueras com a candidat a la presidència de la Generalitat, un debat que no quedarà gaire lluny en l’horitzó si, com tot apunta, la sentència de l’1-O inhabilita el president d’Esquerra. Més enllà de gestionar els efectes de la repressió, ERC també fa l’aposta per Aragonès i Vilalta mirant a llarg termini. Els estatuts fixen per al president i la secretària general un màxim de 12 anys en el càrrec i, per tant, Rovira i Junqueras ja no es podran presentar més.

Idees i organització

La votació d’ahir va ser el primer episodi del procés congressual d’ERC, que culminarà a finals d’any amb un conclave en què el partit haurà de definir la seva estratègia per als pròxims quatre anys. “Les idees i la lluita no viuen sense organització”. La frase és del filòsof marxista Antonio Gramsci, i és la que a finals de juliol va escollir la candidatura de Junqueras per presentar el seu programa per seguir liderant el partit. Pel que fa a les idees, la nova executiva haurà de consolidar el gir que ha fet Esquerra en els últims mesos. De ser un dels actors que més van pressionar per la declaració d’independència del 27 d’octubre del 2017, ha evolucionat cap a defensar un independentisme més pragmàtic, sense terminis, que advoca per sumar més gent al projecte sobiranista i que veu necessària una nova votació per culminar el Procés, ja que consideren que el 1-O no va tenir tota la “legitimitat” possible.

Pel que fa a l’organització, el partit té l’objectiu cada vegada més indissimulat de fer el sorpasso definitiu a JxCat i assumir el lideratge del Procés des de les institucions. El cicle electoral d’ERC amb Junqueras al capdavant ha sigut exitós i en vuit anys el partit ha guanyat per primera vegada des de la restauració de la democràcia unes eleccions espanyoles (2019), unes municipals (2019) i unes europees (les de 2014), però se li han resistit les catalanes, un fet que és vist internament com el seu gran repte pendent. Les enquestes li donen tot l’avantatge, però ja ho feien el desembre del 2017 i va acabar en tercera posició.

Lluís Salvadó, el menys votat

La nova d’executiva d’ERC estarà formada per 21 noms, i és paritària i continuista. Gairebé tots els càrrecs que estan un esglaó per sota de Junqueras i Rovira repeteixen respecte a la direcció sortint. Són Lluís Salvadó (coordinació interna), Sergi Sabrià (comunicació), Isaac Peraire (vertebració territorial), Marta Vilaret (drets i llibertats) i Jordi Roig (finances). Les dues novetats en aquest escalafó de poder seran Raquel Sans (dones) i Sara Bailac (acció política).

Vilalta va defensar ahir que la nova executiva surt “reforçada” d’aquest procés electoral. “Rebem un aval molt important per seguir fent la feina”, va concloure. Tots els membres de la nova cúpula van rebre percentatges de suport per sobre del 80% menys Peraire (77,89%) i Salvadó (71,21%). Ahir també es van votar els membres del consell nacional. L’exdiputat al Congrés i veu del corrent crític Col·lectiu Primer d’Octubre, Joan Puig, en va quedar fora (825 vots), mentre que Joan Tardà va demostrar que segueix mantenint intacte l’estima dins del partit diguin el que diguin les xarxes. Va ser el més votat amb (3.460 vots).