EL FUTUR DE LA LEGISLATURA

JxCat i ERC esgoten les opcions de salvar el Govern

El president no renuncia a votar al ple malgrat les veus que avisen que posarà en risc la institució

El pols de la Junta Electoral Central (JEC) al president de la Generalitat ha acabat derivant en un nou enfrontament entre socis de Govern, que arriben al ple d'aquest dilluns -previst per a les 15 h- sense consensuar una posició per salvar la legislatura. Quim Torra no vol solucions de compromís com les que s’han vist sovint els últims anys a Catalunya, però probablement aquestes són les úniques que poden deixar el Parlament fora del focus de la justícia. Cs i el PP ja tenen preparada la impugnació de qualsevol votació en què participi Torra i, com Vox, no dubtarien tampoc a querellar-se contra el president del Parlament, Roger Torrent, si no ho impedeix.

Al camp dels grisos hi ha veus que defensen que continuï sent diputat sense votar o que ho faci però el seu vot no sigui comptabilitzat. Tot plegat, per poder seguir defensant la tesi que la JEC no té autoritat sobre el Parlament -compartida per la Fiscalia i pels lletrats de la cambra-, malgrat que, ara per ara, i fins que el Tribunal Suprem no decideixi sobre el fons de la qüestió, la decisió de l’òrgan electoral és plenament vigent.

Torra no té cap intenció de deixar de ser diputat i s’aferra a la resolució votada per l’independentisme el 4 de gener al Parlament, quan la JEC ja havia completat el seu moviment. Certament aquell dia la cambra va ratificar Torra com a president i també com a diputat i va negar l’autoritat de la Junta Electoral per prendre decisions contra els seus membres electes. De fet, el suport a Torra es va repetir sis dies després, quan ja va ser el Tribunal Suprem el que va entrar en escena, aleshores per rebutjar les cautelaríssimes demanades pel president.

“El reglament del Parlament no preveu la inelegibilitat sobrevinguda com a causa de pèrdua de la condició de diputat. La JEC no és un òrgan competent per adoptar aquesta decisió. Acabo de parlar amb el Molt Honorable President Quim Torra per confirmar-li que continua sent diputat”, va dir llavors Torrent primer a Twitter i després en una compareixença davant dels mitjans.

Dijous passat ja no eren les cautelaríssimes sinó les cautelars, i des d’aleshores ERC s’ha tancat hermèticament a l’exposició pública i ha apostat pels contactes amb JxCat i la CUP per intentar teixir un nou acord que no posi en risc les institucions. Què vol dir això? Que el vot de Torra ha passat a ser el tema principal a debat, malgrat que fonts pròximes al president del Govern neguen que hi hagi hagut cap petició explícita perquè Torra deixi de votar. Un dels seus més estrets col·laboradors, el vicepresident primer del Parlament, Josep Costa, va subratllar dissabte a la nit a TV3 que aquesta possibilitat quedava, en tot cas, descartada. “L’única tasca parlamentària que fa és votar als plens. Privar-lo de votar als plens és efectivament privar-lo de la condició de diputat. La manera com garantirem que sigui diputat és garantint que pugui votar”, va explicar.

L’expectativa de l’últim moment

A les 12.30 h es reunirà la mesa del Parlament per analitzar les peticions del PP i Cs que reclamen que s’executi la resolució de la JEC. Per la seva banda, el PSC insisteix a demanar un informe als lletrats -que fonts jurídiques asseguren que simplement diria que el Parlament ha d’acatar la decisió mentre el Suprem no digui el contrari- que, de moment, Torrent no ha encarregat. Abans que passi tot això, però, les fonts apunten que hi continuarà havent converses durant el matí, també amb la CUP, per esgotar les opcions d’arribar a la tarda amb un acord que no trenqui el precari equilibri amb què s’ha mogut el Govern des de l’inici de la legislatura.

Les posicions dins els partits no són monolítiques. Hi ha gent a ERC que defensa desobeir la resolució de la JEC i gent a JxCat que no veu marge per fer-ho. Hi ha qui defensa que el vot de Torra faria que totes les votacions a partir d’ara fossin invalidades i qui defensa que només ho serien les que fossin tan ajustades que depenguessin d’un vot -en aquest supòsit, els pressupostos se salvarien gràcies a l’acord del Govern amb els comuns.

Sigui com sigui, la situació en recorda una de bastant recent. Dijous farà dos anys exactes del ple que havia d’investir Carles Puigdemont com a president a l’exili. La nit abans pocs eren els que dubtaven que l’independentisme havia escollit el xoc amb l’Estat -el Tribunal Constitucional havia vetat explícitament aquella investidura a distància-. Van ser Torrent i el seu cercle de confiança els que van decidir que si optaven per aquell camí no només Puigdemont no seria president sinó que el Parlament s’arriscava a seguir instal·lat en el conflicte judicial. El president de la cambra ha col·leccionat crítiques -especialment de JxCat- des d’aquell moment, però fins ara ha seguit la mateixa línia. Si aquest dilluns Torra acaba votant, ja no serà la mateixa.