Política 22/10/2018

Puigdemont i Iglesias es comprometen a obrir un canal de diàleg estable

El líder de Podem avala que presos i exiliats siguin interlocutors vàlids

Aleix Moldes
3 min
Puigdemont i Iglesias, en una trobada a Madrid el 10 d’octubre del 2016.

BarcelonaDivendres es va reunir amb Oriol Junqueras a la presó de Lledoners, i ahir el secretari general de Podem, Pablo Iglesias, es va comprometre en una conversa telefònica amb Carles Puigdemont a obrir un nou espai de diàleg amb l’independentisme “sense excloure cap tema”. Iglesias avala la capacitat d’interlocució d’un pres polític i d’un exiliat als quals reconeix com els líders polítics del sobiranisme. “El líder polític de JxCat, com a representant de la segona força política en les últimes eleccions catalanes i la primera de la coalició que governa a Catalunya, és un interlocutor important independentment de la seva situació processal i d’haver-se exiliat”, va piular ahir al vespre, després d’haver mantingut amb l’expresident una conversa telefònica de 45 minuts.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Puigdemont va convidar Iglesias a reunir-s’hi personalment a Waterloo i el líder del partit lila li va respondre que valoraria l’oferiment. “El més important ara és mantenir el contacte”, va subratllar en un nou tuit, idèntic al comunicat que va traslladar en paral·lel Junts per Catalunya. En la conversa d’ahir no van aprofundir en els pressupostos generals de l’Estat i es van centrar a parlar “de la situació política a Catalunya i Espanya, de l’escenari polític després de la moció de censura, de les noves correlacions de forces parlamentàries i de la situació dels presos polítics i dels exiliats”. En tot cas, una de les missions d’Iglesias és, precisament, captar el suport de l’independentisme als comptes espanyols. En la reunió amb Junqueras ni el seu equip ni ell van amagar la importància que té, ara per ara, aprovar uns nous pressupostos. Però a Podem són conscients que calen “gestos” des de Madrid perquè ERC i el PDECat tinguin arguments polítics per asseure's a negociar. “Sánchez sap què ha de fer”, deia Iglesias divendres a la sortida de la presó.

Aquesta mateixa setmana està previst que el Tribunal Suprem doni definitivament per tancada la instrucció de la causa contra el Procés i obri el judici oral. Totes les mirades de l’independentisme estan ara fixades en la posició que adoptarà la fiscalia en l’escrit d’acusació. Tant el president de la Generalitat, Quim Torra, com el vicepresident, Pere Aragonès, han reclamat al president espanyol, Pedro Sánchez, que insti el ministeri fiscal a retirar la querella per rebel·lió. El PSOE s’ha negat repetidament a influir sobre la fiscalia i Podem ha renunciat públicament a demanar-l’hi. Sense un gest polític com aquest –també s’ha parlat de vehicular-lo a través de l’Advocacia de l’Estat– els comptes de Sánchez no tenen cap opció de prosperar, ja que el suport del sobiranisme català és imprescindible per aconseguir els vots necessaris.

Sense “gestos” judicials

Sense una estratègia unitària definida, l’independentisme afronta la legislatura amb la imperiosa necessitat de sumar nous aliats. I, amb la CUP optant per insistir en la via unilateral, el Govern ha fixat la vista especialment en Podem i els comuns, amb els quals intentaran tirar endavant un acord estratègic a Catalunya. Els pressupostos catalans són una primera parada, però l’executiu també vol compartir amb ells la reivindicació d’un referèndum pactat i la defensa dels drets civils i polítics. Però al Palau de la Generalitat també saben que ells no són els únics que posen condicions. Ahir mateix l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va insistir en la necessitat de desvincular la situació dels presos i dels exiliats de la negociació pressupostària, que ella assumeix que ha d’anar més enllà del Congrés i del Parlament i també ha d’arribar fins a l’ajuntament de la capital catalana. Com ha fet sempre, Colau va tornar a reivindicar la llibertat dels presos polítics i el punt final a la “judicialització” de la política.

L’únic “gest” a curt termini que està disposat a oferir el PSOE és, com va dir dissabte el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, els 2.200 milions més que arribarien a Catalunya si s’aproven els pressupostos. Ahir li va respondre el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, per reiterar-li que no s'asseuran a negociar si els socialistes no estan disposats a fer un gir de 180 graus en l’estratègia repressiva contra l’independentisme. “La dignitat i la llibertat dels presos polítics i la de Catalunya no s’intercanvien per cap partida pressupostària”, va remarcar. I si, com diu el PSOE, Iglesias no pot parlar pel govern espanyol, el Govern considera que hauran de ser Sánchez i Iceta els que s’hagin de desplaçar fins a Lledoners i Waterloo.

stats