LA LEGISLATURA, BLOQUEJADA

JxCat decideix si manté Sànchez com a candidat

Fonts de la llista veuen marge per esperar a l’apel·lació al Tribunal Suprem abans de passar al pla C

Junts per Catalunya manté aquest matí una reunió clau a Brussel·les amb el president, Carles Puigdemont. Després que el jutge Pablo Llarena hagi vetat la candidatura de Jordi Sànchez a la presidència de la Generalitat, fonts del grup expliquen que s’ha de decidir el calendari i l’estratègia: fins quan es manté Sànchez com a presidenciable -el fet que la defensa hagi optat per acudir a instàncies espanyoles abans de recórrer a Estrasburg podria ajornar encara més el ple-, i el pròxim candidat en cas que els tribunals, malgrat els precedents, confirmin la decisió de Llarena de denegar el permís a l’exlíder de l’ANC per assistir al ple. “Hem de donar l’oportunitat al Suprem perquè rectifiqui”, opinaven ahir fonts del grup parlamentari, argumentant que Sànchez està empresonat però té els drets polítics “intactes”. Des del nucli dur de JxCat afirmen, de fet, que els cinc dies que la sala d’apel·lacions del Suprem va concedir ahir a les parts perquè es pronunciïn “donen marge” per mantenir l’actual candidat fins que hi hagi una decisió. Ara bé, si el Suprem confirma la interlocutòria de Llarena, arriba la nova fase: el pla C.

Des de l’inici, el full de ruta de JxCat passava per presentar Puigdemont com a candidat i constatar que és qui té la majoria. En cas que no pogués ser elegit pel veto de l’Estat, ungir Jordi Sànchez. I si persistia el veto -tal com està passant-, Jordi Turull. Una successió de candidats per evidenciar la “repressió” de l’Estat. De fet, en el cas que s’acabi escollint Turull, que serà jutjat per rebel·lió, podria acabar a la presó sent president de la Generalitat. Tanmateix, fonts de JxCat admeten que fins ara el debat públic s’ha centrat més en les discrepàncies dins el bloc independentista que en el paper de l’Estat. La CUP manté la seva abstenció i ahir ERC va pressionar JxCat perquè nomeni un substitut aquesta setmana. “Tenim un acord, ara només cal posar el nom del candidat a la investidura efectiva”, va dir la número dos, Marta Rovira.

En aquest sentit, fonts de JxCat opinen que fins que no hi hagi un pacte per tirar endavant la investidura seria contraproduent anunciar un altre candidat oficialment. “Hem de deixar de cremar noms”, afirmen, i afegeixen que l’escenari d’unes noves eleccions és ben viu si la CUP no modifica la seva abstenció i, almenys, dos diputats donen suport a la investidura. Si no és així -els cupaires tenen consell polític dissabte- la pressió se situarà sobre Puigdemont i Toni Comín perquè renunciïn a l’acta.

Explicacions de Puigdemont

La investidura, però, no serà l’únic que s’abordarà avui. En les últimes hores ha augmentat el desconcert dins el grup per la iniciativa -avançada per Efe- d’alguns independents de constituir JxCat en una associació. Una via que, malgrat que és compartida per l’entorn del president, la direcció veu “prematura”. És per això que, segons els consultats, Puigdemont té previst abordar la qüestió abans que els mateixos diputats ho posin sobre la taula. Va ser el president, de fet, qui dissabte va anunciar la fundació d’un “nou moviment polític”. Fer-ho ara, però, genera debat i entre els dubtes hi ha el paper que hi juga el PDECat. En el fons, com recorda un independent, el partit té l’estructura territorial i els drets de la coalició electoral.

Torrent no haurà de comparèixer al ple

Hi haurà un nou ple del Parlament, però no compareixença del president de la cambra. Després de més de tres hores de reunió, la mesa va rebutjar ahir la petició de Ciutadans, que volia sotmetre al control del ple Roger Torrent. “El reglament no ho permet”, asseguraven fonts parlamentàries. De fet, la petició era insòlita: fins ara mai cap president del Parlament ha comparegut per donar explicacions davant del ple. Ciutadans volia que ho fes per posar fi al bloqueig de la investidura; i la seva presidenta, Inés Arrimadas, li va reiterar ahir la petició per carta. Torrent en va rebre una de similar de Miquel Iceta.

D’altra banda, la mesa també va encarregar ahir un nou informe als lletrats perquè estudiïn si el Parlament es podria querellar contra el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena per haver vetat la candidatura a la investidura de Jordi Sànchez.

Més continguts de