EL DEBAT DE L’INDEPENDENTISME

JxCat explora canviar la llei de presidència per resoldre la investidura

La llista del president i ERC debaten si Puigdemont pot tenir poder executiu des de Brussel·le

Junts per Catalunya i ERC segueixen negociant per trobar una fórmula que permeti desencallar la investidura del nou president de la Generalitat. JxCat manté que Carles Puigdemont és el seu únic candidat tot i el veto del Tribunal Constitucional, i ERC, per la seva banda, condiciona el seu suport al fet que la investidura sigui “efectiva” i no tingui conseqüències penals per als membres de la mesa i el president del Parlament, Roger Torrent. Un debat en què entra directament el paper que ha de tenir Puigdemont: per a la llista del president, ha de tenir rang executiu; ERC, en canvi, veu bé una restitució simbòlica. Ahir, però, les dues formacions insistien que l’acord és possible i que les converses avancen a bon ritme.

Quina és la fórmula, doncs, que es plantegen els independentistes per arribar a un pacte? Fonts de la negociació asseguren que una de les opcions que explora Junts per Catalunya és introduir un canvi a la llei de la Presidència i del Govern per introduir la possibilitat d’investir el president a distància. Probablement, apunten algunes fonts, de manera delegada -és a dir, que pugui ser un altre diputat qui llegeixi el discurs-. Altres fonts expliquen que aquest canvi serviria per introduir una “doble presidència”: Puigdemont presidiria el Govern des de Brussel·les i hi hauria un executiu a Catalunya que s’encarregaria de la gestió. Segons La Vanguardia, el Govern a Brussel·les rebria el nom de “Consell de la República”. El doble executiu, però, segons les fonts consultades per l’ARA, seria un pas complicat perquè col•lisionaria amb l’Estatut.

Fonts jurídiques consultades afirmen que, en cas que s’opti per canviar la llei, la modificació legal es podria fer abans del debat d’investidura i a través de lectura única al Parlament, tot i ser legislació bàsica que desenvolupa l’Estatut.

Qui seria el president a Catalunya? Malgrat que fonts de JxCat insisteixen que el seu pla passa per investir Puigdemont al ple de manera legal i sense conseqüències penals, no descarten que si tira endavant el seu pla pugui tornar a intervenir el TC. En aquest escenari, admeten que “buscarien altres vies”, sense concretar llavors quin paper li reservarien a Puigdemont -que ja hauria sigut votat al Parlament-. Els noms que hi ha sobre la taula són el de Jordi Sànchez -que tampoc podria liderar un executiu de gestió, ja que està empresonat a Soto del Real- o el d’Elsa Artadi.

Tanmateix, públicament ni JxCat ni ERC van voler entrar en detalls sobre com es faria la investidura. El que sí que van descartar des de JxCat, però, és investir Puigdemont de manera simbòlica a través de l’assemblea de càrrecs electes. “De presidència n’hi ha una, i serà la del president Puigdemont”, va assegurar ahir el portaveu adjunt del grup, Eduard Pujol, després de la trobada dels diputats amb Puigdemont a Brussel·les. Per al portaveu d’ERC, Sergi Sabrià, el que és primordial és que es compleixin tres condicions: “Restituir Puigdemont, formar Govern i acabar amb el 155”. Tanmateix, i a diferència de JxCat, sí que va considerar que “sonava bé” la proposta d’investir Puigdemont a través de l’assemblea.

El paper de l’assemblea d’electes

Després que el cap de setmana una delegació d’ERC aterrés a Bèlgica per reprendre les negociacions amb Puigdemont, ahir el grup parlamentari de JxCat va desplaçar-se a la capital belga per reunir-se amb el president. “Per a nosaltres és fonamental investir Puigdemont. Restituir al Parlament el president de la Generalitat”, afirmaven ahir a l’ARA fonts de JxCat, que també insistien que l’assemblea d’electes no ha de tenir cap paper en el procés d’investidura.

Tanmateix, les mateixes fonts sí que admetien que “més endavant” aquest organisme -impulsat per l’AMI i que reuneix uns 3.000 càrrecs electes- pot ser útil. En la mateixa línia, ahir la CUP -que també es va reunir amb Puigdemont a Brussel·les- va allunyar la possibilitat d’una presidència simbòlica. En un comunicat, va avisar que els acords d’investidura “no seran vàlids si es presenten un ple i un candidat fets a mida per al Constitucional”. Després de trobar-se amb Puigdemont, els cupaires van anunciar que traslladarien la proposta a les seves bases.

Sigui quin sigui l’acord d’investidura, però, el pla està condicionat al calendari: avui els lletrats del Parlament lliuraran a la mesa l’informe en què interpreten si corren o no els terminis des de la sessió fallida i se sabrà si ha començat el compte enrere cap a les noves eleccions.