JxCat es querella contra la JEC per prevaricació

Acusa els membres proposats pel PP i Cs de "manca d'imparcialitat"

Junts per Catalunya ha interposat una querella per prevaricació contra els membres de la Junta Electoral Central que van decidir excloure l'expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí de les eleccions europees. Una decisió que va acabar revocant la justícia.

En concret, la querella impulsada per la formació política de Puigdemont es dirigeix als membres de la Junta proposats per Ciutadans i el PP que han emès missatges a Twitter que, a parer seu, denoten "manca d'imparcialitat" respecte l'independentisme. Es tracta de Carlos Vidal (nomenat a proposta dels populars) i Andrés Bentacor (promogut per Ciutadans). El president Quim Torra, en la seva declaració institucional després de declarar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ha fet referència a la querella i s'ha sumat a la denúncia d'acusar la JEC de manca d'imparcialitat.

En l'escrit presentat als jutjats de Madrid, tal com recull l'ACN, es parla d'una "persecució política en tota regla" contra Puigdemont i els membres de la seva llista exiliats, Toni Comín i Clara Ponsatí, i s'acusa els dos vocals "d'imparcialitat" i "animadversió" contra l'expresident, així com d'un "desig d'aniquilar-lo com a adversari polític".

L'advocat Gonzalo Boye argumenta en el seu escrit que els dos querellats estaven "contaminats prèviament per les seves respectives posicions ideològiques i polítiques" i la seva "proximitat als partits polítics que van instar a l'exclusió dels tres primers candidats de la coalició", Cs i el PP.

Les opinions dels dos vocals de la JEC

En la querella se citen diversos exemples dels comentaris fets amb anterioritat per Betancor i Vidal. Un d'ells és un article d'opinió publicat al diari 'Expansión' el gener del 2018 per Betancor –reproduït al seu blog personal més tard– que duu com a títol "Puigdemont, inelegible".

Segons Boye, Betancor "era conscient que sense un canvi legislatiu no se'ls podia declarar inelegibles" i, com que el canvi no s'havia produït, va "insistir, promoure i aconseguir" que se'ls exclogués en un acord de la JEC "obertament prevaricador".

De Carlos Vidal es reprodueixen diversos tuits, com ara un del 26 de juny del 2018 en què es mostrava contrariat amb els jutges del tribunal de Schleswig-Holstein arran de la decisió d'autoritzar la llibertat de Puigdemont. "Aquests jutges alemanys segueixen donant exemple del que creuen a Europa, dinamitant l'espai de seguretat, llibertat i justícia", resava el tuit de Vidal.

Resolució "arbitrària i extravagant"

Els lletrats de la coalició consideren "inaudit" i "perillós" en termes democràtics que, "aprofitant-se del seu infinit poder" en període electoral, els querellats dictessin una resolució el 28-A "obertament arbitrària i extravagant" per vetar els tres candidats.

"L'especial intensitat i gravetat d'allò acordat en la resolució del 28 d'abril, quant a l'arbitrarietat i l'apartament total del marc normatiu, recomanen analitzar-la per la seva evident rellevància penal", recull el text presentat, que remarca també que la decisió de la JEC d'excloure els candidats es basa en una argumentació jurídica "absurda i irracional".

Omissió "deliberada" d'informació

L'advocat acusa els membres de la JEC d'ometre informació clau "deliberadament" en els paràgrafs citats en la seva resolució, "fent creure" que la residència a l'estat espanyol és un requisit quan, segons els advocats de Puigdemont, això només s'aplica en el cas de residents que no hagin adquirit la nacionalitat espanyola.

Sobre la situació processal, l'escrit al·lega que l'existència d'una declaració judicial "no té ni pot tenir cap incidència sobre la condició d'electors ni molt ments una causa d'inelegibilitat". Com a prova, cita el fet que Junqueras, Turull, Romeva, Rull i Sànchez hagin pogut concórrer el 28-A i que el líder d'ERC també ho fa a les europees encapçalant la coalició Ara Repúbliques.

Aval de les autoritats en eleccions anteriors

D'altra banda, els advocats argumenten que l'actuació de la mateixa administració electoral avala el fet que Puigdemont, Comín i Ponsatí puguin ser candidats. Com a exemple, menciona el fet que tots tres ja van ser candidats en les eleccions al Parlament de Catalunya del 21-D del 2017, que en els comicis espanyols del 28-A Josep Maria Matamala i Lluís Puig també van poder concórrer i que fins i tot en les municipals del 26-M que se celebraran d'aquí a pocs dies la mateixa Clara Ponsatí ha estat proclamada candidata a Barcelona.

Per tot plegat, troben "absolutament discriminatori i arbitrari" que s'intentés excloure els números u, dos i tres de la llista de Lliures per Europa (Junts) i es querellen per un delicte de prevaricació contra Andrés Betancor i Carlos Vidal, que es considera que eren "perfectament coneixedors que dictaven una resolució no adequada a dret".

Més continguts de