LA CONSULTA, ALS TRIBUNALS

L’Estat manté el pols judicial al procés i imputa Mas pel 9-N

El TSJC també cita a declarar Joana Ortega i Irene Rigau per l’organització de la consulta alternativa

Malgrat les desavinences que havien conduït el sobiranisme a una cruïlla incòmoda, el 9-N va ser un èxit esclatant. Un total de 2,3 milions de persones van acostar-se a les urnes per pronunciar-se sobre el futur polític del país en una jornada de participació històrica que, malgrat la seva transcendència, no va resoldre el plet plantejat sobre la independència de Catalunya. Per completar el plebiscit, els partits sobiranistes van situar les eleccions del 27-S com la segona volta de la consulta alternativa. I, només dos dies després de la seva celebració, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va citar a declarar com a imputat el president de la Generalitat, Artur Mas.

La notícia va agafar el Govern en la reunió setmanal que celebra l’executiu a Palau. Mas haurà de declarar el dia 15 d’octubre -75 anys després de l’afusellament de Lluís Companys-, mentre que Irene Rigau, consellera d’Ensenyament, ho farà dos dies abans, el 13 d’octubre, a les deu del matí. Tres hores després està previst que s’expliqui, també com a imputada, l’exvicepresidenta Joana Ortega, ja retirada de la primera línia política. La defensa de la dirigent d’Unió -que deixarà de ser aforada en la pròxima legislatura perquè no repetirà com a diputada- va a càrrec de l’advocat Rafael Entrena, tot i que Josep A. Duran i Lleida, líder democristià, s’havia ofert a col·laborar. “Convençuda que vaig fer el que calia i que ho tornaria a fer. Col·laboraré amb la justícia”, va assenyalar Ortega a Twitter. Com a responsable de Governació, va ser l’encarregada de coordinar la maquinària del 9-N i de posar en marxa la infraestructura necessària.

Rigau, que encara que no repetís al Govern es mantindria com a aforada en tant que diputada, va reaccionar amb “serenitat”, convençuda que va actuar “seguint el mandat del Parlament”. Mas va preferir no sortir públicament a parlar -el seu entorn intuïa des de feia dies la imputació, especialment després que fos anunciada a La Razón dissabte passat- i s’explicarà avui al matí en una entrevista amb Mònica Terribas a El matí de Catalunya Ràdio. La vicepresidenta Neus Munté va ser l’encarregada de valorar la decisió per part de l’executiu, que considera un “judici polític” el procés que afecta Mas, Rigau i Ortega pel 9-N.

“Anomalia democràtica”

“Ple suport i solidaritat als querellats. [La imputació] és una autèntica anomalia democràtica que afecta la Fiscalia i el govern espanyol”, va apuntar Munté. Cercles governamentals insistien que la Fiscalia General de l’Estat va presentar la querella per desobediència, malversació de fons públics, prevaricació i usurpació de funcions públiques en contra del criteri dels fiscals catalans. La imputació l’ha decidit el magistrat Joan Manel Abril, que investiga la causa per desobediència.

La seva decisió arriba en ple debat sobre la investidura de Mas, que penja d’un fil pel veto de la CUP a la figura de l’actual president. “Ningú entendria que, després de la imputació, mantinguessin el vot negatiu”, apuntava ahir un alt dirigent de Convergència a l’ARA. El dia triat per a la declaració coincidirà amb les dates en què Junts pel Sí té previst celebrar la constitució del Parlament -mitjans d’octubre-, de manera que s’introdueix una nova variable en el ja sacsejat tauler sorgit de les eleccions del 27-S. Els partits unionistes, especialment PP i Ciutadans, es van aferrar a la imputació per reclamar un cop més al líder de Convergència que renunciï a ser candidat a la reelecció. La data límit per celebrar el debat d’investidura és el 9 de novembre, un any després de la consulta alternativa que ha dut el president i dues conselleres als tribunals.

Què passa si Mas és reelegit cap de govern -circumstància ara en l’aire- i una sentència judicial l’inhabilita? “Estem totalment disposats a desobeir-la. Afirmo que, si l’Estat inhabilita el president, aquest país no només té el deure sinó també l’obligació d’incomplir aquesta decisió”, va considerar Josep Rull, coordinador general de Convergència. “Seria absurd que el que no podrà aconseguir un govern o un tribunal ho aconseguissin els sobiranistes”, en referència a la CUP i a un possible pas enrere de Mas. El pressing sobre els diputats d’Antonio Baños va en augment.

L’esquerra independentista va rebutjar de ple la imputació -David Fernàndez va ser un dels actors protagonistes del 9-N, abraçada inclosa amb el president-, però no va emetre cap gest camí de la investidura. Oriol Junqueras, president d’ERC, va afirmar que seria “monstruós” fer coincidir expressament la data de la declaració amb l’afusellament de Companys -ahir a Twitter Miguel Ángel Rodríguez, portaveu del govern espanyol en època d’Aznar, ja s’hi referia-, i fins i tot Unió, que se situa equidistant entre l’independentisme i l’actitud de l’Estat, va carregar contra el govern espanyol. L’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium i els sindicats majoritaris van reaccionar contra la imputació. No es descarten mobilitzacions per al 15 d’octubre.

La batalla que s’albira

La imputació de Mas, Rigau i Ortega serveix al govern espanyol per exhibir fortalesa als tribunals després de la victòria dels independentistes el 27-S. El flanc judicial i el polític seguiran entrelligant els seus camins durant els mesos que falten per a les eleccions espanyoles del desembre. JxSí, vencedora dels comicis amb una majoria que obliga a fer equilibris al Parlament, s’ha compromès a tirar endavant el procés malgrat les ofensives de l’Estat. Política i tribunals seguiran compartint el mateix destí.

Més continguts de