L’Audiència jutjarà Trapero per organització criminal i sedició

Lamela també processa Pere Soler, Cèsar Puig i la intendent Teresa Laplana

Mentre la causa per rebel·lió es complica al Tribunal Suprem amb el revés d’Alemanya a l’extradició de Carles Puigdemont per rebel·lió, l’Audiència Nacional prem l’accelerador per portar aviat a judici la cúpula dels Mossos destituïda per via de l’article 155. La jutge Carmen Lamela va tancar ahir la instrucció i va ordenar processar el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero; el director dels agents catalans destituït, Pere Soler; el número dos de Joaquim Forn, Cèsar Puig, i la intendent Teresa Laplana per sedició, un delicte que pot comportar fins a 15 anys de presó en el cas d’autoritats polítiques i 10 per a la resta de càrrecs. A més, a diferència del jutge del Suprem Pablo Llarena, Lamela creu que els tres primers -Trapero, Soler i Puig- formaven part d’una organització criminal que tenia el president de la Generalitat a la “cúspide”, tot i que Carles Puigdemont no està encausat per aquest delicte, que pot comportar una pena de fins a vuit anys de presó.

Sense tenir en compte ni una de les proves aportades pels ja processats, Lamela ha arribat a la conclusió que la cúpula dels Mossos formava part d’una “complexa i heterogènia organització unida pel propòsit d’aconseguir la secessió de la comunitat autònoma de Catalunya i la seva proclamació com a República independent” al marge de les vies legals, “alterant d’aquesta manera l’organització política de l’Estat i amb això la forma de govern, amb clara contravenció de l’ordre constitucional i estatutari”. En aquest sentit, creu que hi havia una “estratègia premeditada i perfectament coordinada” amb un “repartiment de papers” entre membres del Govern, diputats i organitzacions civils per dur a terme la “secessió”.

Mentre Pablo Llarena se centra en la causa al Suprem a justificar que va haver-hi “actes violents” el 20 i el 21 de setembre davant de la conselleria d’Economia i l’1-O, la jutge del Suprem se centra en la “passivitat total” dels Mossos per justificar el delicte de sedició. De fet, recorda que per a la sedició cal un alçament, aixecament o insurrecció contra el funcionament normal de les institucions, però que en cap moment exigeix la força. Es tracta d’un delicte que es consuma pel simple fet d’alçar-se, encara que no s’aconsegueixi l’objectiu final. Per això defensa que la policia catalana es va mantenir “al marge” de qualsevol actuació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil amb una conducta dirigida a “obstruir qualsevol actuació que bloquegés el pla estratègic cap a la independència”, seguint una pauta prèviament i públicament anunciada pel conseller Joaquim Forn -en presó preventiva i processat per rebel·lió i malversació al Suprem-, Soler i Puig.

A més, en la interlocutòria de processament, de 37 pàgines, acusa els Mossos de vigilar les forces de seguretat espanyoles i d’ordenar a tots els agents que l’1-O, sota cap concepte, fessin ús de la força. Es basa en el testimoni íntegre de l’encarregat de coordinar l’operatiu policial pel referèndum, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos -recentment premiat amb el càrrec de cap del cos a Madrid- i d’un agent dels Mossos, que actualment és un testimoni protegit. També assegura que té fins a 200 comunicacions, per telèfon i per WhatsApp, entre agents catalans i civils durant l’1-O per avisar si arribaven forces de seguretat espanyoles. Lamela afirma que es tractava d’una “autèntica vigilància, seguint els seus desplaçaments”.

En aquest punt introdueix un nou seguit de proves. La interlocutòria afirma que els Mossos van idear una comunicació paral·lela, que anomena “Clau 21”, per comunicar-se a través de telèfons particulars i que les forces de seguretat espanyoles no se n’assabentessin per la centraleta.

“Total inactivitat”

Lamela ha citat els quatre encausats a l’Audiència Nacional el pròxim 16 d’abril per notificar-los els processaments en persona. La citació coincideix amb les de Llarena als 25 processats pel Suprem. En el cas de Trapero, se’l jutjarà per un doble delicte de sedició, tant pels fets davant de la conselleria com per l’1-O. A Soler i Puig, en canvi, només pel referèndum, mentre que a Laplana per les protestes davant de la conselleria d’Economia. Tot i que la Fiscalia de l’Audiència té sobre la taula la investigació dels acompanyants de Puigdemont fins a Alemanya i els Comitès de Defensa de la República, Lamela ha preferit limitar la causa als quatre encausats. Ara totes les parts tenen tres dies per recórrer la decisió. La defensa de Trapero ja va anunciar que presentarà un recurs de reforma perquè la jutge revisi la seva posició.

Les principals diferències amb la causa al Suprem

Organització criminal

La jutge Lamela processa Josep Lluís Trapero, Cèsar Puig i Pere Soler per pertànyer a una organització criminal amb Carles Puigdemont a la “cúspide”, però el Suprem no ha encausat el president per aquest delicte.

Sense presó provisional

A diferència del jutge Pablo Llarena, l’Audiència Nacional no ha citat cap dels quatre processats per revisar les mesures cautelars. Tots ells estan en llibertat sense fiança, però tenen retingut el passaport i han de comparèixer cada quinze dies.

Sedició vs. rebel·lió

El Suprem ha encausat 13 líders independentistes per rebel·lió perquè creu que van “actuar violentament”. A la cúpula dels Mossos, en canvi, se la processa per sedició perquè es considera, al contrari, que la policia catalana va actuar amb “total passivitat”.

Un testimoni protegit

En la interlocutòria, Lamela es basa en el testimoni protegit d’un agent dels Mossos que relata com se’ls va donar una ordre genèrica a tots els equips per informar dels moviments de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional i de no actuar l’1-O.

El document ‘Enfocats’

L’Audiència no té problema per utilitzar com a prova el document sobre el qual ha basat tota la instrucció: Enfocats, incautat a Josep Maria Jové. Llarena, en canvi, va basar la interlocutòria en el Llibre blanc de l’independentisme.

Més continguts de