Llarena defensa que els jutges facin valer la seva "ideologia política" per "interpretar" la llei

El magistrat del Suprem, però, nega "categòricament" que la justícia estigui polititzada a Espanya

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena nega, de manera "categòrica", que hi hagi una "justícia polititzada a Espanya", però defensa que és bo que els jutges facin valer la seva "ideologia política" per "interpretar" les lleis. Així s'ha expressat durant una taula rodona organitzada per la universitat d'estiu de la Complutense a El Escorial, en què s'està debatent sobre justícia, política i el paper de les organitzacions judicials. Segons l'instructor de la causa per rebel·lió al Suprem, si la interpretació de les normes la fessin "magistrats d'esquerra radical o dreta radical" seria "anormal". Per això opina que l'única manera d'interpretar "lleis de només vuit línies" és "llimant diferències entre concepcions ideològiques diferents" i que en això hi ajuda tenir una "ideologia política" dins del marc d'una associació judicial, com la que ell ha presidit durant dos anys: l'Associació Professional de la Magistratura (APM), de tendència conservadora.

"Estem polititzats? Jo no ho crec. Mai m'han preguntat la meva ideologia política ni m'han dit el que he de fer. Ni se'm va demanar ni ha passat", ha assenyalat com a expresident de l'APM. En aquest sentit, ha volgut emfatitzar que "mai ha rebut pressions" i que qualsevol llei es pot interpretar de "desenes de milers de maneres".

La seva ponència s'ha dirigit a defensar l'existència de les associacions judicials, que alguns juristes consideren que són un lobi dels partits per separar els jutges. Per a Llarena, aquestes organitzacions són totalment independents i per això ha demanat que reformi la llei perquè tornin a ser els jutges i fiscals els que escullin 12 dels 20 membres del Consell General del Poder Judicial, que actualment escullen el Congrés i el Senat.

Ara bé, Llarena ha volgut diferenciar clarament entre tenir un ideologia política determinada i que això comporti una politització de la justícia. "Avaluar quin és el perfil ideològic d'un jutge a l'hora de fer determinades designacions no és una patologia en una societat", ha assenyalat. I tot seguit ha volgut explicar-se: "Una llei és la formulació d'un mandat en vuit línies i cal donar resposta a centenars de milers de casos. Són els jutges els que diuen com s'ha d'adoptar la llei al cas concret i ho han de fer en una societat molt plural. I l'única manera que la interpretació neixi dels matisos de llimar diferències entre concepcions ideològiques diferents".

Mofa sobre "l'escamot d'imbècils independentistes"

Llarena ha esquivat una pregunta sobre la causa per rebel·lió al Suprem en què un dels assistents a la taula rodona aplaudia –enmig de rialles– que el Suprem hagués parat els peus a "l'escamot d'imbècils independentistes". El magistrat ha agraït l'interès per la qüestió, però ha evitat entrar a valorar la retirada de les euroordres. "La valoració que faig és la de les resolucions que he dictat", ha assenyalat, i ha apuntat que és un procediment que ni tan sols està ja a les seves mans. "Ara és la sala del Suprem la que ha d'analitzar els escrits de les acusacions i seran sobirans per arribar a la conclusió que els interessa", ha afegit.

Més continguts de