Publicitat
Publicitat

Llarena ja reclama la causa de sedició i rebel·lió a la jutge Lamela

El Tribunal Suprem aglutinarà així totes les causes relacionades amb el Procés

El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha decidit sol·licitar de manera imminent, en les pròximes hores, la causa per delicte de sedició que instrueix la magistrada de l’Audiència Nacional Carmen Lamela contra el vicepresident, els set consellers i els presidents de l’ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

En un principi, Llarena esperava la decisió de la secció segona de la sala penal sobre els recursos d’apel·lació contra la presó del vicepresident Oriol Junqueras i els set consellers. Però aquests recursos, que es podien presentar fins a aquest dijous, haurien dilatat la decisió almenys deu dies.

Aquest és el full de ruta de Pablo Llarena els propers dies:

  1. El magistrat requereix a l'Audiència Nacional la causa per sedició que instrueix la jutge Carmen Lamela. La petició es precipita per evitar que la sala penal de l'Audiència Nacional debati el recurs d'apel·lació contra la presó de 8 exconsellers. Els recursos tenien de termini aquest dijous dia 16 per ser presentats.
  2. El magistrat Llarena, així mateix, sol·licitarà al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) la causa per delictes de prevaricació, desobediència i malversació contra els 14 ex membres del Govern que instrueix la magistrada Mercedes Armas. També requerirà al jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer, titular del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona perquè li remeti les actuacions sobre el referèndum.
  3. Les defenses dels vuit exconsellers demanaran immediatament al magistrat Llarena que tornin a prestar declaració aquesta vegada en el Tribunal Suprem. També els lletrats de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, presidents de ANC i Omnium, respectivament, sol·licitaran que prestin declaració.
  4. En aquestes declaracions s'examinaran, com ha ocorregut dijous passat 9 de novembre, les mesures cautelars de presó i podria canviar, per als ex consellers, la presó incondicional per presó eludible amb fiança
    Arribaran al Tribunal Suprem les actuacions en la querella per desobediència i prevaricació que instrueix en el TSJC la magistrada María Eugenia Alegret.
  5. El divendres 17 de novembre tindrà lloc la primera vista sobre l'ordre de detenció i lliurament de Carles Puigdemont i 4 exconsellers en la cambra especial del jutjat de Primera Instància de Brussel·les.

El magistrat Llarena, segons fonts consultades per l’ARA, vol tenir les mans lliures per decidir sobre les mesures cautelars dels consellers. I, vistos els antecedents en el cas de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, la secció segona de la sala penal difícilment hauria canviat la presó dels consellers. Ara la situació de Sànchez i Cuixart també passarà a dependre del Suprem, un cop acumulada la causa.

Fonts jurídiques assenyalen que les defenses dels consellers i dels dirigents de l’ANC i d’Òmnium demanaran prestar declaració davant del magistrat Llarena després de l’acumulació apuntada al Suprem.

“Però, si volen sortir de la presó, hauran d’oferir alguna cosa diferent, com ja va passar amb Forcadell i els altres quatre membres de la mesa del Parlament dijous passat”, va assenyalar una font jurídica.

De moment, però, Oriol Junqueras està molt tranquil, ha perdut pes, juga a tenis i s’ha convertit en el campió d’escacs de la presó d’Estremera, va dir a l’ARA una font jurídica pròxima al vicepresident.

Aquesta font va afegir que el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ara té un interès especial perquè les eleccions del 21 de desembre es desenvolupin en un ambient de més “normalitat”, tot i les circumstàncies actuals per l’acció penal de la Fiscalia General de l’Estat, amb les querelles per delicte de rebel·lió davant del Tribunal Suprem i l’Audiència Nacional.

Aquesta feina d’avançar cap a la normalització en el context electoral actual és ara en mans del magistrat Llarena.

Abandonament de la unilateralitat

La idea és que si els exconsellers aclareixen la seva posició sobre les eleccions i el futur, és a dir, si s’abandona explícitament la via de la unilateralitat i s’actua dins del marc constitucional, podria adoptar-se una mesura de llibertat provisional sota fiança.

Rajoy hauria aconseguit així, en aparença -ja que l’acció penal equival a dir que la processó va per dins-, obrir un període de treva fins a les eleccions del 21-D.

     
RE

Etiquetes

Més continguts de