Llarena manté Forn a la presó per “l’actitud” de Puigdemont

El jutge no es creu que aparqui la via unilateral i sospita que va deixar l’escó per sortir en llibertat

Tres grans potes de l’Estat -la Moncloa, el Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem- s’han conjurat per impedir junts la investidura de Carles Puigdemont. I una de les vies per aconseguir-ho és utilitzant els presos polítics. Ahir Pablo Llarena va decidir mantenir Joaquim Forn a la presó per la “incertesa” que hi ha que l’independentisme respecti “l’ordre legal”. En la seva interlocutòria, no descarta que el candidat a la presidència de la Generalitat vulgui aconseguir la independència a través dels mecanismes que han portat, per exemple, Forn, a estar a la presó des de fa tres mesos exactes. El conseller d’Interior seguirà a Estremera perquè Llarena sospita que el seu compromís amb la Constitució i la seva renúncia a l’escó -dos passos que va fer per convèncer el jutge- són una mera estratègia per quedar en llibertat.

Forn renuncia a l’escó per no entrar en contradicció amb JxCat

Amb Mariano Rajoy obstinat a impedir que Puigdemont sigui president i el TC portant el dret al límit perquè sigui així, ahir Llarena es va sumar als altres dos amb uns arguments que apunten tot l’independentisme. “Tot i ser constitucionalment vàlid, el seu convenciment possibilita una reiteració del delicte que seria absurda en aquell qui professés la ideologia contrària”, considera Llarena en referència al fet que Forn li expressés que no renunciava als seus ideals, per bé que es comprometia a fer-ho dins dels marges legals. En la seva carta de dimissió, però, Forn va deixar oberta la porta que JxCat es desviés de la via pactada quan va dir que “futures decisions” del grup parlamentari podien “entrar en contradicció” amb els compromisos presos davant Llarena. El jutge s’hi agafa i castiga Forn per allò que puguin fer terceres persones. “La seva ideologia coexisteix amb un context polític en què no hi ha certesa que hagi desaparegut la intenció d’assolir la independència de Catalunya, i encara existeixen sectors que defensen explícitament que s’ha d’aconseguir de manera immediata i perseverant en el mecanisme de secessió contrari a les normes penals que aquí es jutgen”. I aquests “sectors”, tal com relata el jutge, els encarna la figura de Puigdemont. “Aquesta actitud és la que sosté qui va atorgar en el seu dia la confiança al senyor Forn perquè fos conseller d’Interior i va encapçalar la llista electoral en què l’investigat va decidir integrar-se”, conclou Llarena, sense arribar a citar el nom del candidat a la presidència de la Generalitat, a qui no s’havia referit mai, però, tan directament.

Precisament, ahir el jutge va retornar un escrit de Puigdemont en què subratllava els seus drets com a diputat adduint que no està personat en la causa. El mateix cap de llista de JxCat va reaccionar ahir amb indignació a la decisió de Llarena i va titllar de “violació escandalosa dels drets civils i polítics” els arguments del jutge. “Fa de la presó preventiva un mecanisme de segrest i coacció d’idees legítimes”, va reblar. La decisió sobre Forn deixa amb molt poques opcions Jordi Sànchez, que no ha renunciat a l’acta de diputat, sobre el qual Llarena resoldrà dilluns.

L’aportació dels testimonis

Llarena descriu al peu de la lletra el relat del coronel de la Guàrdia Civil encarregat de coordinar el dispositiu policial conjunt de cara al referèndum, Diego Pérez de los Cobos, que va declarar dijous com a testimoni. Especialment aquelles manifestacions que incriminen Forn i l’exmajor dels Mossos Josep Lluís Trapero. El magistrat apunta que el conseller d’Interior va optar per “forçar una interpretació” de la interlocutòria de Mercedes Armas, la jutge del TSJC que va ordenar impedir l’1-O, en la lògica de donar prioritat a la convivència ciutadana abans que al compliment de la instrucció. De la declaració de De los Cobos, Llarena també recull que en la reunió de la Junta de Seguretat del 28 de setembre Forn es va mostrar partidari que la policia catalana no actués per així evitar l’enfrontament amb la ciutadania, que aleshores ja va avisar que de ben segur seria al carrer durant la jornada de votació. El jutge, a més, tal com va fer De los Cobos, subratlla la “paradoxa” que “els convocants del referèndum il·legal” fossin els mateixos que l’havien d’impedir. Per tot plegat, conclou que “no pot acceptar-se que la ineficàcia dels Mossos [durant l’1-O] fos aliena a la direcció política”, tal com va al·legar Forn en el seu escrit.

De los Cobos no és l’únic testimoni que Llarena utilitza per justificar-se. La confirmació que Neus Munté havia assistit a alguna de les reunions anotades a l’agenda personal de Josep Maria Jové intervinguda al seu domicili permet al jutge lligar caps i donar credibilitat als apunts de l’exnúmero 2 de Vicepresidència i al document Enfocats, també requisat a casa seva. En les notes de Jové, segons Llarena, apareix la necessitat que els Mossos “no perjudiquin el pla sobiranista”. Sobre els exconsellers que han declarat aquesta setmana -Neus Munté, Jordi Jané, Meritxell Ruiz i Jordi Baiget-, Llarena destaca que van abandonar el Govern per les discrepàncies amb “l’estratègia d’independència unilateral”, i qualifica de “simptomàtic” que Forn entrés al seu lloc sabent-ne els motius. En aquest sentit, el magistrat insisteix que el risc de reiteració del delicte es valora “segons si es mantenen les raons que el van portar a cometre’l”, i menysté el fet que hagi deixat l’escó. Recorda, a més, que la seva imputació es deu al seu càrrec com a conseller -“encara assolible”-, al qual va accedir sense ser diputat. Paral·lelament, la Guàrdia Civil situa Elsa Artadi com una de les 32 “persones d’interès” per a la investigació del Procés. És el que es desprèn d’un informe presentat al jutjat de Barcelona que investiga l’1-O en què també apareixen altres càrrecs intermedis del Govern.

Més continguts de