CAS PUJOL

Martín Blas tampoc aclareix l’origen de les proves

Assegura que mai va tenir cap dispositiu USB amb informació sobre la família Pujol

El comissari Marcelino Martín Blas, excap d’Afers Interns de la Policia, va assegurar ahir davant del jutge José de la Mata que el seu excap, Eugenio Pino, és un mentider. En la seva declaració com a testimoni, l’endemà que Pino parlés davant del jutge, va dir que és fals que ell li entregués un USB amb proves del cas Pujol procedent de l’agència de detectius Método 3, simplement perquè aqu est dispositiu no existeix. Aquesta versió contradiu la de Pino, que dijous va dir al jutge que Martín Blas l’hi havia entregat en mà.

Vestit amb un abric de llana elegant de color avellana i amb un barret fedora, Martín Blas va explicar que ell havia obtingut informació sobre la família Pujol però que l’hi van aportar verbalment dos empleats -Julián Peribáñez i Antonio Tamarit- de l’agència de detectius Método 3, que van col·laborar amb la policia espanyola. Aquestes dades es van incorporar a un ampli informe en paper, i no es van extreure de cap dispositiu.

Proves fraudulentes?

Ara bé, l’assumpte de l’USB ve de lluny. Martín Blas va explicar que la primera vegada que va sentir a parlar de l’afer del pen drive va ser el juliol del 2016. El va trucar primer el comissari general de la Policia Judicial, José Santiago Sánchez Aparicio, el Chati, i més tard el subdirector general del gabinet tècnic de la Policia, José Manuel Pérez. Al despatx de Pérez també hi havia aquests dos càrrecs i el cap de la UDEF, José Manuel García Catalán.

La UDEF va preguntar a Martín Blas d’on havia sortit el dispositiu. Ell va assegurar que en desconeixia l’existència. Va explicar que li havien donat la informació sobre els Pujol verbalment i que l’havia inclòs en l’informe registrat a Afers Interns el 2013. En plena investigació de De la Mata, el 9 de febrer va aparèixer un USB en un armari de la UDEF.

El jutge De la Mata, que investiga la possible introducció -per part de la Policia- de proves espúries que podrien haver contaminat almenys una part de les actuacions en el cas Pujol, va preguntar a Martín Blas per quina raó Pino hauria mentit davant dels tribunals.

L’exsubordinat de Pino va necessitar molt temps per explicar-ho. Va aclarir que ell formava part d’una comissió judicial formada pel jutge Arturo Zamarriego que investiga una gravació il·legal entre agents del CNI i agents d’Afers Interns -el departament que dirigia Martín Blas- en el cas del Petit Nicolás.

Aquesta comissió, va explicar Martín Blas, ha qualificat la gravació, presumptament ordenada per Pino i l’excomissari Villarejo, d’actes de revelació de secrets i organització criminal. Martín Blas va explicar al jutge que la gravació implicava dos mitjans de comunicació digitals: Información Sensible, vinculada al mateix Villarejo, i OK Diario.

Eugenio Pino havia descarregat tota la responsabilitat del presumpte USB en Martín Blas. Tot i que en un escrit del 3 de novembre havia afirmat que en coneixia el contingut, dijous va declarar al jutge que el que deia “no era gaire cert” i que tenia una “imaginació poderosa”.

La vinculació de Método 3

La instrucció no acabarà amb la declaració de Martín Blas. El jutge De la Mata ha citat per dijous que ve, 23 de febrer, Peribáñez i Tamarit. Fonts consultades assenyalen que els dos coincidiran amb la versió de Martín Blas. El jutge haurà de decidir, però, què fa amb la denúncia contra aquests detectius i policies com Pino, interposada per l’antic propietari de Método 3, Francisco Marco, sobre el qual té pendent pronunciar-se la fiscal Belén Suárez. Una font jurídica coneixedora del cas va assenyalar ahir a l’ARA que Eugenio Pino i Martín Blas “seguiran barallant-se entre ells”. “Estan en guerra”, va sentenciar.

Però aquesta batalla al ministeri que dirigia Jorge Fernández Díaz ha permès que aflorin cinc llargs anys d’utilització dels recursos del ministeri de l’Interior per a finalitats d’un grup que va considerar una prioritat de la seguretat nacional criminalitzar dirigents independentistes de Catalunya com la “solució final” de l’amenaça sobiranista.