Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau han començat els passos per recórrer la seva condemna d'entre un any i mig i dos anys d'inhabilitació pel 9-N. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) considera que van desobeir el Constitucional i es van mantenir fins al final darrere l'organització de la consulta, tot i que estava suspesa. Artur Mas ha anunciat aquest matí formalment el seu recurs al TSJC, mentre que Ortega i Rigau ho van fer dilluns.

La fiscalia també va anunciar que recorreria la sentència, tot i que, en aquest cas, ho farà per demanar més condemna per als acusats. Vol que el Suprem també els inhabiliti per prevaricar, a banda de la desobediència.

Vulneració de drets fonamentals

A més de negar la desobediència, en el seu anunci de recurs, la defensa de l'expresident denuncia la vulneració de diversos articles de la Constitució. El lletrat de Mas, Xavier Melero, el d'Ortega, el penalista Rafael Entrena, i el de Rigau, Jordi Pina, consideren que la sentència del TSJC "vulnera" diferents drets fonamentals: el dret d' igualtat davant de la llei, el de llibertat ideològica i d'expressió o el dret a la lliure participació dels ciutadans en assumptes públics.

També al·leguen que s'ha vulnerat la presumpció d'innocència de la vicepresidenta i el seu dret a un procés judicial amb garanties. La defensa d'Ortega també assegura que el tribunal cau en contradiccions a l'hora d'exposar els fets en la sentència i que la sala no va practicar totes les proves demanades per les defenses dels acusats.

Els recursos demostren que la sentència és "una decisió justa"

El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, ha valorat aquest dimarts, per primer cop, la sentència del 9-N contra Mas, Ortega i Rigau. En declaracions recollides per l'ACN, Barrientos ha constatat que el fet que a cap de les parts l'hagi "satisfet plenament", atesos els recursos presentats per les defenses i la intenció de la fiscalia de recórrer al Tribunal Suprem, pot ser un indicatiu que el tribunal s'ha aproximat "a una decisió justa".

El president del TSJC ha defensat que els magistrats van resoldre amb "absoluta llibertat i independència", i convençuts que havien pres "la decisió correcta". Barrientos, que també ha estat ponent de la sentència del 9-N, ha reconegut el dret legítim de les parts a recórrer la resolució perquè "forma part de les regles del procés".

El fet que la fiscalia presenti un recurs perquè el Tribunal Suprem també condemni Mas, Ortega i Rigau a un delicte de prevaricació, Barrientos ho veu com una mesura de caràcter "preventiu", a l'espera de conèixer la sentència del Suprem contra Homs. "Entenc que no vol deixar tancada una porta davant una eventual disparitat de criteri entre el TSJC i el TS respecte a la identificació del delicte de prevaricació". El president del TSJC veu "legítim i lògic" en la "seqüència processal" que primer s'hagi conegut la sentència del TSJC abans que la del TS sobre Homs.

De totes maneres, Barrientos s'ha posat al costat del ja expresident del Tribunal Constitucional, Francisco Pérez de los Cobos, en defensar que les resolucions judicials no solucionen "conflictes" com el de Catalunya i s'ha sumat a la crida al diàleg que ha fet De los Cobos en diverses ocasions. Quan va prendre possessió del càrrec de president del TSJC, Barrientos ja va demanar que "ningú" busqués als tribunals "solucions al debat social" de Catalunya.