LA INCÒGNITA DE LES PLEBISCITÀRIES

Mas ja rumia una llista pròpia amb ampli suport civil

Valora la fórmula mixta de l’ANC, Òmnium i l’AMI davant del desacord amb ERC per la candidatura unitària

Va ser una reunió incòmoda. S’havien citat tots cinc en territori del president de la Generalitat –a la seva residència oficial, a la Casa dels Canonges– enmig d’un absolut secretisme, per evitar qualsevol interferència que pogués complicar encara més una conversa que havia de servir per acostar posicions. A la trobada del dissabte 27 de desembre, segons fonts consultades per l’ARA, Artur Mas i Oriol Junqueras van evidenciar –davant dels caps visibles del sobiranisme civil– la tibantor arran del debat sobre les eleccions plebiscitàries. El clima de fredor no convidava a pensar que es començaria a resoldre l’empat infinit a què semblaven abocats el president de la Generalitat i el líder d’ERC. Però els efectes d’aquella cimera podrien visualitzar-se aviat.

Què van dir-se a porta tancada, davant de Carme Forcadell (ANC), Muriel Casals (Òmnium) i Josep Maria Vila d’Abadal (AMI)? Segons fonts coneixedores de la conversa, Mas va tornar a deixar clar que només preveu un avançament electoral si és per aplicar-hi una fórmula –la que ell planteja és una llista unitària que transcendeixi les sigles de partits– que no mimetitzi el format d’uns comicis ordinaris. Junqueras va emetre el seu enèsim 'no' a una llista única que esborri els matisos ideològics de l’independentisme i propiciï fugues de vot d’esquerres cap a opcions no sobiranistes. Aposta per concórrer amb candidatures separades, sota un paraigua comú.

El desllorigador de les entitats

Va ser Vila d’Abadal l’encarregat de verbalitzar, en nom dels tres representants de les entitats civils, una proposta de confluència, que inicialment va desconcertar tant Mas com Junqueras: confegir dues llistes, una al voltant de Mas, acompanyat de personalitats de la societat civil i amb Convergència relegada, i una d'encapçalada per Junqueras, acomboiat exclusivament pel seu partit i sense independents.

La proposta intentava conciliar alguns requisits de les dues parts: el format de doble llista podia atreure Junqueras, el perfil transversal de la llista del president pretenia seduir Mas. D’entrada, però, tots dos van expressar les seves reserves. Ni Mas veia clar apartar tots els actius del seu partit, ni Junqueras volia renunciar a envoltar-se d’independents. Segons diverses fonts nacionalistes, però, Mas va prendre nota de la idea i s’ha concedit uns dies per rumiar la manera d’articular una solució que s’hi pugui assemblar.

“Ell, a diferència de Junqueras, no ha dit que no”, fan notar fonts de la Generalitat. En la pugna per les plebiscitàries també hi juga un paper la por d’aparèixer com l’actor inflexible que bloqueja tota aproximació. “La proposta no ens entusiasma, comportaria sacrificis importants per a nosaltres, però el procés mereix que ens l’estudiem”, raona un dirigent nacionalista. Convergència l’analitzarà després de Reis.

Com podria acabar sent la fórmula que conduís Mas a avançar eleccions? En cercles de partit i de Govern s’especula amb una llista d’ampli abast, amb noms propis com Forcadell i Casals, acadèmics i experts de prestigi, sense prescindir de valors de CDC i també d’Unió que combreguin amb el full de ruta independentista. Una candidatura que, per la seva composició transversal i perfils de relleu, s’asseguri la primera posició en la cursa electoral. La porta quedaria oberta a ERC, però Mas és conscient que no hi ha res a fer i, per tant, necessitarà sumar amb la llista de Junqueras per superar la majoria absoluta.

Les prioritats d’ERC

Mentrestant, ERC centra els esforços a buscar un acord al voltant del programa. La llista unitària que imaginava Mas ja no és ni tan sols objecte de negociació. “ERC no farà immolar el procés amb una llista frontista”, remarquen fonts de la cúpula del partit. “Que tothom faci la millor candidatura per aconseguir el millor resultat i la millor suma independentista possible al Parlament”, apunta una altra font republicana, que deixa clar que ERC no renunciarà a articular una candidatura de màxima ambició, que integri també independents. Els republicans han traslladat la seva intenció de no buscar el cos a cos amb altres llistes sobiranistes, com a les europees, en què van arribar a desitjar sort a CiU i ICV-EUiA, que portaven el dret a decidir en el programa. Volen explorar un pacte de no-agressió per superar la dinàmica de desavinences amb CiU.

I, enmig del pols Mas-Junqueras, què hi diuen les entitats civils? Fonts de l’ANC troben altament improbable que, si hi ha més d’una candidatura, l’entitat limiti el seu suport “en exclusiva” a una de les tres opcions, l’encapçalada per Mas. Una altra cosa seria, però, que “a títol personal” alguna de les cares més representatives decidís integrar-s’hi per ajudar a desencallar la convocatòria electoral. De fet, la majoria d’integrants del secretariat nacional de l’ANC, inclosa la mateixa Forcadell, no podran repetir d’aquí uns mesos en el càrrec.

Tant ERC com l’ANC empenyen Mas perquè convoqui ja eleccions per al primer trimestre d’aquest any, abans que l’efecte Podem engoleixi l’agenda política. Mas resoldrà la incògnita del calendari aquest gener. Ara pren força l’opció de l’avançament, però caldrà veure si hi haurà urnes al març o després de l’estiu.