La Caixa de Solidaritat fa una crida a recaptar dos milions per als encausats del jutjat número 13

Mauri denuncia que "aquest estat només hi entén de venjança"

L’Associació de Foment de la Caixa de Solidaritat , l’entitat que des del novembre del 2018 gestiona la recollida de diners als represaliats pel Procés, ha fet una crida avui a la ciutadania a fer donacions per aconseguir els 2,1 milions d'euros que falten dels 5,8 que el jutjat número 13 de Barcelona reclama als encausats. Fins ara l'entitat ja n'ha recollit un total de 3,7. 

Ho ha demanat el seu vicepresident, Ernest Benach, que ha informat que avui la presidenta de l'associació, Núria de Gispert, ha dipositat aquests 3,7 milions com a apoderada de la Caixa de Solidaritat. "Fem l'enèsima crida a la solidaritat per arribar als 5,8 milions que ens demana l'Estat, i totes les contribucions són benvingudes siguin del valor que siguin", ha remarcat l'expresident del Parlament, que ha afegit que "aquesta causa no té cap mena de sentit i hem d'estalviar el patiment a les persones represaliades".  

En una roda de premsa amb alguns dels represaliats a l'Ateneu Barcelonès, el vicepresident d'Òmnium Marcel Mauri ha denunciat: "Aquest estat només hi entén de venjança, i fem una crida a la solidaritat perquè ens dona força davant la persecució de drets". En aquest sentit, Mauri ha criticat que "la repressió ha fet un pas més perseguint el patrimoni de la gent que no està en primera línia i ja hi ha 30 persones encausades pel jutjat número 13, 17 de les quals amb fiances desorbitades de més de 5,8 milions, sota l'amenaça d'embargar els seus béns personals".  

La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, per la seva banda, ha recordat que la Caixa de Solidaritat va néixer el 9-N sota l'impuls de la seva entitat i d'Òmnium per afrontar la fiança dels exmembres de la mesa del Parlament, dels exconsellers o del president Puigdemont després d'haver estat empresonat a Alemanya. Paluzié ha subratllat la incongruència de les penes imputades en funció de l'òrgan judicial. "El Tribunal de Comptes reclama 5,8 milions, una xifra molt superior a la que ha fixat el Suprem, que parla de 2 milions després que hagi dictaminat que no hi havia malversació de béns públics", ha reblat. En aquest sentit, Paluzie ha denunciat que s'han carregat "despeses que no tenen res a veure amb el referèndum com obres en edificis de la Generalitat". 

Aquesta caixa de solidaritat estava integrada inicialment en els comptes de l'ANC, però a finals de novembre es va decidir que la gestionés una entitat independent que lideren Benach i De Gispert per evitar problemes en el futur. "L'objectiu és fer-la més immune perquè les dues entitats som en el punt de mira de la repressió de l'Estat", ha deixat clar Paluzie, que també ha destacat que s'ha ampliat la cobertura, més enllà de finances, per a les defenses legals dels agredits o imputats de l'1-O i de les persones represaliades per accions de protesta. De fet, des del 9 d'abril, la Caixa de Solidaritat ha pagat 2,5 milions pels encausats del jutjat número 13; 6,2 milions en fiances, 120.000 en multes i 40.000 per diferents activistes. 

Gispert i Benach assumeixen la gestió de la caixa de resistència de l'ANC i Òmnium

La presidenta de l'ANC ha reiterat que "l'autodeterminació no és un delicte" i ha dit que "l'organització del referèndum va ser l'obra col·lectiva més gran que ha fet aquest país". "Per tant, ens sentim deutors dels servidors públics que el van fer possible".

 

Més continguts de