120 professionals del dret, contra la rebel·lió i la sedició

Neguen l'existència de "violència" al Procés i alerten de la "banalització" dels delictes

Ni rebel·lió ni sedició. A pocs dies perquè els líders independentistes processats al Tribunal Suprem presentin els seus escrits de defensa, en què negaran que cometessin aquests delictes en l’etapa més intensa del Procés, 120 catedràtics i professors de dret d’arreu de l’Estat han signat un manifest, publicat a Eldiario.es, en el qual s’oposen a les tesis de la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat. Alerten de la “banalització” d’uns delictes “pràcticament inèdits” en democràcia i amb un passat de trist record”, en al·lusió a l’intent de cop d’estat del coronel Antonio Tejero del 23-F.

L’esmena principal que fan els acadèmics és que el ministeri públic sostingui que els promotors de la independència fessin ús de la violència per aconseguir el seu objectiu. En el text, que porta per títol La banalització dels delictes de rebel·lió i sedició, recriminen a la Fiscalia la seva “idea tossuda de configurar l’existència de violència en el Procés”. L’impulsor del manifest, el catedràtic en dret penal de la Universitat de Jaén Guillermo Portilla, assegura a l’ARA que l’única violència que es va produir va ser la “desproporció absoluta” en l’actuació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil durant el referèndum.

Segons explica, aquesta tesi la comparteixen més de 200 professionals del món del dret que ja van signar un primer manifest l’octubre del 2017 en el qual rebutjaven les acusacions contra els exconsellers i els líders de l’ANC i Òmnium. Però no tots s’han volgut sumar a aquest segon text perquè tenen “dubtes” amb la sedició. “En cap moment s’ha aportat cap indici que els investigats hagin induït, provocat o protagonitzat cap alçament tumultuari amb la finalitat d’evitar el compliment de la llei”, afirmen els juristes. En aquest sentit, Portilla recorda que la Fiscalia reconeix que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, en la concentració del 20 de setembre davant la conselleria d’Economia, van elaborar un passadís amb voluntaris de l’ANC per facilitar l’accés i la sortida de l’edifici.

El catedràtic admet complexitat en relació a la sedició i considera una “barbaritat” les penes que comporta aquest delicte, que forma part del camp dels desordres públics. Posa com a exemple les concentracions per evitar desnonaments, que, segons com s’interpreti el “tumult” que preveu la redacció de l’article 544 del Codi Penal, podrien suposar incórrer en sedició. És per això que creu que s’ha de fer una reflexió sobre el “desenvolupament” d’aquest delicte.

Els drets fonamentals, en perill

Havent analitzat el relat judicial de l’1-O i el 20-S, els acadèmics conclouen que per a la Fiscalia “el perill prové d’incitar a la mobilització, cosa que converteix en delicte l’exercici de drets fonamentals”. Portilla recrimina que el ministeri públic parli de “concentracions hostils” i assegura que aquesta qualificació “jurídicament no existeix”. L’expert apunta, a més, que els últims anys hi ha hagut múltiples sentències en audiències provincials, però també en instàncies superiors, que atribueixen als drets fonamentals els escraches o l’organització de piquets en vagues.

Nicolas García, catedràtic de dret penal de la Universitat de Castella-la Manxa, destaca la “rellevància” que aquest nombre de juristes s’expressi en aquest sentit, atès que en general a l’Estat “se’t tiren a sobre” quan es nega la rebel·lió en el Procés. Tot i les poques esperances que el seu criteri esdevingui majoritari, fan un pas també per demanar la llibertat dels presos polítics.

Més continguts de