Més de 250 personalitats italianes signen un manifest en suport als presos polítics

Un manifest exigeix l'alliberament dels dirigents independentistes i l'obertura d'un "diàleg polític" sobre el conflicte

Més de 250 personalitats de l'àmbit cultural, acadèmic i polític italià han signat un manifest publicat al digital ' Left.it' en suport als presos polítics. L'escrit, que ha nascut d'una iniciativa de la societat civil, demana "l'alliberament dels presos catalans, el retorn a una situació de normalitat democràtica i l'obertura d'un diàleg polític sobre la qüestió", perquè considera el diàleg "l'únic camí que pot conduir a una solució coherent amb els valors de la democràcia".

"El destí de Catalunya és el nostre destí i el destí de tot Europa", insisteix el manifest, que considera "preocupant l'escassa atenció d'una part de la premsa, l'opinió i els intel·lectuals" italians sobre la qüestió, i censura "el silenci d'Europa", que qualifica de "deplorable i perillós". "És un signe de debilitat de les institucions europees, no de força, i contribueix a radicalitzar el conflicte, no a resoldre'l", exposa el document.

El manifest cita els informes dels observadors internacionals sobre el judici de l'1-O i considera que "s'està discutint una qüestió eminentment política als tribunals". "Es criminalitza tota una classe política, la responsabilitat de la qual és haver intentat obligar les institucions espanyoles, tancades radicalment al diàleg, a obrir-se", assegura. Així, el text insisteix que "s'oblida" que "més de dos milions de ciutadans catalans han estat demanant des de fa anys" poder "expressar-se lliurement i democràticament sobre quina hauria de ser l'estructura de les relacions entre Espanya i Catalunya".

"Només des d'una posició de nacionalisme intransigent es pot mantenir que la qüestió de la independència de Catalunya sigui un tema sobre el qual ni tan sols es pot obrir el debat democràtic; només des d'una posició il·liberal es pot considerar preferible limitar els drets fonamentals civils i polítics", conclou el manifest.

Més continguts de