Miquel Iceta tria la cançó ‘Avalon’, de Roxy Music
“ Now the party’s over / I’m so tired ”. Així comença Avalon, la cançó triada per Miquel Iceta. Bryan Ferry canta des de l’extenuació la balada que va servir per titular l’últim disc de Roxy Music, publicat el maig del 1982, cinc mesos abans de la victòria electoral del PSOE de Felipe González i Alfonso Guerra. La cançó, amarada de melancolia, és qualsevol cosa menys una celebració. La festa s’havia acabat, deia Ferry. En el videoclip el grup toca en una sala pràcticament buida. Només una noia il·lumina la decadència. Però sembla trista, i acaba ballant tota sola, com la tercera via, perquè no coneix el seu destí. El federalisme s’ha acabat. I el saxo sona a derrota, a sexe no consumat.
Tanmateix, d’un polític tan murri com el cap de llista del PSC en podem esperar una interpretació ben diferent. El títol de la cançó fa referència a la mitologia artúrica. Avalon és l’illa de l’etern descans del rei Artús, el lloc de l’últim alè de l’home que havia aplegat les millors intencions al voltant de la Taula Rodona. Moribund, Artús és acompanyat a Avalon per la seva germanastra Morgana. És la fi tràgica de l’èpica. Fatalisme artúric. Així, la veu abatuda de Bryan Ferry no seria un cant per la fi de la tercera via, sinó un rèquiem burleta pel procés. Iceta, qui sap si conscientment, avisa Artur Mas que el 27-S no serà un cop de timó cap a Ítaca, sinó cap a Avalon, cap a la fi del somni artúric. Les enquestes, però, canten un cor poc optimista per al PSC.
